El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.
Per a molts de nosaltres, les paraules dels polítics convocats a la COP26 a Glasgow són com un ressò retardat del que portem 30 anys dient. 40 anys si ens remuntem a l'informe del meteoròleg Jule G. Charney, o més d'un segle si revisem les publicacions de diversos científics que van quantificar els impactes de cremar carbó i petroli a la temperatura de l'atmosfera.
Els resultats empírics revelen que, d'una banda, una intensitat energètica més gran contribueix a una major emissió de gasos d'efecte hivernacle, a més que la incertesa de la política econòmica afecta negativament la qualitat mediambiental, especialment la relativa a l'atmosfera i, per últim, que reforça l'efecte perjudicial de la intensitat energètica sobre les emissions de CO2. Les conferències de canvi climàtic gairebé no aborden la incertesa econòmica, de manera que, d'entrada, es deixen un ingredient essencial fora de l'agenda.
Les cimeres del clima són crucials, però desesperants. Aquestes conferències de canvi climàtic emparades per l'Organització de les Nacions Unides es plantegen com a última oportunitat per actuar. Tot i això, mentre se succeeixen una rere l'altra cada any, el contingut de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i l'escalfament consegüent del clima continuen augmentant. El procés de presa de decisions es regeix pel consens, cosa que significa que el ritme el marca el menys disposat. Tot i això, les COPs continuen exercint un paper crucial. D'una banda, algunes han fet història, com la COP21 a la reunió de París del 2015, on els països es van comprometre a mantenir l'augment de la temperatura de la Terra des de mitjans del segle XIX molt per sota dels 2 °C. No oblidem, a més, que la ciència, la diplomàcia, l'activisme i l'opinió pública que donen suport a les cimeres, els converteixen en el millor mecanisme que té el món per acceptar i analitzar una veritat fonamental.
"El somni d'un planeta de gairebé 8.000 milions de persones vivint amb comoditat material serà inassolible si es basa en una economia impulsada pel carbó, el petroli i el gas natural. Aquesta realitat, tan evident per a molts, no s'acaba de traduir en accions directes i encara avui més del 80% de la immensa quantitat d'energia que consumim diàriament prové de cremar combustibles fòssils"
El somni d'un planeta de gairebé 8.000 milions de persones vivint amb comoditat material serà inassolible si es basa en una economia impulsada pel carbó, el petroli i el gas natural. Aquesta realitat, tan evident per a molts, no s'acaba de traduir en accions directes i encara avui més del 80% de la immensa quantitat d'energia que consumim diàriament prové de cremar combustibles fòssils.
Fins que aquest missatge s'assimili globalment i vingui acompanyat d'accions polítiques i econòmiques decidides, l'objectiu de mínims a què pot aspirar una COP com la de Glasgow és que els països europeus acompanyats per uns quants més prenguin mesures audaços i ràpides, que no puguin ser frustrades pels altres.
La COP26 no resoldrà el canvi climàtic. Però amb una mica de sort servirà per a tres objectius que estan alineats amb aquesta meta distant i encara utòpica: abordar amb èxit el repte dels 1,5 °C (és a dir, quedar-nos molt per sota de la temperatura atmosfèrica d'alt risc), complir amb el finançament d'uns 100.000 milions de dòlars perquè els països en desenvolupament es puguin adaptar al canvi climàtic, i establir un nou acord respecte de l'article 6, el polèmic article dels mercats de carboni que permet negociar emissions entre països.
Europa és la gran esperança, de fet, l'única regió del planeta que ha moderat significativament les seves emissions de CO2 en les darreres dècades i que ha pujat les seves expectatives de reducció d'un 40%, a un 55% per al 2030 al programa estrella reuneix eines tècniques noves i un paquet de revisions reguladores i fiscals per assolir aquesta fita de reducció d'emissions a temps. Però el nostre continent descuida les emissions que es generen per la seva causa fora de les seves fronteres i Europa només representa una part, i no precisament la més gran, de les emissions totals. Per això, pot tenir un paper més important com a agent negociador i inspirador que per la contribució neta i directa a la reducció d'emissions.
El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.
Font: SINC
