Rera la feina pacient, abnegada, de llargs anys passats enmig de l'exasperant sequera de resultats, el científic aprèn a valorar la petita tasca diària, aparent desert d'emocions; tanmateix el necessari pròleg de tota victòria. I un dia el científic conclou que ha descobert alguna cosa: una peça més del gran engranatge. Res més i res menys que això. Una excel·lent notícia: encara envoltada d'interrogants -no podria ser d'una altra manera... així és la ciència-, "que cal comunicar, que cal comunicar bé", li diu al nostre científic el seu cap de departament. "És important", rebla, "en depèn una subvenció". I l'endemà un periodista arriba al laboratori, desconfiat primer, perplex després, una mica marejat amb tanta informació, tantes hipòtesi: com traduirà totes aquestes incerteses en la certesa del titular?, es pregunta.
"Les algues, l'últim en energies renovables" és una notícia elaborada per la versió digital de la CNN i en la qual es parla d'un científic-empresari -aquesta figura tan nordamericana més a prop de la fira de mostres que de l'acadèmia- que vol aprofitar els continguts d'oli d'algunes espècies d'algues de ràpid creixement per extreure'n biocombustibles. La notícia és interessant, és clar, i paga la pena prendre'n nota... però és, també, una notícia ja llegida altres vegades.
(F)
Té aquell previsible subtext que diu: la ciència ens salvarà, trobarem la manera fàcil, còmoda i barata de continar fent el que fem. Hi ha una mirada meravellada, en la notícia; una mirada que el periodista no ha aconseguit decantar correctament, i que no acaba d'adiure's amb la tossuda i urgent realitat. Perquè el que compta, pensarà el científic en llegir la notícia, és la feina pacient, abnegada, de llargs anys, passats enmig de l'expesperant sequera de resultats. I això no hi surt, a la notícia.Apareixen moltes històries com aquesta als principals diaris del món: grans solucions per grans problemes, "no s'ho perdin, vet aquí el gran circ, només aquesta setmana a la ciutat". Fa dues temporades era l'hidrogen, l'any passat els biocombustibles... ara és el torn de les algues?
La gran solució és, en realitat, una manera diferent de mirar-nos a nosaltres i el lloc on vivim, una major modèstia, un compromís envigorit per fer front als recursos escassos... pensarà, segurament, el nostre anònim científic. Però el cap de departament el fa anar tan de pressa i ell es posa tan nerviós quan ha de parlar amb un periodista... La ciència no casa bé amb els titulars.
