Sembla que no és fàcil ser innovador en educació ambiental a les escoles d'educació infantil i primària. Quan es tracta de traslladar conceptes complexos com sostenibilitat, decreixement o pensament crític als més petits, sovint acabem parlant-los de reciclatge. Potser per això la campanya "Envàs on vas?" va tenir una acollida especialment calorosa entre els menuts, que van aprendre de seguida la cançó.
(F)
L'abc del medi ambient escolar inclou l'estalvi energètic i d'aigua, el reciclatge de materials, la introducció dels tuppers i els boc'n'roll o el manteniment de l'hort del pati. Això pren tot el sentit del món si fem la següent regla de tres: no podem ensenyar economia a nens que encara no dominen l'aritmètica ergo no podem parlar de sostenibilitat a criatures que no han interioritzat l'estalvi de recursos. L'educació té el seu ritme i cada vegada hi ha més defensors de la idea que aquest ritme s'ha d'alentir per deixar a la canalla que adapti l'aprenentatge al seu compàs, amb tota la paciència i tranquil·litat que siguin necessàries.
Però, és clar, això topa de ple amb la immediatesa que caracteritza no només el caràcter infantil sinó també les activitats i distraccions que sovint, també de forma inconscient, subministrem als nostres menuts. I els acabem rodejant de contradiccions. Ens poden convèncer els arguments de l'educació lenta, però quants pares i mares no mirem els informes trimestrals i, automàticament, jutgem l'infant, o el mestre o tots dos per no haver-se "espavilat"? Defensem davant dels nens els principis i la moral de l'estalvi però, quant menjar caducat i plats mig plens van a les escombraries? Quantes joguines sabem, ja quan les comprem a finals d'any, que quedaran arraconades fins al Nadal següent?
Així doncs, cal anar més enllà de l'estalvi, el reciclatge i l'horticultura com aprenentatges ambientals bàsics a les escoles? O hem d'assegurar aquests principis fonamentals del respecte pels recursos abans d'aventurar els nostres fills en conceptes que incloguin, per exemple, una mirada crítica cap a les decisions que prenen i les accions que emprenen? És això darrer massa avançat en el seu moment maduratiu i hem de donar-los temps, a través de l'exemple, perquè vagin construint aquests criteris per ells mateixos tal i com construeixen la seva personalitat a través de les experiències que els envolten?
Per fer-me una idea de què s'està fent sobre aquest tema i com s'està enfocant el nivell en la didàctica del medi ambient (nivell referit a exigència intel.lectual-madurativa), he fet ús de la web de l'Ajuntament de Barcelona Què Fan les Escoles?. Aquí s'hi pot consultar còmodament una base de dades d'Agendes 21 escolars per cursos i temàtiques. Doncs bé, mirant només els títols dels 263 projectes del curs 2009-2010 es pot constatar que més del 50% són sobre horts i jardins; aproximadament un 20% són projectes relacionats amb els residus i el reciclatge; en un calaix del 22% hi trobaríem accions relacionades amb la mobilitat, el consum, l'aigua o l'energia; i un 8% el constituirien projectes amb títols diguem-ne més exigents, o que contenen paraules, idees o verbs que s'allunyen dels comuns (fem, construïm, reciclem, estalviem) i afegeixen complexitat (com ara solidaritat, sostenibilitat, avançar, aprofundir, reflexionar, etc.).
(F)
Quan una majoria tan aclaparadora de centres opta pel llenguatge clar, directe, i per projectes còmodament abastables i de resultat immediat com ara mantenir un hort, estalviar i reciclar, hem de pensar que els professionals docents saben què poden exigir a la canalla a aquelles edats, què els pot motivar i estimular, i fins on es pot ser ambiciós amb el que demanem als nens en termes de compromís i model.lització del comportament.
Contínuament, surten innovacions en matèria de didàctica i pedagogia infantil. És sempre molt temptador pensar que l'educació tradicional d'allò més formal, des de memoritzar les taules de multiplicar o un poema, fins a aprendre el respecte per a les formes i normes bàsiques de comportament, és avorrit per als nens, poc estimulant o creatiu, massa restrictiu.
Podríem caure en el mateix parany pensant que l'educació ambiental a infantil i primària va a parar sempre als mateixos tòpics i no permet els nens endinsar-se en idees i plantejaments més profunds. Però, si és així, potser cal posar atenció a allò que fan i proposen els professionals del ram i plantejar-nos que no pot ser casualitat que la gran majoria opti per un model directe i còmode d'explicar el medi ambient, a través d'accions simples com reciclar o conrear. Senzillament, a aquestes edats 2 i 2 són 4, ras i clar, no s'hi pot innovar més.
