S'estima que cada català llença uns 35 quilos de menjar a l'any. Iogurts caducats, pa d'ahir, la fruita que s'ha florit, un fuet massa sec... Seduïts per l'oferta, pels preus atractius dels packs de sis en sis, comprem aliments en excés. Altrament, els mercats retiren també molta mercaderia caducada o malmesa. Mentre 1.000 milions de persones van mal alimentades, nosaltres llencem el 30% dels aliments que ens arriben. Sí, el 30%.
El cicle Ecotendències que es fa a CosmoCaixa aborda aquests dies aquesta mena de qüestions. Les de l'alimentació, la salut i l'ambient, de fet. Una cocció inadequada pot convertir en nociu el millor dels productes. Els additius milloren algunes coses i n'empitjoren unes altres: quins, quants i quan són admissibles? L'excés de sal redunda en malalties cardiovasculars. Això no sempre depèn del saler domèstic: molts aliments transformats ja arriben amb una condimentació excessiva. Quin sentit té importar fruita corrent de Nova Zelanda?
Cuinar bé demana temps; menjar bé, també. Tant o més objectable que el menjar ràpid és menjar ràpid. Però tenim pressa. Per això determinades manipulacions prèvies que faciliten els processos culinaris poden ser ben oportunes, si estimulen guisar com cal i prendre's el temps de menjar a taula com Déu mana. Compte amb els simplismes, doncs, i amb les falses naturalitats. Que el món ara sigui diferent no vol dir que hagi de ser pitjor. Si actuéssim amb enteniment, podria ser millor.
Menjar no és un tràmit. La salut depèn en bona mesura de l'alimentació. Una tercera part de les malalties tenen a veure amb la manca d'exercici i amb una alimentació deficient per desequilibrada, inadequada o excessiva, per mal cuinada o per precipitadament consumida. Sense compra i consum competents, la seguretat alimentària se'n va en orris. La salut no és cap broma.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
