Energies netes a Catalunya: un futur encara incert

Consultor energètic. CEO a Estudi Ramon Folch i Associats, S.L
16/10/2012 - 00:00

Catalunya paga un preu molt alt per l'energia. Les importacions de petroli són la causa principal del seu dèficit comercial, igual que en altres països amb pocs recursos energètics propis, que són la major part d'Europa. I l'increment del preu del cru comporta un creixement dels preus industrials, la qual cosa redueix la competitivitat global del sector industrial català.

La crisi econòmica que patim no hauria de ser un fre al canvi sostenibilista, sinó un estímul. La inversió en energies renovables i la gestió energètica eficient possibiliten la creació de llocs de treball permanents a escala local. I poden convertir-se, a la llarga, en un sector econòmic rellevant, que ofereixi serveis avançats intensius en coneixement, a banda de la millora que representen en la disminució de la contaminació a escala local i global.

Catalunya té avui un nivell d'auto-abastament energètic pobre: només el 6% de l'energia que consumeix és pròpia; principalment es tracta d'energia hidroelèctrica i, en menor mesura, eòlica i de residus. El 94% de l'energia restant prové del petroli, el gas natural i l'urani importats. Una situació especialment vulnerable per a un país industrialitzat, que ha incrementat molt el seu consum energètic en les últimes dècades i que l'usa encara de manera poc eficient.

Tanmateix, els últims anys les energies netes han crescut del 3%-4% al 6% de l'energia final. A aquest creixement hi ha contribuït principalment l'eòlica, que ha passat de 97 MW instal·lats el 2004 a 1.074 MW el 2012, amb 33 parcs eòlics diferents. Això ha fet, per exemple, que el primer semestre del 2012 la generació amb aerogeneradors hagi contribuït al 5,8% de la generació elèctrica de Catalunya, un creixement d'un 50% respecte a l'any anterior (dades de l'Icaen i la CNE recollides per J. Morrón a http://dialec.blogspot.com.es ).

 

El Pla d'Energia 2012-2020
Els objectius de creixement de les renovables són ambiciosos, tal com incorpora la primera versió del Pla d'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya (PECAC) 2012-20. Aquest pla té com a objectiu estratègic maximitzar la utilització d'energies renovables, donant preferència a les energies renovables autòctones i, en alguns casos, fent servir energies renovables importades, fonamentalment biocarburants.

En concret, preveu que l'any 2020 el 20,1% del consum d'energia final provingui de fonts renovables, d'acord amb les directives europees. En relació a d'altres plans anteriors, destaca el creixement de la solar termoelèctrica, de l'eòlica marina i de la valorització energètica de residus.

Malgrat aquestes previsions optimistes, l'actual marc legislatiu espanyol impedeix l'assoliment d'aquests valors. En concret, no hi ha cap data per al restabliment, encara que sigui parcial, de les primes a les renovables, suspeses pel reial decret llei 1/2012, cosa que ha frenat radicalment els nous projectes.

Tampoc no se sap quan s'aprovarà el reglament del balanç 0, que ha de facilitar la implantació a escala micro d'energies netes en l'edificació. L'avantprojecte de llei de mesures fiscals en la generació d'electricitat, del setembre del 2012, no aporta tampoc cap novetat que faciliti la implantació de les tecnologies netes, ans al contrari.

 

Alguns projectes de futur
La implantació de les renovables queda en mans, doncs, d'alguns projectes singulars aprovats abans del RDL 1/2012 i d'algun projecte de recerca específic. A més d'algunes grans extensions de fotovoltaica sobre sòl ja construït i altres projectes més o menys petits, destaca la central termosolar de les Borges Blanques, la primera del món hibridada amb biomassa, que s'inaugurarà a finals del 2012. També el projecte Zèfir de recerca en eòlica marina en aigües profundes, que permetrà experimentar diferents prototipus d'aerogeneradors en l'ambient marí de la Mediterrània, de comportament diferent d'altres mars i oceans. El Zèfir és pioner i únic a la Mediterrània i una clara oportunitat per a la creació de tecnologia eòlica marina pròpia. En un altre ordre, els projectes de l'Ajuntament de Barcelona en pro de l'autosuficiència energètica també facilitaran la implantació de nous projectes singulars d'energies netes a escala local i en edificis reals.

 

 

*Article publicat al diari ARA el 2 d'octubre de 2012.

Consultor energètic i director tècnic d'ERF
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí