Després de la crisi del petroli de 1973, els països de l'OCDE van crear l'Agència Internacional de l'Energia, no només per a coordinar un sistema de reserves petrolíferes en cas de talls de subministrament, sinó també per a millorar la producció energètica, promovent l'eficiència i les fonts alternatives. Periòdicament, l'agència publica el World Energy Outlook, un informe que pretén fer una ullada a les pròximes dècades, i que avalua l'estat de salut del subministrament energètic futur. Des de fa almenys quatre anys, l'agència ve advertint que si no canvia res, ens dirigim a un atzucac energètic.
En aquesta ocasió, el World Energy Oulook 2008 comença de nou amb un advertiment:
"El sistema energètic mundial es troba en una cruïlla. Les tendències actuals del subministrament i consum d'energia són clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econòmic i social. Aquestes tendències poden -i han de- ser modificades; encara hi ha temps per a canviar el rumb."
Poc ha canviat respecte al similar advertiment llegit en el seu anterior informe. El que sí ha canviat és la metodologia emprada per a confeccionar la seva prospectiva energètica per a les pròximes dècades, especialment pel que fa al petroli. Fins a ara, el mètode de l'AIE per a realitzar pronòstics sobre el subministrament energètic futur consistia a extrapolar l'evolució de la demanda energètica a partir de les previsions de creixement econòmic, per a després assumir que aquesta demanda seria coberta en qualsevol dels casos (en la pràctica, se li suposava a la OPEP la capacitat per a cobrir-la).
Encara que l'AIE no ha renunciat del tot a aquest tipus d'assumpcions, aquest WEO 2008 presenta algunes novetats importants. El petroli no és solament la font energètica amb un major pes en el subministrament energètic mundial, sinó que sobre ell pesa gairebé en exclusiva la responsabilitat d'alimentar el transport en tot el món. Per això, la AIE es fixa en el petroli per a, per primera vegada, oferir una previsió basada en les possibilitats de producció, i no en el que la demanda evolucionarà.
(F)
En aquest sentit, el WEO 2008 és un avanç respecte a anteriors exercicis, encara que ha defraudat als qui esperaven una posició menys compromesa amb la correcció política, típica per altra banda d'informes redactats de forma col·legiada i que han de servir a un ampli espectre d'interessos i expectatives. En tot cas, un dels eixos centrals de l'informe és la quantificació de la taxa de declivi dels principals jaciments mundials, dada molt important per a poder preveure l'evolució de la capacitat de producció petroliera futura. Aquest declivi es refereix a la disminució en la taxa d'extracció d'un jaciment any rere any. La AIE, en el seu informe, ofereix per primera vegada una estimació: aquesta taxa és del 6,7% anual. És a dir, si no s'afegeixen nous jaciments al sistema petrolier, en 2009 els jaciments mundials produiran un 6,7% menys, i aquesta taxa arribarà al 10,5% en 2030.Per a il·lustrar la importància d'aquesta dada, la capacitat petroliera perduda durant 2007 a causa del declivi natural dels jaciments va ser de 4,7 milions de barrils diaris (mbd). És a dir, si volem mantenir estable la capacitat de producció actual de petroli, cada any caldria afegir nova capacitat equivalent a l'Iraq i Kuwait, tan sols per a mantenir-nos en les mateixes xifres que ara.
Altra dada d'importància fa referència als descobriments que s'han de materialitzar per a donar per bones les expectatives de l'informe. Per al 2030 s'haurien d'haver trobat jaciments capaços d'aportar 19 mbd. Aquest càlcul es deriva d'un estudi de l'any 2000 realitzat pel US Geological Survey (USGS). En els vuit anys transcorreguts des de llavors, els descobriments estan dos terços per darrere dels càlculs del USGS, pel que la realitat estaria desmentint les expectatives del USGS i de la AIE.
Malgrat que la AIE assegura que per a 2030 es podran cobrir les necessitats petrolieres, en el mateix informe s'adverteix que a partir del 2010 el subministrament de petroli no està assegurat, degut al fet que els nous projectes petrolífers no podran compensar l'esgotament natural dels jaciments.
El món està actualment enfonsat en la desorientació provocada per la crisi financera, que està contagiant ja a l'economia productiva. Els preus del petroli s'han desplomat, una brutal mostra de volatilitat que ja va començar amb els estratosfèrics 147$ / barril del mes de juliol. L'informe de la AIE ha passat desapercebut en els mitjans de comunicació generalistes, incapaços d'atendre a més d'una crisi al mateix temps. És possible que la demanda de petroli caigui, fins i tot molt més del que suposa la AIE respecte a anteriors informes. Però la falta d'inversió en nova capacitat i l'incansable esgotament esperen pacients el seu torn: quan la demanda torni a la seva senda històrica de creixement. La crisi del petroli no ha passat, està simplement hibernant a l'espera de "temps millors".
