El fenomen creix de manera inexplicable. Cada vegada més persones aparquen el seu vehicle i deixen el motor engegat el temps que els dona la gana. Sense contemplacions. De vegades, els ocupants del cotxe s’hi queden dintre després de realitzar l’estacionament a l’espera d’una altra persona o de ves a saber quina circumstància. Unes altres, l’ocupant, normalment un repartidor, surt del vehicle i fa un seguit de lliuraments mentre el motor queda al ralentí i ell culmina la seva feina.
"Més greu encara, i aquí ho vull concretar a Barcelona, és que determinades voreres de la ciutat siguin autèntiques estacions d’autobusos encobertes i les empreses de transport permetin que els seus vehicles estiguin emetent durant el temps que esperen els passatgers"
Més greu encara, i aquí ho vull concretar a Barcelona, és que determinades voreres de la ciutat siguin autèntiques estacions d’autobusos encobertes i les empreses de transport permetin que els seus vehicles estiguin emetent durant el temps que esperen els passatgers. Com aquestes línies tenen uns horaris força complets, les emissions nocives acaben estenent-se al llarg de tot el dia. Això ja ha estat denunciat públicament en algun cas.
No cal entrar ara en el que puguin fer vehicles de policia, ambulàncies o bombers, i de les necessitats especials dels seus serveis. Estem parlant de persones que tenen al seu abast apagar el motor del cotxe i res els ho impedeix, més enllà d’un confort mal entès i del seu propi egoisme. Si els sobren els diners, la seva actitud té una explicació (que no justificació) i, si van justos a final de mes, aleshores vol dir que també van justos d’altres capacitats. A partir d’1 minut en ralentí, el motor comença a gastar més combustible del que cal per tornar a arrencar-lo, segons un document publicat per la Generalitat el 2016.
"Ignoro si les persones i empreses que opten per mantenir aquesta (mala) pràctica que estem comentant són conscients de fins a quin punt perjudiquen la societat, inclosos ells mateixos. Però, francament, el seu grau de consciència ha de ser indiferent a una administració que hauria d’actuar amb més zel. A Gran Bretanya aquesta una actitud comporta una multa segura per als infractors"
Tot plegat encara és més difícil d’entendre tenint en compte que els darrers anys han entrat al mercat sistemes que apaguen el motor automàticament quan el vehicle es troba aturat i l’encenen amb un sol toc d’accelerador. Aquesta tecnologia té un valor considerable en els àmbits metropolitans on les aturades en circulació són freqüents i el nombre de vehicles massiu. És clar que som encara lluny d’assolir un model de mobilitat sostenible però, mentre l’administració tracta de reduir les emissions amb noves mesures i els vehicles alternatius s’obren pas, tots els mecanismes que suposin disminuir aquest problema, fins i tot en el camp dels vehicles de combustió, han de ser benvinguts.
Ignoro si les persones i empreses que opten per mantenir aquesta (mala) pràctica que estem comentant són conscients de fins a quin punt perjudiquen la societat, inclosos ells mateixos. Però, francament, el seu grau de consciència ha de ser indiferent a una administració que hauria d’actuar amb més zel. A Gran Bretanya aquesta una actitud comporta una multa segura per als infractors.
Un dels problemes importants que té l’administració al nostre país és la falta de coherència en moltes de les seves actuacions quan s’analitzen des d’una perspectiva de conjunt. Per exemple, si en una ciutat com Barcelona, es decideix anar cap a un nou model de mobilitat , per què es mantenen vells privilegis d’aparcament en l’espai públic per a certs membres de la judicatura, l’estament militar, o el professorat universitari? O és que els membres d’aquests col·lectius no són ciutadans com els altres? ¿Per què tantíssimes voreres que s’han ampliat a un cost significatiu estan permanentment ocupades per motos, de manera que l’espai final resultant per als vianants és inferior al que hi havia abans de l’ampliació? Tenen els motoristes un tracte de favor per alguna raó que desconeixem?
"Els missatges de conscienciació sobre la pol·lució i de restricció de circulació a determinats vehicles no poden conviure amb la indiferència o laxitud davant d’aquells que consideren que no cal apagar el motor després d’aparcar"
Aquests temes no són menors. La consistència en tots els àmbits d’actuació és l’argument més poderós per convèncer a la ciutadania de la seriositat de l’objectiu. Els missatges de conscienciació sobre la pol·lució i de restricció de circulació a determinats vehicles no poden conviure amb la indiferència o laxitud davant d’aquells que consideren que no cal apagar el motor després d’aparcar. Es pot donar la paradoxa que un automòbil absolutament apte per circular per la ciutat, segons el seu nivell d’emissions, contraresti aquest avantatge per una actitud irresponsable del seu conductor.
Si saltar-se un semàfor en vermell té unes conseqüències indiscutibles, no veig perquè generar emissions de manera banal ha de tenir una consideració diferent. Disposem d’ estadístiques d’atropellaments però, que jo sàpiga, no de l’afectació dels motors engegats després de l’aparcament a la salut dels nostres conciutadans. Potser això també és significatiu a l’hora de valorar les diferències de tractament de les dues actituds.
La societat necessita tolerància zero amb aquestes emissions, que són gratuïtes en el doble sentit del terme: es generen sense cap sentit i surten gratis als seus responsables, preu del combustible a banda, és clar.
