[EPS 4] Educació per a un consum conscient i transformador (per Montse Peiron)

No descobrirem res si diem que la insostenibilitat del nostre món té molt a veure amb els nostres hàbits de consum. En efecte, un sistema econòmic fonamentat en l'espiral producció - consum té com a característiques intrínseques tant l'imperatiu d'una acceleració constant en el volum de consum (i de producció) com la del tot indefugible conseqüència d'una explotació insostenible dels recursos d'un planeta finit. Una educació per a la sostenibilitat, doncs, passa inevitablement per una educació en el consum. Quina ha de ser, i com es pot dur a terme? Quin ha de ser el nou paradigma? De fet, sobre el paper el principi bàsic que ha de guiar el nostre consum és ben senzill: els recursos són finits, i per tant en usar-los ens hem d'assegurar que ho fem de manera que no els esgotem. Per exemple: quan ens disposem a dotar d'electricitat (o aigua, o totxos, o...) un habitatge, els experts i administracions que pertoquin ens indicaran la quantitat d'energia que se'ns subministrarà -el càlcul s'haurà fet, és clar, amb criteris de sostenibilitat- i a partir d'aquesta dada decidirem com il·luminarem i escalfarem la casa i quants i quins electrodomèstics hi voldrem tenir. Certament podria no ser excessivament complicat, si no fos perquè és una mecànica diametralment oposada a la que seguim habitualment: decidim com il·luminarem i escalfarem la casa i quants i quins electrodomèstics volem tenir -amb la generositat a la qual ens empeny la publicitat, la noció vigent de confort, la pressió social o la por de quedar fora del tren del progrés-, d'aquí calculem la potència que 'necessitem' i els proveïdors ens la proporcionen, sense que ningú es qüestioni en cap moment com aquest subministrament afecta l'estoc planetari de recursos -que, repetim-ho una vegada més, no és pas infinit. I cal no oblidar-nos de la sostenibilitat social: prevenir o prohibir legislativament almenys part de les injustícies originadores de conflictes -creixentment preocupants en la nostra societat actual- podria no ser excessivament complex si no fos perquè tenim el costum de produir i consumir béns competitius (o sigui, barats) sense parar cap atenció a les injustícies en què calgui incórrer per dur-ho a terme. Es tracta, doncs, d'un canvi cultural radical, i no pas de fer alguns retocs a l'actual economia. No es tracta de produir béns 'ecològics' que siguin competitius un cop posats al mercat -cosa que de fet constitueix una paradoxa, donat que les lleis actuals de competitivitat es redueixen a anteposar el preu a tota altra consideració, i per tant també a la sostenibilitat i a la justícia social. Per molt que decidim consumir cases amb aïllament de suro en lloc de poliuretà, verdures cultivades sense pesticides o paper reciclat en lloc de verge, la nostra activitat continuarà sent insostenible (es pot dir que una mica menys? té sentit parlar de graus d'insostenibilitat?) si la quantitat de cases, verdures i paper que usem segueix creixent. Cal que supeditar l'equipament de la llar a un llindar màxim de subministrament, o a una autogeneració d'energia, no causi sorpresa o riota sinó que sigui tan normal com avui ho és instal·lar el comptador que ens ve de gust. Cal que la submissió del benestar de les persones a les lleis del mercat esdevingui tan estranya com ara ho són unes condicions laborals dignes per a tothom. No es tracta de canviar només les opcions; cal canviar els hàbits, les nocions, la cultura. Consumir el menys possible seria el primer manament, i s'hauria d'acompanyar dels ja més populars consumir verd, proper, just, etc., i de les reflexions valentes que ens han d'anar guiant cap a una nova economia, nova de debò. Com es pot educar en el consum? El canvi cultural que requerim és tan gran que podríem pensar que és impossible. Tanmateix, ben a la vora en la història hem viscut un canvi de la mateixa envergadura, de fet d'idèntica envergadura: és el mateix que el que ara ens ocupa però en sentit contrari. En efecte, la societat deconsum té a penes cent anys d'història, i per a part de la població encara viva del món occidental l'expressió 'em durarà tota la vida!' és familiar i benvinguda. Tenir un abric, una cassola, una cartera, una butaca... de qualitat és tenir un tresor, i tenir-ne cura perquè duri és una ocupació a la qual val la pena dedicar temps. La part més jove de la població, en canvi, veu els abrics, les cassoles, les carteres i les butaques que duren 'massa' com una nosa impertinent de la qual es desempallega en qualsevol moment sense excuses ni escrúpols. Tots els coneixements per reconèixer la qualitat dels objectes i per mantenir-los en bon estat s'han extingit sense deixar rastre. Cent vuitanta graus que hem recorregut en només un parell de generacions. Pensar que podem tornar a fer un gir semblant, doncs, no és forasenyat. Per descomptat que no és un gir que puguem fer d'un dia per l'altre, ni sense esforç. La feina del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) se centra en reflexionar sobre quines formes de consum seria més idoni d'introduir de cara a caminar cap a un món més sostenible i igualitari, i divulgar-les. No sabem de cap més entitat a l'Estat espanyol que es dediqui d'una manera tan específica a l'educació per al consum, si bé cada cop més organitzacions socials (entitats ecologistes, ongs de cooperació, associacions cíviques, sindicals...) van incorporant la vessant del consum en els seus discursos i programes d'acció, ja que es va generalitzant la visió del consum com a pedra angular de moltes de les principals problemàtiques del món actual. Els mitjans que emprem per a l'educació són la revista trimestral Opcions, dedicada a divulgar informació per al consum conscient, i la impartició de xerrades i cursos. Donat que no podem comptar amb el recolzament d'una experiència prèvia en aquest camp, inventem tant les fórmules com els continguts, seguint un conjunt de principis que considerem positius:

