Tot un clàssic electoral del que s'hagueren pogut apropiar molts alcaldables en els passats dies. A pesar que les municipals enguany han tingut damunt la taula temes de gran transcendència sobre models d'Estat i models de democràcia, el cert és que la ciutadania no perd de vista les qüestions més relacionades amb la vida quotidiana i amb les seves necessitats més immediates: les taxes municipals i el seu retorn, les escoles i els CAPs, o la despesa energètica domèstica en el sentit més ampli.
En plenes presidencials nord-americanes a principis dels noranta, l'estrateg de Bill Clinton va aprofitar una reunió interna de campanya per destacar els temes que calia tenir sempre en ment per mirar de derrotar Bush que aleshores era molt popular per la seva política exterior i intervencions militars a Irak. La idea era distanciar-se orientant el missatge cap a qüestions de proximitat amb el ciutadà i les seves inquietuds més urgents. Els punts que va deixar a la pissarra com recordatori intern incloïen la salut, el canvi i l'economia, estúpid. L'adjectiu feia al·lusió a allò que és essencial i que cal no perdre de vista i que en aquell moment era, és clar, l'economia.
En la despesa domèstica d'una llar estàndard una gran part del que s'hi compta es pot traduir en energia. O si volem en emissió de CO2, o bé en petjada ecològica, o bé en biocapacitat. Segons dades de l'Idescat 2013, gairebé la meitat de la despesa anual de la llar va a parar a vivenda, energia, aigua, transport i comunicacions. Concretament aquesta partida ascendeix a gairebé el 48%. A continuació hi trobem l'alimentació i beguda amb un 15%, la salut i l'educació amb un 9.3% i la resta inclouria oci i altres béns i serveis. Així doncs, no cal insistir que "és l'energia, estúpid" allò que pot neguitejar més el votant.
En aquest context, no seria massa ben rebuda la notícia publicada recentment en un estudi americà del Natural Resources Defense Council segons la qual les llars estarien plenes de vampirs energètics en forma d'electrodomèstics i dispositius que consumirien molta més energia de la que ens pensem, fins i tot quan no estan en funcionament. El motiu és la incorporació massiva de components electrònics en aparells que abans disposaven de controls mecànics. Tota aquesta electrònica latent ja s'ha calculat que, almenys a Califòrnia, pot suposar fins a un 23% del consum total anual d'energia en una llar. Si això és així també a les llars catalanes estaríem parlant d'un percentatge de despesa anual més alt i tot que el dedicat a salut i educació, per a una energia que no ens serveix per res. Alguns diran que això és la xocolata del lloro en comparació amb el consum industrial o agrícola o del transport. Però, de nou, "és l'energia, estúpid".
En altres paraules, no podem menystenir l'impacte que l'energia té en les nostres economies domèstiques i això afecta als gestors locals tant com a la ciutadania en la seva quota de responsabilitat ambiental. Justament en aquesta idea de governança energètica local la UNEP (United Nations Environmental Program) té un handbook molt recomanable sobre finances climàtiques per a edificis i ciutats on crida l'atenció un estudi de cas sobre incentius per a l'eficiència energètica a les llars.
Segons descriu el handbook "es tracta d'un Banc de Carboni en funcionament a la ciutat de Gwangju, Corea del Sud. Aquest sistema voluntari de finançament de carboni atorga ‘punts de carboni' amb un valor en efectiu a les llars per reduir el seu consum d'electricitat, gas i aigua potable. Els punts es poden utilitzar per a productes verds i descomptes. Es tracta d'un esforç de col·laboració entre el govern de la ciutat, les empreses de serveis públics, bancs i llars. L'esquema utilitza la 'targeta verda' - una targeta de crèdit per als comptes bancaris de carboni de les llars. L'any 2012, més de la meitat de totes les cases de la ciutat participaven en el projecte. Es van generar 250.000 USD en punts de carboni i hi va haver una reducció d'emissions de 84.000 tones de CO2 ( l'equivalent a plantar 30 milions d'arbres). Per al 2020, la ciutat s'ha fixat l'objectiu d'assolir el 100% de participació i gairebé 100.000 t CO2 de reducció d'emissions".
Els grans temes sobre democràcia, representació, legitimitat i sobirania mereixen una bona dosi d'atenció, però cal abordar també quelcom tan immediat i essencial com és l'energia i el seu impacte.
