"The Washington Post" ens informa que John Russell Houser, l'home que disparà indiscriminadament sobre els espectadors d'un cinema de Lafayette (Louisiana), sostenia que la gent gastava massa diners en les seves mascotes i per això matà el seu gat malalt a bastonades. El diari es mostrava escandalitzat. Jo també, però no oblido que aquí hem ofegat les ventrades de les gates durant generacions.
Simultàniament, la premsa europea ha difós les dades de l'Agència per a la Gestió de Fronteres Externes de la UE sobre la immigració il·legal de refugiats sirians i africans en general. De gener a juliol, a les illes del Dodecanès han arribat, en llanxes precàries, més de 79.000 persones i 67.000 més a Lampedusa i a altres punts d'Itàlia meridional. Quasi 150.000 desesperats immigrants irregulars en només mig any únicament a Grècia i a Itàlia fan pensar que els 276.000 arribats a tota la UE l'any 2014 aviat semblaran poca cosa.
D'ençà que començà el fenomen de les pasteres, han mort ofegades a la Mediterrània unes 20.000 persones. Els que érem titllats d'àugurs exagerats quan vaticinàvem immigracions massives d'africans ens hem quedat molt curts. Però els mateixos que ens desoïen, relativitzen ara aquestes xifres aclaparadores per no reaccionar d'una vegada, ni quan l'onada migratòria tumultuosa ja arriba al canal de la Mànega.
No podem continuar insensibles davant d'aquests fluxos migratoris massius a vida o mort. Les mesures preses fins ara són repressives o tímides (però excessives i afavoridores de l'efecte crida, segons el president Rajoy). De reconsiderar el model productiu i redistributiu o de repensar l'ordre mundial, res de res. Ni la crisi, ni els milers de desplaçats, ni els morts per milers no ens escandalitzen prou, es veu. Sembla com si els gats en preocupessin més. Estem perdent els papers...
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