- Cal no quedar-se en petits canvis 'de maquillatge' sinó anar al gra cap a un gir seriós del sistema econòmic. - Cal combinar la teoria (perquès del consum conscient, relació de les problemàtiques actuals amb el consum) amb la pràctica (canvis d'hàbits que podem anar introduint ja en el nostre dia a dia). - Cal evitar un discurs que contingui només 'males notícies', cal acompanyar-lo sempre amb opcions positives de consum. - Fer un consum conscient, mirar de canviar els hàbits de cada dia, obrir-nos a modelar la noció que tenim del consum, no s'ha de presentar com una càrrega o un deure que tenim l'obligació d'adquirir, sinó com un camí que hom només ha d'emprendre si vol, i que li ha de servir no per sacrificar-se sinó per alliberar-se de tots els lligams i malestars que ens causa la societat de consum. Fer un consum conscient no ens ha de portar preocupacions sinó satisfaccions.

Des del CRIC percebem -a través del retorn que ens arriba dels nostres lectors i dels assistents a les xerrades i cursos, del ressò que té la nostra activitat en altres mitjans i entorns, de l'observació de la presència del consum en els programes de tota mena d'entitats- que l'interès pel consum conscient ha anat creixent sempre al llarg dels nostres vuit anys d'activitat, i en l'últim parell d'anys s'ha accentuat la tendència, pensem que degut a la generalització de la visió del consum com una clau de volta de l'edifici econòmic actual i les seves conseqüències, com dèiem abans. Sense deixar de ser una qüestió molt marginal en la societat, no cal dir-ho -després de quatre anys de vida la revista Opcions està arribant als 1.800 subscriptors. Canvis com el consum de productes de comerç just o productes ecològics, que fa menys de deu anys encara eren 'exòtics', es van normalitzant. Nosaltres pensem que la tendència continuarà per arribar més enllà d'un canvi de marques o formes de producció, per anar cap a aquest canvi cultural més profund que és del tot imprescindible.