En record de Tich Nat Hanh: Interser i amor a la Terra, el més formós dels bodhisattves

Silene és una associació no lucrativa que té la missió d’estudiar, divulgar i promoure el patrimoni immaterial (espiritual i cultural) i els valors associats amb relació a la Natura i la seva conservació, especialment en espais naturals protegits.
21/03/2022 - 12:00

Cal anar cap a una cosmovisió que superi el concepte de “medi ambient”, ja que aquest ens duu a sentir-nos separats de la Terra i a veure-la únicament en termes utilitaristes. La nostra plenitud personal és la de la Natura, i viceversa.

El passat dia 22 de gener va traspassar Tich Nat Hanh, i des de Silene han volgut retre-li un agraït i respectuós homenatge.

Thay, com era conegut, va ser per a occident el gran divulgador de la Consciència plena, noció essencial en el budisme. D’aquesta tradició espiritual en va saber transmetre la seva saviesa primordial de manera senzilla i profunda, arribant així a moltes persones indistintament que fossin o no practicants d’alguna religió. Gran defensor de l’amor i el coneixement, destacà per ser un convençut i compromès pacifista que proposava la fraternitat universal no només entre tots els homes sinó també entre tots els éssers. D’entre totes les seves ensenyances, volem destacar en aquest moment dues aportacions seves de gran vàlua.

Per una banda, Tich Nat Hanh fou un gran inspirador i renovador de l’ecologia pregona amb el seu concepte d’interser. Partint del fet que el problema subjacent a la nostra depredació de la Terra és que l’home s’experimenta a si mateix com una consciència individual i com un ésser separat de la resta de la xarxa de la vida, va repensar la noció de l’originació dependent (pratityasamputpada) com un cosorgiment interdependent, i va proposar el poderós neologisme ‘interser’, explicat bellíssimament al llibre El Cor de la Comprensió (1):

“Si ets poeta, veuràs clarament que sura un núvol en aquest full de paper. Sense núvol, no hi haurà pluja; sense pluja, els arbres no creixen; i sense arbres, no podrem fer paper. Per a l’existència del paper és essencial el núvol. Si no està el núvol, tampoc pot estar el paper. Així, podem dir que el núvol i el paper inter-són.

La paraula “interser” no està encara en el diccionari, però si combinem el prefix inter amb el verb ser, tenim un nou verb, interser. Sense un núvol, no podem tenir paper, de manera que és possible dir que el núvol i el full de paper inter-són.

Si mirem més profundament aquest full de paper, veurem en ell la llum del sol. Sense la llum del sol, el bosc no pot créixer. De fet, res no pot créixer. Encara nosaltres no podem créixer sense la llum del sol. Així doncs, sabem que el sol també està en aquest full de paper. El paper i el sol inter-són.

I si continuem mirant, podem veure al llenyataire que va tallar l’arbre i el va portar al molí per a transformar-lo en paper. I podem veure el blat. Sabem que el llenyataire no pot viure sense el pa quotidià, així que el blat que es va convertir en el seu pa també està en aquest full de paper. I el pare i la mare del llenyataire també estan. Quan el veiem així, veiem que sense totes aquestes coses, aquest full de paper no pot existir.

"El fet és que aquesta fulla feta només d’elements que no són paper. I si tornem aquests elements als seus orígens, no pot haver-hi paper del tot. Sense els elements que no són paper, com la ment, el llenyataire, la llum del sol, no hi haurà paper. Així de prim com és, aquest full de paper conté tot l’univers”.

Mirant encara amb major profunditat, veiem que nosaltres també estem en ell. Això no és difícil de veure, perquè quan mirem un full de paper, forma part de la nostra percepció. La teva ment és aquí i la meva també. Així que podem dir que tot és aquí en aquest full de paper – el temps, l’espai, la terra, la pluja, els minerals de la terra, el sol, el núvol, el riu, la calor. Tot coexisteix amb aquest full de paper. És per això que crec que la paraula interser hauria d’estar en el diccionari. “Ser” és interser.

No pots ser per tu mateix; has d’interser amb totes les altres coses. Aquest full de paper és, perquè tota la resta és. Suposem que tractem de tornar un dels elements al seu origen. Suposem que tornem la llum al sol. Creus que aquest full de paper seria possible? No, sense la llum de sol res pot ser. I si tornem al llenyataire a la seva mare, tampoc tenim paper.

El fet és que aquesta fulla feta només d’elements que no són paper. I si tornem aquests elements als seus orígens, no pot haver-hi paper del tot. Sense els elements que no són paper, com la ment, el llenyataire, la llum del sol, no hi haurà paper. Així de prim com és, aquest full de paper conté tot l’univers”.

Per altra banda, el seu llibre Un cant d’amor a la Terra (2), constitueix una invitació a construir una relació íntima amb la font de tota vida. Transcendint els enfocaments cientificistes i economicistes, aprofundeix en un aspecte essencial: cal anar cap a una cosmovisió que superi el concepte de “medi ambient”, ja que aquest ens duu a sentir-nos separats de la Terra i a veure-la únicament en termes utilitaristes. La nostra plenitud personal és la de la Natura, i viceversa. A l’epíleg del llibre, titulat Cap a una religió còsmica, podem llegir:

“Tot pas endavant en la nostra comprensió de nosaltres mateixos, de la nostra naturalesa i del lloc que ocupem en el cosmos, aprofundeix en el nostre respecte i el nostre amor. Entendre i estimar són dos desitjos fonamentals. La comprensió té una important relació amb l’amor. Quan comprenem i som conscients de la gran harmonia, elegància i bellesa del cosmos, podem sentir una gran admiració i amor. Aquest és el tipus més bàsic de sentiment religiós, que està basat en l’evidència i en la nostra pròpia experiència. La humanitat necessita un tipus d’espiritualitat que tots puguem practicar junts. […] En el segle XXI hauria de ser possible que ens unim i esbossem una forma de religió que acabi amb tota separació i discriminació i contribueixi a unir a tots els pobles i nacions. Si les religions, les filosofies i la ciència poden orientar-se en aquesta direcció, serà possible establir una religió còsmica que no es basi en el mite, la creença o el dogma, sinó en l’evidència i la comprensió de l’interser. Aquest seria un pas realment gegantí per a la humanitat.”

I és que, com afirma al capítol inicial del mateix llibre, titulat Nosaltres som la Terra (3)  “la Terra és el més formós dels bodhisattves”.

Siguem mereixedors d’aquest amor, i retornem-li a la Terra fent que les paraules de Tich Nat Hanh ressonin fins esdevenir realitat. Des de Silene les agraïm profundament, i les fem ben nostres.

_______

  1. El Corazón de la Comprensión. Comentarios al Sutra del Corazón. Ediciones Neo Person
  2. Un canto de amor a la Tierra, Editorial Kairos
  3. Llegible íntegrament com arxiu descarregable al peu d’aquest text, per gentilesa d’Editorial Kairós

 


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i  rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.

Opinió

Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Butlletí