Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.
En els mesos previs a l'esclat de la pandèmia de la COVID-19, fonamentalment des de la presa de possessió de la Comissió Von Der Leyen, havíem vist a una Unió Europea disposada a reprendre el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic.
Tant és així, que tot just 10 dies després d'haver pres possessió, la presidenta de la Comissió va acudir a la COP25 a Madrid per anunciar un European Green Deal, un Pacte verd europeu.
"L'objectiu fonamental hauria de ser convertir el Pacte verd europeu en el marc per sortir de la crisi, incorporant-hi les lliçons que anem obtenint"
Amb la pandèmia que està assolant Europa i la imminent crisi econòmica que ja s'estén pel món, s'imposa el que pot considerar-se una reconstrucció, reconstitució o una renovació dels paradigmes polítics, socials i econòmics. Tant de bo aquesta crisi ajudi a fer un diagnòstic precís de les falles del sistema per poder renovar els seus pilars superant aquestes mancances. Renovació que haurà d’emmarcar-se en una aposta decidida i ferma per la transició ecològica. És més, l'objectiu fonamental hauria de ser convertir el Pacte verd europeu en el marc per sortir de la crisi, incorporant-hi les lliçons que anem obtenint.
La preocupació pels temes ambientals ha anat creixent en la Unió Europea en els darrers anys. Les dades de l'Eurobaròmetre de 2019 en aquesta matèria són contundents. El 93% de la ciutadania de la UE considera que el canvi climàtic és un problema greu i el 79%, que és molt greu. El 92% dels enquestats creu que és important que el govern del seu país fixi objectius ambiciosos per augmentar les energies renovables, i el 89% considera que haurien de donar suport per millorar l'eficiència energètica. En línia amb l'anterior, el 84% creu que s'ha de donar més suport financer públic a la transició cap a les energies netes i el 92% dels enquestats donen suport a una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al mínim i compensar les emissions restants, per assolir la neutralitat en 2050, a això cal sumar la contundència del missatge dels més joves, agrupats en iniciatives com Fridays For Future o Extinction Rebellion, que reivindiquen una acció política basada en el coneixement científic.
"Tot indica que s’està lliurant una pugna per mantenir aquest acord verd entre les prioritats de la política europea. Les crides d'alguns Estats i grans empreses per retardar les mesures contemplades en la transició ecològica, o la relaxació dels requisits ambientals amb el pretext de "dinamitzar l'economia", han fet aixecar totes les alarmes"
En els moments de crisi que vivim convé no oblidar aquestes dades. De moment, tot indica que s’està lliurant una pugna per mantenir aquest acord verd entre les prioritats de la política europea. Les crides d'alguns Estats i grans empreses per retardar les mesures contemplades en la transició ecològica, o la relaxació dels requisits ambientals amb el pretext de "dinamitzar l'economia", han fet aixecar totes les alarmes. D'aquí que siguin especialment importants moviments com el del passat 11 d'abril, en ple debat sobre la resposta europea a la crisi, pels ministres d'Espanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Holanda, Portugal i Suècia , als quals més tard es sumarien Grècia, França i Alemanya. Els responsables de les polítiques ambientals en aquests estats demanaven en aquesta carta a la Comissió que el Pacte Verd orientés la sortida de la crisi. Uns dies després s'anunciava la creació de l'Aliança europea per a una recuperació verda de la que formaven part en el seu naixement 180 representants polítics, directius empresarials, sindicats i ONG per demanar a la UE que superi aquesta recessió de la mà de la lluita contra el canvi climàtic.
Per què el Pacte verd europeu ha de ser la sortida de la crisi?
Segons es pot llegir a la web de la comissió, "el canvi climàtic i la degradació de l'entorn són una amenaça existencial a la qual s'enfronten Europa i la resta del món. Per superar aquests reptes, Europa necessita una nova estratègia de creixement que transformi la Unió en una economia moderna, eficient en l'ús dels recursos i competitiva, on: hagin deixat de produir-se emissions netes de gasos d'efecte hivernacle el 2050, el creixement econòmic està dissociat de l'ús de recursos i no hi hagi persones ni llocs que es quedin enrere ".
