A partir del parxís no podem imaginar el pantone. El blau, el groc, el verd i el vermell del parxís permeten sobreviure en termes cromàtics, però no expressen matisos. El burdeus, el sèpia, el blau cel o el taronja són una altra cosa. Els quatre colors bàsics no donen per gaire. Però massa gent viu en el món esquemàtic del parxís. Amb aquesta gamma elemental, quina idea mínimament elaborada pot esperar-se?
Pitjor: moltes persones veuen el món en blanc i negre. I sense grisos, a sobre. Mentrestant, una creixent complexitat es va emparant de l'economia i de les relacions entre els humans. Mai com ara el món no havia estat tan complex. El simplisme del parxís el converteix en complicat. La complicació és la complexitat incompresa. Aleshores la blonda esdevé un reguitzell de nusos.
L'usuari converteix l'energia en calefacció, refrigeració, força motriu, llum o impulsos electrònics i informàtics. Parteix de fonts primàries, com el carbó, el petroli o el gas, o bé del vector elèctric, generat aneu a saber com. Avui dia, tot propendeix a electrificar-se, fins i tot l'automoció, que encara és el gran bastió del motor tèrmic. Com generem l'electricitat, però? Abans, en centrals tèrmiques o hidràuliques; ara, mitjançant un ventall de sistemes que inclou els tèrmics nuclears, els fotovoltaics, els geotèrmics, els eòlics, els termosolars, la biomassa... El pantone energètic és cada cop més divers.
Els desenvolupistes liberals de tota la vida, fins i tot ara que els seus fracassos han esdevingut clamororos, iteren el seu pensament de parxís; els fonamentalistes essencialistes, que no aspiren a què les coses funcionin bé, sinó que siguin com abans, també. Necessitem ments obertes al nou pantone sostenibilista, capaces de gestionar la complexitat postindustrial. Amb els quatre colors d'abans ja no anem enlloc.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya.
