Director tècnic del Centre per a la Sostenibilitat, UPC
04/06/2006 - 00:00
Entre les solucions que apliquem per fer més fàcil la vida quotidiana a vegades n'hi ha d'allò més surrealistes. En el recent saló Alimentària, va brillar el tema dels menjars pre-cuinats, donada la necessitat creixent d'oferta vist el poc temps que el ciutadà tipus té per cuinar. Entre les diferents novetats, es va presentar una innovació que va ser l'atracció de la fira. Ni més ni menys que la truita a la francesa pre-cuinada. Una innovació que representa el paradigma de l'absurd en matèria de progrés.
Si busquem un plat senzill, sa, bo i ràpid, crec que difícilment en trobarem un que el representi millor que la truita a la francesa. Feta en pocs minuts, ens permet gaudir d'un bon àpat sense generar més residus i necessitar més elaboració que els estrictes mínims, ens cobreix d'una part important de les necessitats nutritives per un dia, i si som hàbils a la cuina, podem acabar llepant-nos els dits, afegint-li alguna pinzellada d'espècies, herbes, bolets o altres condiments (però això ja li ho deixo a l'Ismael Prados o al Ferran Adrià).
No satisfets amb la sort que teníem, ja ens hem empescat la manera de complicar-nos la vida, i ara ens inventem aquesta nova modernitat. Això sí que és una truita de patates, però no per l'ingredient, sinó pels qui l'han pensada! Em pregunto quines són les forces pensants que regeixen els processos d'innovació industrial quan aquests són els avenços més destacats pels mitjans de comunicació. Val a dir que l'interès despertat per tant revolucionari progrés culinari deu estar en sintonia amb un sector del mercat que dóna amb il'lusió la benvinguda a aquest tipus d'invents, però també a un sector dels mitjans que ja no sap de què fer notícia.
Mirant-ho bé, crec que hi ha clarament un cercle viciós que cal rompre, i intueixo que només podem aconseguir-ho mitjançant educació i intel'ligència. El mercat demana plats pre-cuinats. El sector va provant innovacions, i a algun il·lustre geni, durant un brainstorming d'inici de campanya, se li acut la provocativa idea (no només se li acut, que a sobre té la barra de dir-la).
Contra tot pronòstic, la idea progressa, i el producte es llança amb una campanya de màrqueting imponent, on el ganxo resideix en el cop d'efecte: ningú no s'espera una truita a la francesa pre-cuinada! (potser és que si tampoc ningú s'espera un tomàquet hexagonal o una taronja de pell violeta, deu ser perquè no aporten res interessant més enllà de la frivolitat). Els mitjans recullen la notícia, i escampen a tort i a dret la normalitat d'un fet tant absurd.
I finalment un segment del mercat acaba demanant truites a la francesa pre-cuinades. I tots contents amb un embolcall afegit a la cistella del consumidor, i segurament una mica menys de qualitat a la dieta que la que tenia abans.
En la moda de la innovació, tot s'hi val. I a força de cercles viciosos, qualsevol aposta, per absurda que sigui, pot acabar triomfant. La truita a la francesa embolcallada n'és l'extrem, però això no és innovació, es 'desnovació', regressió. No proposaré cap sistema de censura a la innovació, només demano innovació intel'ligent i amb sentit comú. No cal ser un militant fervorós del desenvolupament sostenible, només cal ser un defensor del desenvolupament intel'ligent. La gràcia és que ben mirat són exactament el mateix.
En diversos àmbits de la quotidianitat, hi ha alguns exemples recents d'innovació que ens han fet la vida més simple de veritat. Pel seu impacte, a mi m'agrada destacar el famós port USB, que per exemple ens evita d'anar llençant desenes de CDs d'un sol ús des que ens permet anar-hi endollant multitud d'enginys que emmagatzemen qualsevol mena d'informació.
Com que no suporto els que es queixen però no proposen alternatives, deixeu-me acabar improvitzant unes quantes propostes de desenvolupament intel·ligent per a la fira Alimentària de l'any vinent. La primera que em ve al cap, per tots aquells que portem carmanyola per dinar a la feina, és el recipient multicompartimentat hermètic de veritat. Els que pateixin vessaments o volums inubicables en la seva bossa d'anar a treballar ja m'entendran. La segona és el saler que no s'humiteja, o la sucrera que funciona. I per què no: l'encenedor de fogons que no s'espatlla en menys de tres mesos! La darrera que proposo és un repte major per al sector. Que algú inventi un plat que es faci en tres minuts, no generi pràcticament residus, i se'n pugui gaudir com si fóssim al restaurant. Potser hauran d'empescar-se un nou nom més 'in' per a la truita a la francesa de tota la vida?
Mirant-ho bé, crec que hi ha clarament un cercle viciós que cal rompre, i intueixo que només podem aconseguir-ho mitjançant educació i intel'ligència. El mercat demana plats pre-cuinats. El sector va provant innovacions, i a algun il·lustre geni, durant un brainstorming d'inici de campanya, se li acut la provocativa idea (no només se li acut, que a sobre té la barra de dir-la).
Contra tot pronòstic, la idea progressa, i el producte es llança amb una campanya de màrqueting imponent, on el ganxo resideix en el cop d'efecte: ningú no s'espera una truita a la francesa pre-cuinada! (potser és que si tampoc ningú s'espera un tomàquet hexagonal o una taronja de pell violeta, deu ser perquè no aporten res interessant més enllà de la frivolitat). Els mitjans recullen la notícia, i escampen a tort i a dret la normalitat d'un fet tant absurd.
I finalment un segment del mercat acaba demanant truites a la francesa pre-cuinades. I tots contents amb un embolcall afegit a la cistella del consumidor, i segurament una mica menys de qualitat a la dieta que la que tenia abans.
En la moda de la innovació, tot s'hi val. I a força de cercles viciosos, qualsevol aposta, per absurda que sigui, pot acabar triomfant. La truita a la francesa embolcallada n'és l'extrem, però això no és innovació, es 'desnovació', regressió. No proposaré cap sistema de censura a la innovació, només demano innovació intel'ligent i amb sentit comú. No cal ser un militant fervorós del desenvolupament sostenible, només cal ser un defensor del desenvolupament intel'ligent. La gràcia és que ben mirat són exactament el mateix.
En diversos àmbits de la quotidianitat, hi ha alguns exemples recents d'innovació que ens han fet la vida més simple de veritat. Pel seu impacte, a mi m'agrada destacar el famós port USB, que per exemple ens evita d'anar llençant desenes de CDs d'un sol ús des que ens permet anar-hi endollant multitud d'enginys que emmagatzemen qualsevol mena d'informació.
Com que no suporto els que es queixen però no proposen alternatives, deixeu-me acabar improvitzant unes quantes propostes de desenvolupament intel·ligent per a la fira Alimentària de l'any vinent. La primera que em ve al cap, per tots aquells que portem carmanyola per dinar a la feina, és el recipient multicompartimentat hermètic de veritat. Els que pateixin vessaments o volums inubicables en la seva bossa d'anar a treballar ja m'entendran. La segona és el saler que no s'humiteja, o la sucrera que funciona. I per què no: l'encenedor de fogons que no s'espatlla en menys de tres mesos! La darrera que proposo és un repte major per al sector. Que algú inventi un plat que es faci en tres minuts, no generi pràcticament residus, i se'n pugui gaudir com si fóssim al restaurant. Potser hauran d'empescar-se un nou nom més 'in' per a la truita a la francesa de tota la vida?
Director del Centre per la Sostenibilitat, UPC