Aquest full de ruta que suposa el Pacte Verd Europeu fa un recorregut per bona part del conjunt de l'economia a través dels següents epígrafs: "Energia neta", "Indústria sostenible", "Construir i renovar", "Mobilitat sostenible", " biodiversitat "," De la granja a la taula "i" Eliminar la contaminació ". Per fer-ho, elabora una proposta d'inversions i d'instruments de finançament, dins el marc per a una transició justa i inclusiva.
Dels objectius que es plantegen, probablement a què se li ha donat major difusió fins al moment ha estat a l'energètic. La UE es proposa ser climàticament neutra en 2050, la qual cosa es concreta en la proposta de Llei del clima, esborrany que s'ha conegut recentment.
"El Pacte Verd europeu és un instrument de mobilització de recursos per a una reconstrucció, reconstitució o renovació del model per fer-lo més resilient i sostenible. No és això, potser, el que es necessita per encarar aquesta crisi sense precedents?"
D'altra banda, el Pacte Verd contempla també suport financer i assistència tècnica per ajudar les persones, les empreses i les regions més afectades per la transició cap a l'economia verda. Per això ha posat en marxa l'anomenat “Mecanisme per a una Transició Justa, que contribuirà a mobilitzar 100.000 milions d'euros, com a mínim, durant el període entre 2021 i 2027.
El Pacte preveu també l'adopció d'un nou pla d'adaptació al canvi climàtic que activi inversions públiques i privades, donant especial paper a les solucions basades en la natura. Es planteja així mateix incrementar els esforços perquè inversors, asseguradores, ciutats i ciutadania puguen accedir a la informació i les dades per desenvolupar instruments que permetin integrar el risc climàtic en les seves pràctiques
Conceptualment un dels aspectes més interessants del pla és la constatació de la interconnexió entre objectius econòmics, socials i ambientals. Per aquest motiu el Pacte verd aposta per actuar en tots els nivells polítics mitjançant eines diferents que incorporen la regulació, l'estandardització, la inversió, la innovació, reformes als Estats membres, diàleg amb els agents socials i cooperació internacional, entre d'altres. Tot això en el marc del pilar de drets socials assegurant que ningú queda enrere, i treballant amb els Estats membres per alinear els esforços de la UE amb la legislació i polítiques nacionals de manera que s'asseguri una efectiva implementació de les mesures, segons s'afirma en la comunicació de la Comissió.
Com es pot veure, el Pacte Verd europeu és un instrument de mobilització de recursos per a una reconstrucció, reconstitució o renovació del model per fer-lo més resilient i sostenible. No és això, potser, el que es necessita per encarar aquesta crisi sense precedents?
Enfortir el Pacte Verd Europeu per a fer-lo més eficaç
Molts dels assumptes que aborda el Pacte queden pendents de desenvolupament en posteriors plans, el coneixement del qual està començant a generar ja algunes crítiques, que s'afegeixen a altres de caràcter conceptual i estratègic. Atès el caràcter estratègic del Pla i la importància que pot tenir per dibuixar el marc amb el qual afrontar la imminent crisi a la qual estem abocats, cal aprofundir en les crítiques a fi que la discussió ajudi a fer del Pacte Verd un escenari sòlid.
"Una aposta ambiciosa i estratègica del Pacte verd ha de passar per enfortir els instruments necessaris, pressupost inclòs, per convertir-se en el marc de recuperació econòmica i del canvi de model necessari per a pal·liar els errors sistèmics que han emergit a les clares amb la pandèmia"
No obstant això, abans convé recordar una de les principals debilitats amb què neix aquest pacte i que comparteix amb altres polítiques europees, la manca d'un pressupost adequat. Experts com Javier García Breva assenyalen que la implementació del Pacte verd europeu "necessita una inversió de 260.000 milions d'euros anuals, el 1,5% de l'PIB europeu". Com és conegut, el marc pressupostari de la UE 2021-2027 està en discussió, i estats centrals com Alemanya o els Països Baixos mantenen polítiques restrictives per no superar l'1%. Si a això s'uneix la dificultat per harmonitzar la fiscalitat ambiental, el resultat és la dificultat per comptar amb un pressupost que faci possible un Pacte verd amb l'ambició necessària.
