Institut de Sostenibilitat, UPC
21/09/2005 - 00:00
La ciutat de Lió ha aconseguit fer de la bici un emblema de la ciutat, i de fet en 3 mesos ja l'ha convertit en una veritable moda.
Com s'ho ha fet? Doncs amb imaginació i audàcia, i sense gastar-se ni un euro.
Efectivament, aquest estiu vaig tenir la sort de passar per Lió, a França. Un dia de cada dia, amb gran sorpresa, vaig començar a veure ciclistes que proliferaven per tots els carrers, el que em va fer començar a sospitar que alguna cosa 'greu' devia haver passat en aquest racó de món. En aquesta ciutat, per cert tan bonica, hi havia estat prèviament moltes vegades, i més aviat la bicicleta hi era una espècie en vies d'extinció. Em vaig posar a investigar les raons de l'aparició sobtada d'aquest vehicle en el país de la 'sacro-sainte automobile', i vaig aprendre que la ciutat havia posat en marxa el Vélo'v, un sistema de préstec automàtic de bicicletes. No és ni la primera ni la segona ciutat que ho fa, però el que és impressionant és l'envergadura de l'operació. De moment, ja han posat 2000 bicis en circulació, i se'n preveuen 6000 a finals d'any. Amsterdam, París i Marsella ja ho han anat a veure.
Bicicletes pagades per la publicitat L'ajuntament d'aquesta ciutat, molt astutament, ho ha aconseguit tot plegat sense gastar-se res més del que ja tenia previst gastar-se en els pressupostos municipals. En efecte, ho va fer simplement introduint aquest sistema com una exigència més en les condicions dels serveis que havia d'oferir l'empresa concessionària de la publicitat en les parades d'autobús i la jugada li va sortir molt bé. L'empresa guanyadora del concurs, JCDecaux, va dissenyar un sistema que està funcionant de meravella.
Una persona qualsevol, abonant-se una sola vegada per només 1 Euro, pot agafar una bici sense cap més cost durant la primera mitja hora a qualsevol dels 100 punts d'aparcament, que es troben a una distància de 300 metres els uns dels altres. Si supera aquest temps, paga 50 cèntims per hora. Tot funciona mitjançant un sistema automatitzat amb targetes magnètiques, i realment és molt senzill i pràctic. Les bicis són molt còmodes, les he provades, i es poden retornar a qualsevol dels altres punts, dispersats intel·ligentment per tota la ciutat.
Èxit rotund de la iniciativa S'han previst mecanismes d'intermodalitat amb el transport públic, i de fet, es pot afirmar que la bici ja forma part de l'entramat del transport públic. L'encert en el disseny del sistema sembla total, i només cal veure com la major part dels aparcaments estan buits, donada la gran demanda, per adonar-se de l'èxit de la iniciativa, que va començar tot just el passat més de juny. A Internet [2, 3] ja es poden trobar fòrums de debat sobre la iniciativa, propostes de millora dels usuaris, i altres comentaris, la majoria molt positius.
Si calculem que cadascuna de les 6000 bicis pot servir per fer perfectament uns 6 trajectes de mitjana al dia, ens surten 36.000 desplaçaments en bici en una ciutat de mig milió d'habitants. Comencem a veure que són xifres certament significatives. En el context sud-europeu, i salvant algunes excepcions, la bici, si bé en general ha entrat en el discurs d'allò políticament correcte, no havia aconseguit convertir-se en una alternativa significativa i creïble en els patrons de mobilitat urbana. Si arriba a l'1% a la ciutat de Barcelona, ja ho celebrem, i això fent trampes promitjant els milers d'usuaris de diumenge que es passegen en xandall per la Diagonal, mentre el seu 4x4 d'entre setmana reposa agafant forces. En dies feiners, només és del 0,5% [1].
Més allà dels símbols A nivell de sistemes de préstecs de bici al nostre entorn, la cosa comença a bellugar-se, però no n'hi ha gaires que s'ho creguin. Només caldria mirar el preu de lloguer de les bicis del Fòrum 2004 per entendre perquè ningú no recorda haver-ne vist cap per la ciutat. A Terrassa hi ha una iniciativa, en fase pilot, el Projecte Bicizoom, per enllaçar en bici l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i el Campus de la UPC,impulsada pel BACC. A la UdG (Girona) i a la UJI (Castelló) fan préstec de bicis, el que fa pensar que cal celebrar la feina feta des de l'àmbit universitari, bressol d'aquestes iniciatives. Malgrat tot, encara són iniciatives bastant simbòliques i poc rellevants quantitativament en el marc de la mobilitat de les ciutats.
