Els nous moviments socials, molts d'ells tristament lligats a la situació de crisi econòmica, condueixen temptadorament a fer comparacions amb els moviments sorgits o enfortits a partir de mitjans de segle passat, en especial els moviments ecologistes o feministes i les seves variants. Aquells moviments eren majoritàriament vindicatius i de defensa, sobretot en el nostre territori i en l'entorn europeu, i creixien per la força de la massa social que els donava suport. Els moviments actuals s'alimenten de la seva pròpia càrrega moral, sovint prou forta com per generar ressò mediàtic sense que la seva legitimació vingui necessàriament per la via del nombre de socis inscrits.
(F)
El sociòleg americà Becker (Outsiders, 1963) parlava dels emprenedors morals per referir-se als individus o grups que influeixen per canviar, mantenir o aplicar una norma. De fet, als primers (que volen canviar normes) els caracteritza com croats reformistes, emparat en el concepte que generalment es tracta d'individus amb una idea inequívoca i absoluta sobre allò que és dolent i cal canviar, prenent aquesta missió com sagrada i moralment superior. Antiabortistes o abolicionistes estarien en aquesta categoria, però tot i semblar subjectes i grups obsessionats en imposar la seva pròpia idea de moral, el sociòleg destaca el transfons humanitari que mou les seves reivindicacions així com el fet que sovint es tracta d'individus en estrats socials superiors interessats a millorar les condicions de vida dels que estan per sota.
Amb la definició anterior, el croat moral seria una persona o organització probablement allunyada socialment de l'entorn que intenta canviar (millorar moralment, al seu entendre) i es podria pensar que això encara els distancia més de l'entorn. Alguns exemples en aquest sentit inclouen els moviments antiabortistes i abortistes, de control d'armes, de control de l'obesitat infantil, per citar algunes causes morals ben allunyades entre si.
(F)
Sembla clar que, si comparem, els moviments ecologistes dels seixanta i setanta tenen poca relació amb allò dit amunt. Sobre el naixement i enfortiment dels moviments ecologistes si se'n sap una cosa del cert és que els grups més importants tenen l'origen o creixen arran d'alguna catàstrofe o accident, com ara el vessament de l'Exxon Valdez a Alaska que va fer forta Greenpeace. Però el que es vol destacar és, de fet, la diferència existent entre un grup organitzat que té la seva força en la base social que dóna suport a les seves causes i l'emprenedoria moral que s'alimenta d'una causa superior en ella mateixa.
Si busquem exemples actuals d'emprenedoria moral veurem que s'hi pot trobar de tot, des d'accions amb mòbils no necessàriament altruistes fins a actes d'una generositat i lideratge moral destacables. Una característica d'aquests darrers, en oposició als arguments del sociòleg americà citat amunt, seria la seva proximitat al patiment dels estrats més desafavorits de la societat, i no allunyament. Potser un exemple gratificant és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
L'èxit d'una emprenedoria moral queda reflectit en l'aprovació i aplicació d'una nova norma que inclogui aquella demanda. Els moviments ecologistes dels seixanta practicaven un proselitisme orientat a captar adeptes per la causa, quants més millor i utilitzant, com va fer Greenpeace, tots els mitjans mediàtics i de difusió a l'abast de cara a reclutar seguidors. L'objectiu era canviar models, és cert que a través de campanyes, però amb una voluntat final de modificar consciències individuals i col.lectives.
(F)
Moviments com la PAH són potser més a prop de la idea d'emprenedoria moral en el sentit que persegueixen un canvi de norma que es justifica per la finalitat humanitària d'assegurar les condicions de vida de persones en perill de desnonament. La seva força ètica ja ha conduït a canvis en normes dins del sistema financer, quelcom que semblava impensable. La PAH és ja un moviment ampli i amb un suport social fort, però van sorgint molts altres exemples, potser més petits, com ara famílies o associacions de pares i mares que es mobilitzen per modificar normes d'un Ajuntament en relació a les beques de menjador escolar de cara a assegurar que cap nen es quedi sense un àpat, ni tan sols durant les vacances d'estiu. La idea d'aquests moviments és aconseguir un canvi normatiu immediat, amb un benefici directe i tangible per als afectats.
En l'entorn local som i serem testimonis de l'aparició d'emprenedories morals d'abast proper que poden canviar la fisonomia de l'associacionisme tal i com l'enteníem.