Si això era així fins a final de febrer, cal preguntar-se com discorrerà el debat i quines conclusions llançarà davant la nova situació de crisi sanitària i econòmica creada pel coronavirus. Una aposta ambiciosa i estratègica del Pacte verd ha de passar per enfortir els instruments necessaris, pressupost inclòs, per convertir-se en el marc de recuperació econòmica i del canvi de model necessari per a pal·liar els errors sistèmics que han emergit a les clares amb la pandèmia.
Situat el marc del debat, és important abordar les crítiques conceptuals, relacionades amb l'ambició del Pacte i la compatibilitat entre creixement i desenvolupament, així com aquelles que assenyalen aspectes de la concreció sobre quines energies es consideren renovables, la reducció de les emissions i el model de governança.
"Ska Keller, president dels verds europeus, crida a fixar l'atenció en quatre criteris per poder valorar l'acord: la seva eficàcia per incrementar l'escalfament global a 1,5ºC, la seva contribució a la disminució de la desigualtat social, la seva capacitat per substituir el model neoliberal per un desenvolupament sostenible i la seva capacitat per posar les finances al servei de la societat"
N'hi ha prou amb tenir més ambició?
Des de la Comissió Europea (CE) s'afirma amb contundència que l'aposta per la sostenibilitat és la més ambiciosa de les plantejades fins al moment. Daniel Calleja, director general de medi ambient de la Comissió, ho descriu així: "A la CE, la nostra ambició ambiental mai ha estat tan alta. Tanmateix, no podem complir aquesta agenda únicament pel nostre compte. L'objectiu d'aquest acord és realitzar amb èxit aquesta transició econòmica, ecològica i social. Aconseguir un canvi d'aquesta naturalesa, requereix mobilitzar i comptar amb una àmplia participació i el suport de la societat civil, els governs i els ciutadans de tota la Unió, a través d'un Pacte pel Clima que mobilitzi a tots al voltant d'aquest gran objectiu compartit ".
No obstant això, altres visions es mostren més crítiques. Si bé tots els sectors que s'han posicionat coincideixen a assenyalar l'increment d'ambició pel que fa a polítiques anteriors, des de l'ecologisme social i polític es prefereix ser més caut i es recorda la importància de basar el Pacte en el coneixement científic. Per exemple, Ska Keller, president dels verds europeus, crida a fixar l'atenció en quatre criteris per poder valorar l'acord: la seva eficàcia per incrementar l'escalfament global a 1,5ºC, la seva contribució a la disminució de la desigualtat social, la seva capacitat per substituir el model neoliberal per un desenvolupament sostenible i la seva capacitat per posar les finances al servei de la societat. L'exeurodiputat d'EQUO i observador dels Verds, Florent Marcellesi, es mostra més crític des de la seva concepció, i creu que les metes "són insuficients". Per complir amb l'acord de París "caldria arribar al 65% de reducció d'emissions de CO2 per al 2030", davant del màxim del 55% previst i "la neutralitat climàtica hauria d'arribar a 2040", no una dècada després, com proposa el document de Brussel·les.
En la mateixa línia es posiciona Greenpeace, que també denuncia que els objectius previstos en el Pacte no estan alienats amb el que la ciència demanda, i proposa un nou objectiu per al 2030 en línia amb el que la comunitat científica està denunciant. A més, recorda una màxima que cada dia cobra major importància: amb la natura no es negocia.
Són compatibles creixement i sostenibilitat?
En el debat sobre el Pacte reapareix amb força, com era d'esperar, la clàssica discussió sobre la possibilitat de compatibilitzar creixement amb millora d'indicadors ambientals, per passar a continuació a la discussió sobre la relació entre desenvolupament i creixement. En el seu document la Comissió defineix el Pacte Verd com "una nova estratègia de creixement". Les crítiques no s'han fet esperar. Des de Greenpeace s'ha assenyalat la contradicció d'aquesta afirmació amb allò advertit poc abans per l'Agència Europea de Medi Ambient, qui veia incompatible la recerca de creixement amb la protecció ambiental. Davant d'això, l'organització ecologista, després de negar la possibilitat de desacoblar el creixement econòmic del deteriorament ambiental, reclama mesures de decreixement.
A la llum dels ensenyaments que els últims esdeveniments sobre el coronavirus estan deixant sembla inajornable el debat sobre com mesurem el desenvolupament, que no és altre sinó la noció de desenvolupament i benestar.
Podeu llegir l'article complert aquí
