L'any 1703, uns inexperts Georg Friedrich Händel i Johann Mattheson van viatjar d'Hamburg fins a Lübeck amb l'únic propòsit d'escoltar i conèixer el gran organista Dietrich Buxtehude. Dos anys més tard, un també molt jove Johann Sebastian Bach repetí la jugada, amb l'agreujant que hi va haver d'anar a peu des de la llunyana Arnstadt (450 km), ciutat on era organista. Què va moure aquells futurs grans músics a un tal pelegrinatge?
Fins a la invenció del fonògraf de Thomas Alva Edison (1877), els sons només podien ser escoltats en el moment de la seva emissió. Fa tot just 135 anys, quatre generacions, que sabem enregistrar veu o música. Händel i Bach van fer com tothom que, a la seva època o abans, volia sentir tocar a algú: anar-hi quan interpretava. La majoria dels grans músics van sentir poques vegades la majoria de les composicions, seves o dels altres. Per més que costi d'entendre avui dia, abans s'havia de tenir la música al cap o llegir-la a la partitura.
Amb les imatges, tres quarts del mateix. La primera fotografia conservada, obra de Joseph Nicéphore Niépce, és de 1826, no fa ni dos segles. La facilitat amb què avui accedim a la informació gràfica o sonora és una novetat portentosa, sense precedents en la història de la humanitat. Però en comptes d'admirar-nos-en, la banalitzem. Vivim en l'era de la banalització, tot ens sembla normal. I per això tenim tantes dificultats a fer front a les limitacions, que considerem una anomalia inexplicable i irritant.
El cas és que les limitacions tornen amb força. Dominem la tècnica, però som massa gent volent massa coses alhora. L'energia participa d'aquest fenomen. De quasi no tenir-ne fa només dos segles, la necessitem ara en quantitats descomunals. El festival energètic s'acaba. Sense electricitat no hi hauria MP3 ni pantalles de plasma. Amb la meitat del que tenim, enlluernaríem Händel i Bach. Sense tant, ells van compondre El Messies i L'art de la fuga. Fa pensar...
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
