Cap gràfica de barres, ni tan sols cap realitat virtual més o menys espectacular, no superarà mai les experiències sensorials a l’aire lliure a l’hora d’entendre de primera mà que nosaltres també ‘som’ natura i d’internalitzar el concepte d’ecodependència
Nastco / Font: Getty
No es tracta de cap sortilegi. Komorebi, thalassitra, petricor són termes que parlen de la percepció de la natura a través dels nostres sentits, i que em fascinen perquè evidencien l’agudesa de diverses llengües i cultures per detectar i fer valdre certes sensacions associades al gaudi sensorial de l’entorn. Mots, entre tants d’altres que podríem trobar en diferents llengües arreu del món, que identifiquen aspectes de la interacció dels nostres sentits i els elements naturals, els subratllen i fan que hi parem atenció.
La paraula "komorebi" (こもれび) prové del japonès i descriu la llum del sol que es filtra a través de les fulles dels arbres. Aquesta paraula captura la bellesa efímera i subtil de la natura i els japonesos l’estimen per la seva capacitat de transmetre una sensació de tranquil·litat i serenitat.
Segons vàrem aprendre dels pescadors de Milos, "thalassitra" (θαλασσιτρα) es refereix al so que fan els còdols a la platja quan els remou el vaivé de les onades. Que bonic tenir un nom per donar a aquesta remor recurrent que tantes vegades ens ha gronxat en passejar o descansar vora el mar!
"Petricor" designa l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera. Deriva de la unió de dues paraules gregues: πέτρος petros, (pedra), i ἰχώρ, ikhôr, el líquid que corria per les venes dels déus en la mitologia grega. Aquesta olor tan distintiva la causen uns compostos orgànics (les geosmines, produïdes per bacteris del sòl), que quan plou s'alliberen a l'aire. És una olor plaent i relaxant, que crea sensacions de calma i renovació.
La percepció de les aromes, les llums i els sons de la natura, el contacte directe i interactiu amb la terra, l’aire, l’aigua i els altres éssers vius, enforteixen la nostra connexió emocional amb el medi i es vinculen directament amb el nostre benestar. I de retop, alimenten l’estimació per la diversitat de vida que ens envolta i pels elements que la sustenten. Cap gràfica de barres, ni tan sols cap realitat virtual més o menys espectacular, no superarà mai les experiències sensorials a l’aire lliure (allò que reclama l’educació ambiental en el medi) a l’hora d’entendre de primera mà que nosaltres també ‘som’ natura i d’internalitzar el concepte d’ecodependència. Fer aquesta interconnexió és fonamental per comprendre que la qualitat de l’entorn ens afecta vitalment i que, alhora, la nostra manera de viure té repercussions crítiques en l’estat del medi ambient.
«La percepció de les aromes, les llums i els sons de la natura, el contacte directe i interactiu amb la terra, l’aire, l’aigua i els altres éssers vius, enforteixen la nostra connexió emocional amb el medi i es vinculen directament amb el nostre benestar»
Tanmateix, avui no escric aquestes lletres només per abonar la connexió amb la natura com a motivació per al compromís ambiental. Acabada de passar la Setmana de la Natura, vull recomanar gaudir del bosc i del mar, de la remor del vent i dels rierols, dels cants dels ocells i del colors de les papallones, de l’olor de la reïna i del llessamí, del komorebi, la thalassitra i el petricor, simplement perquè tot això ens fa sentir bé.
Perquè el contacte amb la natura és restaurador. Redueix els nivells de cortisol, l’hormona associada amb l’estrès, i ajuda a disminuir la tensió i l’angoixa, propiciant la relaxació. A més, l’exposició a la llum del sol i l’activitat física en un entorn natural augmenten els nivells de serotonina i endorfines, neurotransmissors associats amb el bon humor i la sensació de felicitat. La riquesa d'experiències sensorials (visuals, auditives, olfactives, tàctils) que ofereix la natura té un efecte calmant i revitalitzant sobre la ment. La natura proporciona estímuls suaus i fascinants, que no requereixen un esforç conscient per prestar atenció, permetent descansar la ment i restaurar la capacitat de concentració, cosa que facilita la reflexió i augmenta la creativitat.
I tot això ens convé molt i molt. Perquè, davant la crisi socioambiental, necessitem, per damunt de tot, ser persones sanes, serenes i fermes per viure una vida amb sentit, per comprometre’ns amb els altres en l’exploració i la construcció de futurs alternatius, per sostenir-nos en les contradiccions, per crear esperança.
Ben mirat, potser sí que podríem convertir el títol en un sortilegi. Fer-ne un encanteri que reforci la nostra cohesió amb el medi i integri la natura en les nostres vides diàries i polítiques públiques. «Komorebi, thalassitra, petricor». Que així sigui!
