Quins recursos naturals són més importants? Els recursos energètics, o bé d'altres com els recursos minerals o l'aigua? La pregunta és pertinent, perquè en aquest segle XXI -per a mi, el segle dels límits- molts dels recursos naturals es posaran a prova per la pressió demogràfica i de consum de recursos per càpita. I no només aquells recursos l'ús dels quals ha estat extensiu des de la revolució industrial, com el coure, el zinc, el platí, el fosfat de roca, el níquel o el crom, sinó també aquells, essencialment recursos minerals, la demanda dels quals comença a créixer per la seva utilitat en la fabricació d'aparells d'última tecnologia, especialment tecnologies "verdes".
En els darrers sis o set anys s'ha produït una explosió en el preu de molts minerals, senyal inequívoc d'un creixement en la demanda. Des de 2002, incloent una caiguda espectacular del preu en 2008, el coure ha augmentat un 307% el seu preu. Entre 2003 i 2009, altres metalls han sofert espectaculars increments de preu: 255% el platí, 267% la plata, 800% el plom, 630% el níquel, 497% el zinc, etc. La recessió mundial ha donat una petita treva als preus, però aquests es recuperen al mateix temps que les economies.
Països com la Xina, convertits per la globalització en "la fabrica del món", protagonitzen un esforç digne de depredador per a accedir als recursos. I no solament es tracta de la fabricació dels béns industrials tradicionals, com automòbils, maquinària o electrodomèstics. La demanda de minerals ve empesa també per l'impuls de noves tecnologies, entre elles les energètiques.
Les energies renovables són grans consumidores de tot tipus de metalls. Així, els generadors eòlics utilitzen (a més de grans quantitats de ciment, fibra de vidre i acer) metalls com el niobi i el molibdè, mentre que els captadors fotovoltaics utilitzen en la seva fabricació cadmi, tel·luri, indi, germani, gali, seleni, coure i silici (que és molt abundant, però que s'ha de purificar en un procés molt costós).
(F)
Entre aquests recursos minerals la demanda dels quals s'espera que augmenti molt en el futur es troben les anomenades "terres rares", com el neodimi, el lantani o el disprosi. Aquesta denominació no ve de la seva escassesa, sinó per la dificultat de separar-los, el que va provocar que històricament s'usessin rarament. Però això ja està canviant. De fet, alguns dels objectes que més elements d'aquest tipus utilitzen en la seva fabricació són precisament objectes pels quals es preveu que la demanda sigui cada cop més gran. Per exemple, el famós cotxe híbrid de Toyota, el Prius, és l'objecte que més terres rares utilitza en el món! I curiosament, la Xina és un dels països del món amb les majors reserves d'aquests materials, fet que ha produït especulacions sobre un possible embargament en l'exportació d'aquests.És molt possible que en el futur, la relació entre els recursos energètics, l'aigua, i els recursos minerals sigui cada vegada més explícita. Si disposéssim d'una font d'energia inesgotable, l'escassesa de jaciments amb major concentració de minerals deixaria de ser un problema, arribant fins i tot a l'escenari de ciència ficció d'una "màquina minera universal" capaç de sintetitzar qualsevol material a partir de la manipulació dels elements bàsics. El mateix podria dir-se de l'aigua, ja que amb energia infinita podríem bombar-la, transportar-la i, fins i tot, dessalar-la sense preocupar-nos més d'ella.
Però una font d'energia neta, barata i inesgotable és, de moment, una quimera. La veritat és que la pressió de la demanda sobre els recursos augmenta cada vegada més, i especialment en l'energia, que és el recurs que facilita l'aprofitament de la resta de recursos. Fins i tot els sistemes de captació i transformació de l'energia renovable són deutors d'elements l'extracció dels quals és costosa (i contaminant). No es pot plantejar una revolució energètica sense tenir en compte el límit que l'energia podria imposar sobre l'aprofitament dels recursos naturals necessaris per a portar-la a terme.
