Cada camp professional té la seva pregunta del milió de dòlars. Sempre hi ha una qüestió la resposta a la qual determina de forma clara si anem bé o no anem bé, si, en definitiva, té sentit allò que fem. Serveixen de res les campanyes de conscienciació? Queda alguna cosa dels reportatges i les notícies sobre la crisi dels recursos ambientals? Arriben als despatxos on es mouen els fils de l'economia les notícies que parlen d'estratègies innovadores, de noves apostes empresarials?
Doncs bé, sembla que si, o almenys això és el que un estudi elaborat per la firma Cambridge Energy Research Associates, i de la qual es fa ressò el New York Times. L'estudi en qüestió conclou que diferents factors estan contribuint ja des de diferents flancs a l'extensió d'una economia més verda, al marge de si els preus del combustible pugen o baixen. El marc definit per Kyoto i els diferents subsidis previstos per molts governs hi estan ajudant, naturalment. Tanmateix, el document assenyala que a curt terme, les energies alternatives encara tindran una porció petita del pastís, i que el seu increment serà un fet quan es combinin polítiques ambicioses, interessos econòmics de més pes i avenços científics més potents.
L'article promet més que el que dóna, com acostuma a passar amb el periodisme que tracta qüestions tan intangibles. Tanmateix, planteja algunes qüestions interessants. Compara l'efecte que sobre l'opinió pública –quin concepte tan vague, no els sembla?- van tenir les pujades del petroli als anys 70 i com una incipient preocupació ambiental va quedar esborrada aleshores per la baixada del preu del combustible. Les coses han canviat de forma rotunda respecte fa uns pocs anys, subratlla l'article. El canvi climàtic és percebut avui com una amenaça a l'economia i al mateix sistema polític. Hi ha moltes polítiques que no tornaran enrera. Ara no estem parlant només de la butxaca, sinó dels pantalons sencers, i de tot l'armari! La discussió sobre el medi no és una cosa passatgera, una frivolitat de quatre passarells encara que, de tant en tant, les restes d'aquestes opinions encara trobin un lloc destacat en alguns dels nostres diaris de capçalera.
Al capdavall, la pregunta del milió de dòlars no és per cap col·lectiu concret, com mig suggeria al començament de l'article. Cadascú de nosaltres ens hi hauríem de sentir interpel·lats: Hi som a temps?
Els mòbils i la fractura digital
Aquesta setmana, i tot coincidint amb el Congrés de la Telefonia Mòbil a Barcelona –aquest enorme aparador del consumisme tecnològic-, una notícia del canal de tecnologia de la BBC mostra com, d'acord amb l'ONU, els telèfons mòbils poden ajudar millorar les condicions de vida dels països en vies de desenvolupament. La ràpida extensió de l'ús d'aquests aparells al continent africà està ajudant els agricultors i comerciants en les seves accions comercials. Per exemple a l'hora de pactar o comprarar preus, resoldre vendes informar de serveis. A Tailàndia la inversió en tecnologia –en aquest cas en els ordinadors—també s'ha traduït en un augment de les oportunitats. L'UNCTAD, en el seu informe anual, subratlla que per continuar potenciant aquest rol –ben lluny de l'hedonisme amb el qual nosaltres ens relacionem amb els mòbils- calen canvis legals en les lleis relacionades amb l'ús de la xarxa, que es revisin les regulacions sobre la propietat intel·lectual, que es millorin les infraestructures i que s'inverteixi més en formació. De quantes d'aquestes qüestions es deu estar parlant en el congrés de Barcelona? Queda molta feina a fer!
