El passat 6 d’abril es publicava al BOE el Real Decreto 244/2019, que ve a desplegar el que la llei Real Decreto Ley 15/2018 l’octubre passat va aprovar en matèria d’autoconsum. És una fantàstica notícia, que obre les portes a l’impuls (esperem que ja definitiu) de l’autoconsum fotovoltaic. Els trets principals d’aquesta nova normativa serien:
- Eliminació dels càrrecs a l’autoconsum (l’anomenat “impost al sol”)
- Simplificació de tràmits administratius i dels requisits tècnics (eliminació de comptadors, i simplificació del tràmit amb injecció zero).
- Regula l’autoconsum compartit, i el permet fer no només en un sol edifici, també en edificis propers connectats a la línia de baixa tensió d’un mateix transformador, o d’una línia de baixa tensió i que estiguin a menys de 500 m.
- Valorització dels excedents, més enllà de la venta, a través de la compensació simplificada de factura. No confondre amb el balanç net (Net Metering), més aviat és un Net Billing, una compensació de la part variable de la factura amb la valoració dels excedents, a un preu més baix que el de compra. Serà mensual, i mai podrà ser negativa (mai podràs cobrar per aquesta energia, a no ser que optis per ser productor, el que pels domèstics era sovint inviable).
Font: Som Energia
A Madrid, doncs, han fet la feina (chapeau pels seus impulsors: el Director de l’IDAE Joan Herrera i la Ministra Teresa Ribera). Els polítics catalans s’han quedat sense l’excusa del centralisme de Madrid: “Ah! Jo no hi puc fer res, és una llei que depèn de Madrid”. Ja no. Ara les barreres al desplegament de les renovables les tenim principalment a Catalunya: a la Generalitat, i a les administracions locals. Quines són, aquestes barreres?
- Decret 147/2009, que limita els parcs fotovoltaics sobre terreny a només a 3 o 6 hectàrees.
- Article 48 de la Llei d’Urbanisme (TRLUC), que dificulta o impossibilita l’aprovació de projectes en sòl no urbanitzable.
- A nivell municipal: limitacions urbanístiques i tràmits excessivament costosos i abusius en l’obtenció de permisos d’obres (avals, taxes de residus, etc).
Si volem complir amb els objectius marcats per la Llei del Canvi Climàtic (tancament de centrals nuclears el 2027; 50% d’electricitat renovable el 2030; i 100% d’energia renovable el 2050) ja cal que eliminem urgentment aquestes barreres. Avui estem a la cua d’Europa en renovables, ens queda tot per fer. Per assolir els objectius caldrà instal·lar cada any a Catalunya un mínim de 600MW d’energia fotovoltaica, i ho haurem de fer sobre teulades (principalment), però també sobre terreny; amb instal·lacions petites (les que més), mitjanes i també amb algunes plantes grans. 600MW anuals per a Catalunya, són molts? Si mirem el que estan fent els nostres veïns d’Europa, clarament no: a Holanda només l’any passat en van instal·lar 1.400MW!
Ja ningú dubta que la transició energètica es realitzarà sí o sí, per causes climàtiques i sanitàries, però també econòmiques. El dubte és saber a quina velocitat aquesta es realitzarà, i això dependrà bàsicament de l’impuls o les barreres que els polítics (locals, autonòmics o estatals) apliquin. La responsabilitat és (sempre ho ha estat i ho serà) de tots ells, i dels votants (és clar) que els trien.
“Heu d’actuar com si casa nostra s’estigués cremant”, va alertar la jove activista sueca Greta Thunberg als líders polítics i econòmics presents al Fòrum de Davos, “perquè s’està cremant”. Deixem d’actuar pensant només en nosaltres i en el curt termini, fem-ho amb amplitud de mires, amb generositat i responsabilitat: les joves generacions (i les futures) ens miren. Els hi devem.
