(F)
Muntar-se l'ecoparadeta
L'emprenedoria està de moda. El 'yo me lo guiso, yo me lo como' està a l'ordre del dia. La crisi ha coincidit amb una generació sobradament preparada i amb grans aspiracions professionals. Una generació que no es conforma amb feines mal retribuïdes (difícil, avui dia, no ser un mileurista als 30 anys), amb horaris poc flexibles i conciliadors (resulta que ara ens toca criar els nostres fills), i amb objectius poc ètics o que no aportin valors a la societat. Una massa crítica de la població 'jove' i no tan 'jove' no està disposada a fer el que sigui i al preu que sigui. Molts, la majoria, són autodidactes. Dissenyadors que esdevenen empresaris. Empresaris que esdevenen dissenyadors. Informàtics que gestionen finances i negocien amb inversors. Agricultors que es passen al 2.0 i cultiven en les xarxes socials. Advocats que deixen de representar grans corporacions i prefereixen renunciar a sous astronòmics per poder recolzar a persones i institucions amb finalitats socials. Arquitectes que creen cooperatives per donar servei al ciutadà, per apropar-se a les seves necessitats i fer-les realitat.
Darrerament són molts els professionals que s'han sentit preparats per crear-se una feina a mida: 'Muntar-se la paradeta'. En aquest cas, i posats a construir un projecte propi, per què no una paradeta amb criteris d'equitat social i sostenibilitat?
A mode d'exemple, l'exposició Ahiravuidemà.cat, elaborada per la Generalitat de Catalunya i Catalunya Emprèn amb motiu del Tricentenari, permet descobrir una mostra d'emprenedores i emprenedors catalans; dels quals molts se centren en productes i serveis sostenibles, socials i solidaris. Civiclub, Inèdit, LaCol, La Vinyeta, Monestir de Santa Maria de Poblet, Som Energia, Volta Motorbikes, Verkami, Somnens, Palens, Pastoret, Obrador Xisqueta, Mas Marcè, etc; són alguns dels projectes, molts d'ells consolidats, en els quals es prioritzen les millores socials i ambientals.
(F)
Economia verda, social i solidària: alternatives al model econòmic actual
Els models econòmics alternatius són diversos i encara poc consolidats. Economia social, solidària i verda s'encavalquen i retroalimenten... però en què consisteixen exactament? En què es diferencien i en què s'assemblen?
Pel que fa a l'Economia social aquesta és també molt diversa ja que inclou múltiples fórmules jurídiques (cooperatives, societats laborals, fundacions...), amb el comú denominador que no és el capital qui mana sinó l'aportació de valors i benefici al conjunt de la societat. Segons un dossier del passat mes d'octubre de la revista 'Alternativas económicas', l'economia social ha fet front millor a la crisi, amb un creixement del 50%. Cada cop són més les cooperatives que s'estan incorporant en sectors estratègics com la banca (Fiare o Triodos Bank, per exemple) o l'energia (Som Energia, ja esmentada prèviament). Segons un estudi elaborat pel CIRIEC (Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa), l'economia social aporta més de 14 milions de llocs de treball a la UE; 1,2 a Espanya. Tanmateix, segons Josep Soriano, un dels pares del cooperativisme a València, 'resulta difícil trobar emprenedors amb vocació de repartir la riquesa'.
Per altra banda trobem l'Economia solidària, motiu de la III Fira d'Economia Solidària de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona el 24, 25 i 26 d'octubre passat. L'economia solidària és una part de l'economia social, però amb criteris propis. Les empreses que en formen part es distingeixen, sobretot, per la part solidària. De fet, de les quasi 20.000 persones que treballen en aquest sector, un 70% són voluntàries. Moltes de les feines relacionades amb l'Economia social i solidària resulten activitats que tenen poc retorn econòmic com són els serveis socials a persones, la conservació del medi ambient, finances ètiques, cooperació internacional i comerç just, reciclatge, etc.
(F)
Una economia sostenible a nivell social i ambiental, però també econòmic
De fet, bona part de les activitats relacionades amb l'Economia social i solidària tenen un fort component ambiental. Però cal tenir present que la sostenibilitat té en compte una visió múltiple: economia, ambient i societat; no únicament centrada en l'entorn, sinó també en les persones i els models econòmics. És a dir, l'Economia sostenible o verda està incorporada en part de les anteriors, però també té en compte la sostenibilitat econòmica. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA): 'L'economia verda té com a resultat millorar el benestar humà i l'equitat social, reduir els riscos ambientals i la pressió sobre els sistemes naturals i harmonitzar el desenvolupament econòmic i el consum eficient dels recursos'. El Govern de Catalunya està elaborant l'Estratègia d'Impuls a l'Economia Verda (en fase d'Esborrany) que emana de l'Estratègia de Competitivitat del Govern, ECAT 2020, per tal de promoure la sostenibilitat com a eix estratègic per assolir la recuperació econòmica, millorar la competitivitat i incrementar l'ocupació.
En definitiva, resulta difícil dibuixar els límits exactes que diferencien aquestes tres economies alternatives al model actual. Social, solidària i sostenible tenen més trets en comú que elements diferenciadors; i en conjunt, representen la necessitat de trobar una manera diferent de generar i distribuir la riquesa. Totes són el resultat d'una resposta necessària a un model caduc que està en crisi econòmica, financera, alimentària, climàtica, energètica i social. Una resposta que prové d'una societat que es comença a mobilitzar per fer les coses millor per a la majoria.
Pots accedir aquí al blog de l'autora
