Per poc que ens hi esforcem, la intel·ligència artificial (IA) aportarà a la nostra societat molts més beneficis que amenaces.
Foto: Getty Images
El Barcelona Supercomputing Center va presentar el passat mes d’abril un projecte d’aplicació de la IA en la gestió de la qualitat de l’aire en zones urbanes amb l'obtenció de mapes horaris de concentracions de NO2 a nivell de carrer, així com una quantificació de la seva incertesa associada.
La NASA i el Centre de Supercomputació de San Diego (California, EUA) lideren projectes avançats d’IA aplicada a la detecció i lluita contra els incendis forestals.
L’aparició i ràpid creixement de sistemes de xat basats o assistits amb eines d’intel·ligència artificial s’ha convertit en un fenomen de moda. Mitjans de comunicació, empreses de tota mena, institucions i particulars parlen d’aquesta nova aplicació informàtica con si d’ella depengués per complet el futur de la humanitat.
Certament, ens trobem davant una tecnologia que pot tenir efectes profunds en moltes àrees de les nostres vides i que, fent servir una frase recurrent, pot ser un repte però també una oportunitat.
Entre els apartats més tractats fins ara amb relació a la també denominada IA generativa es troba la necessària i difícil regulació de l’ús d’aquesta tecnologia per tal d’evitar o minimitzar les seves conseqüències i impactes negatius.
No obstant això, estic plenament convençut que, per poc que ens hi esforcem, la intel·ligència artificial (IA) aportarà a la nostra societat molts més beneficis que amenaces.
La protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible són camps que clarament es poden beneficiar de l’aplicació d’aquest conjunt d’eines de la computació.
De fet, ja fa temps que es fan servir tècniques d’intel·ligència artificial en camps com la gestió de residus (equips de selecció de materials per al reciclatge), prevenció d’incendis forestals (mapes de risc i evolució de les flames), canvi climàtic (models climàtics), neteja de mars i oceans (detecció de residus), aigua i sequera (càlculs d’humitat i recursos) o millora dels conreus, per posar alguns exemples fàcilment localitzables en pàgines especialitzades en internet.
Seguint amb aquesta visió optimista del futur que ens espera, si som capaços de treure profit a la IA podem fer un breu repàs d’algunes de les aplicacions i projectes que tenim més a prop o que han estat notícia més recentment.
Com que les pluges de primavera no han acabat de resoldre el problema de la sequera, podem començar aquest repàs amb un projecte premiat per Microsoft que està facilitant el treball de tècnics de Cetaqua, Eurecat, Aigües de Manresa i l’Agència Catalana del Agua (ACA) en noves solucions basades en IA i cloud que aprofiten de forma més eficient la informació existent (cabals, qualitat, precipitacions, temperatures...) per millorar la gestió de l’aigua i garantir-ne el proveïment.
També a Catalunya, el Barcelona Supercomputing Center, va presentar el passat mes d’abril un projecte d’aplicació de la IA en la gestió de la qualitat de l’aire en zones urbanes amb l'obtenció de mapes horaris de concentracions de NO2 a nivell de carrer, així com una quantificació de la seva incertesa associada. El nou mètode combina per primera vegada els resultats de CALIOPE-Urban, un model que permet preveure la contaminació de l'aire amb resolucions de fins a deu metres, amb una extensa base dades urbanes per tal d’identificar ràpidament els punts de perill per contaminació.
Més lluny, però d’un tema que també ens afecta molt, la NASA i el Centre de Supercomputació de San Diego (Califòrnia, EUA) lideren projectes avançats d’IA aplicada a la detecció i lluita contra els incendis forestals. El sistema WIFIRE, en aquest sentit, és considerat com el més avançat del món en l’anàlisi de dades i elaboració de propostes d’actuació davant els grans focs en zones especialment afectades com Califòrnia.
"Ja hi ha exemples d'IA per a la classificació ràpida de terratrèmols, la predicció de tsunamis, gestió de la fauna salvatge o la gestió de la qualitat de l'aire en zones urbanes"
Al Regne Unit, el professor de matemàtica aplicada de la Universitat de Cardiff lidera un projecte presentat l’abril d’aquest any que fa servir tècniques d’IA per a la classificació ràpida de terratrèmols i la predicció de tsunamis. La IA permet en aquest cas analitzar la gran quantitat de dades que es poden recollir en estacions marines i terrestres de tot el món per donar alerta a les zones litorals realment amenaçades per l’arribada de grans onades.
Més lluny encara, a Austràlia, experts de WWF i Conservation International lideren un projecte d’aplicació d’IA a l’anàlisi d’imatges de càmeres automàtiques en espais natural amb l’objectiu de millorar la gestió de la fauna. Aquests nous sistemes s’ha aplicat amb èxit, per exemple, en l'estudi de l’impacte dels incendis forestals en les poblacions d’espècies en perill d’extinció.
En l’estudi de la vida marina, hi ha igualment una llarga llista de possibles aplicacions. Una de les més recentment conegudes està liderada per Miles Parsons, investigador de l’Institut Australià de Ciència Marina i director del projecte Global Library of Underwater Biological Sounds (GLUBS). Parsons ha explicat que la IA s’ha convertit en una eina informàtica bàsica en l’anàlisi i interpretació de les grans quantitats de dades i documents sonors que s’estan recollint actualment en mars i oceans de tot el planeta. Aquest tipus d’estudis amb IA permeten conèixer millor les espècies i poblacions d’éssers vius en llocs i condicions difícilment accessibles per als investigadors.
En un altre àmbit que relaciona medi ambient, salut humana i intel·ligència artificial, l’equip que lidera el professor Timothée Poisot, del departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Montréal (Quebec, Canadà) i de la Viral Emergence Research Initiative (VERENA), va presentar la passada primavera en un article publicat a la revista científica Patterns el resultat d'un treball que fa servir tècniques d’IA per analitzar les interaccions entre fauna silvestre i poblacions humanes amb l’objectiu de detectar situacions de risc d’infeccions i aparició de malalties infeccioses com va del cas del virus de la Covid.
Tot plegat, exemples del que poden ser aplicacions profitoses d’una tecnologia que a hores d’ara aixeca tantes passions com angoixes.
