Les muntanyes són llocs propicis per amarar-se de la bellesa, del silenci i de la solitud....llocs on prendre consciència de la pròpia petitesa, de la fugacitat i fragilitat de la nostra vida; llocs òptims, doncs, per viure la pau interior i la comunió amb la Natura.
Aquest 11 de desembre s’ha celebrat el Dia de les Muntanyes, enguany amb el lema de Turisme de muntanya sostenible, els dedico aquest homenatge, basat en la declaració que vàrem fer des de la Associació Silene.
A més del reconegut interès turístic, les muntanyes tenen una importància cabdal des d’un punt de vista ecològic, atès que acullen quasi la meitat de la biodiversitat de la Mare Terra i contenen més de dues terceres parts de les seves reserves d’aigua dolça.
Arreu del món, les muntanyes atresoren ingents recursos forestals, ramaders, hídrics, energètics, medicinals, etc. que són insubstituïbles en el proveïment de les necessitats que tenim les poblacions que vivim a les valls o a les terres baixes.
Les muntanyes són llocs propicis per amarar-se de la bellesa, del silenci i de la solitud....llocs on prendre consciència de la pròpia petitesa, de la fugacitat i fragilitat de la nostra vida; llocs òptims, doncs, per viure la pau interior i la comunió amb la Natura.
Les muntanyes han estat i són espais d’una enorme rellevància cultural, emocional i espiritual, amb un ventall de significats simbòlics i de valors intangibles que han afaiçonat i esperonat les societats que s'hi vinculen, des de la prehistòria fins avui dia, arreu del món.
Més enllà d’afanys esportius o lúdics, les muntanyes també són espais per admirar i meravellar-se; llocs especialment idonis per a la contemplació i la pregària, propicis per a visions i revelacions, font d’inspiració d'artistes, bressol de grans intuïcions místiques.
Així, innombrables muntanyes arreu del món han estat i són considerades santes o sagrades, són venerades, s'hi va en pelegrinatge, acullen vida eremítica i, de múltiples maneres, propicien la trobada amb el Misteri.
Per tots aquests motius, les muntanyes han estat i són uns espais òptims per a l’aprenentatge conscient i per al creixement interior, motiu pel qual haurien de ser vistes amb amor reverent, com membres eminents de la gran família còsmica a la qual pertanyem.
Aquesta mirada amorosa i el capteniment respectuós que se’n desprèn (connatural en les comunitats locals arrelades a les muntanyes, i amb els múltiples oficis tradicionals que s'hi vinculen) és més necessària que mai davant de les greus agressions que pateixen.
Sabrem escoltar, honorar, respectar i protegir les muntanyes? Recolzarem a la gent de muntanya en la defensa dels seus territoris i drets davant de l'amenaça de la turistificació massiva, la urbanització o la sobreexplotació?