L'experiència de Lió és l'exemple que si hi ha voluntat, imaginació, innovació i coratge, els esculls del camí cap a la sostenibilitat són reptes que tenen premi per a qui s'hi posa. Vinga, ens ho creiem?
[1] Dades de mobilitat a la Regió Metropolitana.
Bicicletes pagades per la publicitat L'ajuntament d'aquesta ciutat, molt astutament, ho ha aconseguit tot plegat sense gastar-se res més del que ja tenia previst gastar-se en els pressupostos municipals. En efecte, ho va fer simplement introduint aquest sistema com una exigència més en les condicions dels serveis que havia d'oferir l'empresa concessionària de la publicitat en les parades d'autobús i la jugada li va sortir molt bé. L'empresa guanyadora del concurs, JCDecaux, va dissenyar un sistema que està funcionant de meravella.
Una persona qualsevol, abonant-se una sola vegada per només 1 Euro, pot agafar una bici sense cap més cost durant la primera mitja hora a qualsevol dels 100 punts d'aparcament, que es troben a una distància de 300 metres els uns dels altres. Si supera aquest temps, paga 50 cèntims per hora. Tot funciona mitjançant un sistema automatitzat amb targetes magnètiques, i realment és molt senzill i pràctic. Les bicis són molt còmodes, les he provades, i es poden retornar a qualsevol dels altres punts, dispersats intel·ligentment per tota la ciutat.
Èxit rotund de la iniciativa S'han previst mecanismes d'intermodalitat amb el transport públic, i de fet, es pot afirmar que la bici ja forma part de l'entramat del transport públic. L'encert en el disseny del sistema sembla total, i només cal veure com la major part dels aparcaments estan buits, donada la gran demanda, per adonar-se de l'èxit de la iniciativa, que va començar tot just el passat més de juny. A Internet [2, 3] ja es poden trobar fòrums de debat sobre la iniciativa, propostes de millora dels usuaris, i altres comentaris, la majoria molt positius.
Si calculem que cadascuna de les 6000 bicis pot servir per fer perfectament uns 6 trajectes de mitjana al dia, ens surten 36.000 desplaçaments en bici en una ciutat de mig milió d'habitants. Comencem a veure que són xifres certament significatives. En el context sud-europeu, i salvant algunes excepcions, la bici, si bé en general ha entrat en el discurs d'allò políticament correcte, no havia aconseguit convertir-se en una alternativa significativa i creïble en els patrons de mobilitat urbana. Si arriba a l'1% a la ciutat de Barcelona, ja ho celebrem, i això fent trampes promitjant els milers d'usuaris de diumenge que es passegen en xandall per la Diagonal, mentre el seu 4x4 d'entre setmana reposa agafant forces. En dies feiners, només és del 0,5% [1].
Més allà dels símbols A nivell de sistemes de préstecs de bici al nostre entorn, la cosa comença a bellugar-se, però no n'hi ha gaires que s'ho creguin. Només caldria mirar el preu de lloguer de les bicis del Fòrum 2004 per entendre perquè ningú no recorda haver-ne vist cap per la ciutat. A Terrassa hi ha una iniciativa, en fase pilot, el Projecte Bicizoom, per enllaçar en bici l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i el Campus de la UPC,impulsada pel BACC. A la UdG (Girona) i a la UJI (Castelló) fan préstec de bicis, el que fa pensar que cal celebrar la feina feta des de l'àmbit universitari, bressol d'aquestes iniciatives. Malgrat tot, encara són iniciatives bastant simbòliques i poc rellevants quantitativament en el marc de la mobilitat de les ciutats.
L'experiència de Lió és l'exemple que si hi ha voluntat, imaginació, innovació i coratge, els esculls del camí cap a la sostenibilitat són reptes que tenen premi per a qui s'hi posa. Vinga, ens ho creiem?
[1] Dades de mobilitat a la Regió Metropolitana.
Coordinador del Pla de Medi Ambient de la UPC.
