Un total de 112 autors, 69 entitats col·laboradores (centres, organitzacions, institucions, empreses) i 450 col·laboradors individuals. Tots aquests protagonistes han estat gairebé deu anys recollint i revisant dades sobre 55 espècies, amb uns resultats que es presenten ara en 591 pàgines.
Os bru al Pirineu. Font: Getty
El porc senglar, l’os bru o fins i tot el llop s’han convertit en els últims anys en protagonistes de moltes de les notícies sobre vida natural que apareixen als mitjans de comunicació al nostre país. Dissortadament, en molts d’aquests casos només parem atenció d’aquest i altre tipus de fauna quan es vinculen a problemes o incidents negatius. En el fons, el conjunt de ciutadans sabem molt poc d’aquests animals, tot i que són els de mida més gran dels que es poden trobar al nostre territori. Tenim la sort, però, que hi ha científics (biòlegs, ecòlegs) i tècnics en la gestió de la fauna que treballen en l’estudi i protecció d’aquest element ambiental essencial. Senglars, ossos i llops són només tres exemples de les espècies revisades en profunditat en el llibre enciclopèdic Grans mamífers de Catalunya i Andorra (Lynx Nature Books, 2023), editat i coordinat per Jordi Ruiz Olmo i David Camps, el millor i més recent exemple d’aquest estudi científic de la fauna.
A més de tres noms d’animals, donarem tres xifres que ens poden ajudar a entendre la complexitat, importància i abast d’aquesta obra: 112 autors, 69 entitats col·laboradores (centres, organitzacions, institucions, empreses) i 450 col·laboradors individuals. Tots aquests protagonistes han estat gairebé deu anys recollint i revisant dades sobre 55 espècies, amb uns resultats que es presenten ara en 591 pàgines de format foli, amb textos, fotografies i gràfics acuradament elaborats i seleccionats. Tot plegat, un treball que sens dubte s’ha convertit ja en una obra de referència per a la mateixa comunitat científica i el conjunt de la societat.
"La nova publicació, però, ha estat plantejada gairebé de zero, amb una metodologia científica molt més estricta, una revisió gairebé total de les dades i registres d'espècies estudiades i una contextualització de gran importància"
El precedent més directe d’aquest nou llibre és l’homònim Els grans mamífers de Catalunya i Andorra, una obra col·lectiva publicada el 1995 amb gran esforç però amb un abast molt més limitat. La nova publicació, però, ha estat plantejada gairebé de zero, amb una metodologia científica molt més estricta, una revisió gairebé total de les dades i registres d'espècies estudiades i una contextualització de gran importància, per exemple, per explicar la situació actual i el futur d’espècies que els humans considerem conflictives o hem posat a prop de l’extinció, com l’os bru o el llop. De fet, el nou llibre té també una major extensió perquè presenta dades sobre totes les espècies de grans mamífers que mantenen poblacions en estat salvatge a Catalunya i Andorra, independentment del seu origen (autòctones, exòtiques o d’origen domèstic), durant el període d’estudi (2013-2022) i inclou també espècies d’escassa presència, però importància significativa, com són els casos del bisó europeu, takhi (Equus ferus przewalskii), linx europeu, orca, balena geperuda i balena grisa... Efectivament, aquesta obra parla també dels cetacis (i també del vell marí i la foca comuna) que es troben a les nostres costes, tot un mèrit per un tipus d’estudis que massa sovint se centren exclusivament en els animals terrestres.
Els editors (autors principals i coordinadors) del nou llibre tenen una llarga i meritòria experiència en l’estudi de la fauna. Jordi Ruiz-Olmo és llicenciat en biologia (especialitat, zoologia) per la Universitat de Barcelona i treballa des de 1985 a la Generalitat de Catalunya, on ha ocupat diverses responsabilitats en la gestió de la fauna i els espais natural. David Camps i Munuera és llicenciat en Ciències Biològiques (especialitzat en biologia animal) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2002 treballa a la Generalitat de Catalunya, on ha estat ocupat al servei de protecció de la fauna i, en l’actualitat, a la Unitat d’Informació i Coneixement del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Ambdós coautors principals han treballat en una gran diversitat de publicacions, però sens dubte cap d’elles de l’abast de Grans Mamífers de Catalunya i Andorra.
El llibre s’estructura en una primera part dedicada a analitzar una per una totes les espècies motiu del treball, amb dades històriques i detall dels estats de les poblacions, i un segon conjunt d’anàlisi de comunitats, conservació i gestió dels grans mamífers.
A la primera part mencionada, Jordi Ruiz-Olmo és coautor de dos dels capítols més atractius del nou llibre, dedicats al llop i a l’os bru. Llegint aquest apartat podem conèixer tots els detalls fins ara descoberts sobre la natural, però fins a cert punt sorprenent recuperació del Canis lupus a Catalunya a partir d’exemplars que tenen el seu origen al nord d’Itàlia i sud-oest de França (de fet, es tracta d’exemplar de la subespècie Canis lupus italicus; a diferència del llop ibèric, Canis lupus signatus). A banda de repassar-ne la història, els autors, en aquest cas Gabriel Lampreave, Jordi Ruiz-Olmo i Santiago Palazón Miñano, presenten dades i anàlisis molt interessants sobre el comportament del llop, les relacions amb altres espècies, la relació amb els humans (sense oblidar els atacs a bestiar) i les possibles tendències en aquest i d’altres aspectes.
Pel que fa a l’os bru, el capítol ha estat elaborat per Santiago Palazón Miñano, Toni Batet, Jordi Ruiz-Olmo, Ivan Afonso Jordana, Gabriel Lampreave i David Camps, i ocupa 22 pàgines plenes de densa informació, imatges i gràfics sobre l’estat i evolució de les poblacions; incloent-hi arbres genealògics detallats de les estirps de les osses Melba-Caramelles i Hvala; les més amplies que es coneixen des de la introducció al Pirineu d’exemplars d’aquesta espècie originaris d’Eslovènia.
