La caiguda del preu mundial del petroli està passant de ser un tema que només concerneix els experts com a motiu de conversa de barra de bar. Pocs recursos ens afecten tant com aquest combustible d'origen fòssil fins al punt d'haver de reconèixer que el món occidental -en sentit econòmic i no geogràfic- és un món ‘petroalcohòlic'.
Efectivament el petroli, el barril Brent de referència a Europa, ha perdut en només quatre mesos una quarta part del seu valor fins a marcar mínims en els últims quatre anys. La macroeconomia i la geopolítica poden explicar aquesta forta baixada. La demanda de cru ja no creix al ritme esperat pel temor a una tercera recessió a Europa i el refredament de l'economia xinesa; a això cal sumar-hi un escenari de sobreoferta per l'augment de la producció de petroli no convencional als EUA i per la constatació que la inestabilitat tant a l'Orient Mitjà com al Nord d'Àfrica no ha afectat l'extracció de petroli. Hi ha una altra explicació de caràcter geopolític per la baixada del preu. Ho veurem més endavant.
Hi ha tres conseqüències d'aquesta baixada del preu del cru; una de mediambiental, una altra d'econòmica i una última de geopolítica. Cada lector pot posar l'ordre de prioritat que desitgi però totes elles estan directament, però també difusament, relacionades.
La primera conseqüència de la caiguda del preu del cru és de tipus mediambiental. Avui ningú no discuteix que el sector energètic té un paper protagonista en les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) d'origen antropogènic. D'aquí neix l'interès que ha despertat l'acord recent entre la Xina i els EUA, si bé es tracta d'un acord sobre aspectes les debilitats del qual hem tingut oportunitat d'assenyalar en un article que publicarà aviat la revista Environmental Sciences and Policy. Es tracta d'una recerca conjunta amb el professor José Manuel Rueda i la professora Rocío Román de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente que patrocina la Fundació Roger Torné. La pregunta seria: quant pot augmentar la demanda de petroli com a resposta al seu abaratiment i quant augmentarien les emissions de GEH?
Si posem el focus en la part de l'energia elèctrica que es genera a partir de derivats del petroli, les dades a Espanya ens diuen que, en el cas d'abaratir la factura elèctrica, la reacció de la demanda serà molt limitada. Per cada euro que disminueixi el rebut de la llum, la demanda de les llars repuntaria en no més de 26 cèntims. Són els càlculs que acaba de publicar a la revista Electrical Power and Energy System fruit d'un treball liderat pel professor Desiderio Romero. Una cosa semblant passaria si la baixada del preu del petroli es traslladés als preus dels combustibles a peu de gasolinera, encara que això encara no s'ha produït i, a jutjar pels precedents, tampoc s'auguren baixades significatives.
Tanmateix, la demanda d'energia sí és molt més sensible a canvis en la renda disponible, i és que la demanda d'equips electrònics de les llars respon molt a canvis en la renda. Per cada euro addicional de renda disponible, la demanda d'electricitat de les llars espanyoles augmenta 30 cèntims a curt termini i 43 a llarg termini. Per tant, si el menor preu del petroli es traslladés als preus finals de l'electricitat, el repunt de les emissions de GEH vindria no per un augment directe de la demanda d'electricitat, sinó per un augment indirecte a través de més equipament electrònic de les llars. La lliçó és clara: cal posar el focus en aconseguir equipaments energèticament eficients. També cal seguir transitant cap a una economia baixa en carboni mitjançant la substitució d'energies ‘brutes' per altres de més ‘netes'. La revista Utilities Policy acaba de publicar un article sobre el reemplaçament de plantes de cicle combinat per centrals de biomassa per a generació elèctrica, en el qual he tingut l'oportunitat de col·laborar juntament amb altres investigadors de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente que patrocina la Fundació Roger Torné a la Universidad de Sevilla.
La segona conseqüència que s'exposa és l'econòmica. Hi ha dos efectes econòmics directes: el primer és el d'un abaratiment en els costos de producció de les economies importadores sempre que el menor preu del petroli es traslladi als preus de l'energia final (bàsicament electricitat o combustibles derivats del petroli). Segons un càlcul del Financial Times, la baixada del preu del petroli equivaldria a una injecció a l'economia global de 660.000 milions de dòlars.
El segon efecte econòmic permet enllaçar amb la deriva geopolítica de l'abaratiment del petroli. Amb un preu per sota dels 80 dòlars per barril assolit durant les últimes setmanes, és possible que deixin de ser rendibles els jaciments de petroli no convencional (‘shale oil') i els situats en aigües ultraprofundes. Els primers s'exploten mitjançant la tècnica de fracturació hidràulica (fracking) que suposa injectar al sòl aigua amb una barreja química a alta pressió per trencar la roca i alliberar petroli o gas que hi hagi atrapat. La tècnica requereix que la perforació sigui contínua. Encara que no són pocs els països amb aquest tipus de jaciments, els EUA són els que major ús n'han fet, fins al punt de canviar el seu rol d'importadors a exportadors de petroli. Els jaciments en aigües ultraprofundes més importants fins ara són al Brasil.
És rendible explotar aquests jaciments a preus per sota dels 80 dòlars? L'extracció d'un barril de petroli convencional a l'Aràbia Saudita (el major productor mundial de cru) té un cost d'entre 4 i 6 dòlars, mentre que utilitzant la fracturació hidràulica a Estats Units costa de mitjana entre 50 i 70 dòlars. Hi ha analistes que sostenen que, al preu actual, el 50% del petroli no convencional estarà fora del mercat. Això explicaria que l'Aràbia Saudita estigués disposada a mantenir el preu del petroli fins i tot per sota dels 70 dòlars durant els pròxims dos anys. La seva posició dins l'OPEP és radicalment contrària a la de Veneçuela, partidària de reduir la producció de cru per pujar els preus. No obstant això, l'interès dels saudites transcendeix l'econòmic.
I és que un petroli barat és un mal escenari per a països com l'Iran, l'Iraq i Síria, cosa que equival a dir que és dolent per als xiïtes, un resultat molt valorat pel principal productor mundial de cru. Però un petroli barat també és un mal negoci per a Rússia, aliat clau del règim sirià de Bashar Al-Assad.
En definitiva: hi ha implicacions de llarg abast que justifiquen que la baixada del preu del petroli s'hagi filtrat en les converses quotidianes.
* José Manuel Cansino Muñoz-Repiso és Director de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente, Universidad de Sevilla - Fundació Roger Torne.
