Eritrea: entre la sequera i la guerra (un article de Teresa Bau)

15/05/2003 - 00:00
Eritrea, aquest país sud-africà que va independitzar-se d'Etiòpia després d'una dura guerra l'any 1993, pateix les conseqüències d'una sequera terrible, la pitjor de les últimes dècades. El país ha estat fortament castigat al llarg de la seva història. Després de la guerra per la independència va immergir-se en un altre conflicte armat amb el país veí, el Iemen, i just després, amb Etiòpia una altra vegada. Després de més de trenta anys de conflicte ara es troba amb la tasca de reconstruir tot el país però, a més, ha de fer front a una terrible sequera. El representant de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en aquest país, Nsu-Milang, ha anunciat que Eritrea es troba en "situació d'emergència". Aquest és el quart any de sequera continuada. En algunes zones del país no hi ha caigut una gota de pluja des del juny de 2002. Kelemtina Koshi és un exemple de la situació en què es troben un 70% dels habitants del país. És mare de deu fills i viu a Binbina, un poble de 2.000 habitants de l'oest d'Eritrea. L'any passat rebia 150 quilos de gra cada mes per mantenir tota la seva família i aquest any han de sobreviure amb deu. La manca de pluja ha provocat que en les àrees més fèrtils del territori els agricultors només hagin recol·lectat un 9% del total de les collites que recollien cada any. Les dades donades per les Nacions Unides són esparverants: al 70% dels pobles d'Eritrea no hi funciona el servei d'aigua corrent i un 28% dels infants d'entre un i cinc anys pateixen de desnutrició. Tant l'OMS com l'Organització de les Nacions Unides (ONU) estan treballant per ajudar el país a sortir de la crisi. La primera necessitat que cal cobrir és la manca d'aliments de la població. També s'estan organitzant programes de prevenció i tractament de malalties infeccioses, ja que afecten amb molta més facilitat a les persones desnutrides, com és el cas d'una part important dels eritreus. La tardor de l'any passat Eritrea va fer una crida d'ajuda humanitària per valor de 105 milions de dòlars, però només n'ha aconseguit una quarta part. Altres països del sud del continent, com Etiòpia, han rebut més ajudes que Eritrea. Un dels motius d'aquesta "discriminació" a l'hora de rebre ajudes es pot trobar en l'opinió de la comunitat internacional sobre el país. A més, la guerra a l'Iraq ha perjudicat la situació del país, ja que una part de les ajudes que s'haurien destinat a Eritrea han anat cap a territori iraquià. Algunes organitzacions no governamentals, com Oxfam International (Intermón) han estat treballant per ajudar el país des de 1979. Eritrea, junt amb Somàlia i Sudan, es troba entre els règims més repressius del món. Els grups de drets humans han denunciat repetidament la situació del país. L'any 2001 el president Isaias Afewerki va prohibir els mitjans de comunicació privats i va fer empresonar molts periodistes i dissidents polítics. El règim dictatorial del país no permet l'oposició política o l'existència d'organitzacions de qualsevol mena. La seva situació política és un dels obstacles més grans per a la recuperació d'Eritrea. Sense pau i estabilitat és impossible el comerç amb altres països, les inversions necessàries per fer avançar el país i l'organització de la societat. Més informació:
OMS: www.who.int. Etiòpia: news.bbc.co.uk. ONU: www.onu.org. Intermón: www.intermon.org.
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon Foto: BBC.6.98 KB

Relacionats

Butlletí