A Tarragona van acabar la festa major just a temps, els hi va anar pels pèls! A Barcelona, en canvi, ja no. Vam començar les festes de la Mercè amb gran embranzida i pregó inclòs el 23 de setembre, però el darrer dia de l'any -enguany s'acabava el dia 25- ens va enganxar al bell mig de les festes i no ens va permetre celebrar-les senceres.
Podeu estar tranquils: ni sóc un fidel seguidor de l'any xinès, ni faig servir un calendari astronòmic alternatiu, només he decidit veure què passaria si aplico el sentit comú i considero que l'any s'acaba quan finalitzen els recursos per viure'l. D'on no n'hi ha, no en raja. Si no tenim res a la nevera ni per menjar, encara menys per a fer festa, no?
Aquesta és la idea de l'Earth Overshoot Day, el dia de l'excés planetari, aquell en què, literalment, ens "passem de la ratlla". És un concepte simplificat però molt ben trobat per fer-nos adonar de manera simple i colpidora del ritme devastador amb què els humans vivim sobre el planeta. Es calcula com aquell dia de l'any en què hem exhaurit els serveis ecològics que el planeta ens ofereix durant un any sencer -des d'absorbir el CO2 fins a produir aliments, fibres o fusta-, i entrem en deute. Com que consumim (i embrutem) més ràpidament que no es regenera, l'any sencer no dóna per tenir recursos tots els dies, i ens podem imaginar com se'ns encongeix poc a poc.
El càlcul es fa a partir del famós indicador de la petjada ecològica, que com ja se sap permet determinar quants planetes necessitaríem per viure perpètuament amb el ritme de vida actual. Es calcula que per a tota la humanitat, ara són prop dels 1,4 planetes, cosa de ben poc sentit comú i purament virtual, òbviament. El dia de l'excés planetari és variable: com més tard arriba, millor! I si aconseguim empènyer-lo fins finals d'any, serà un molt bon signe.
L'any 1986 va ser el primer en què va tenir sentit el concepte: la humanitat superava per primera vegada la capacitat de càrrega del planeta. Fins aleshores, anàvem "sobrats d'any". Deu anys més tard, ja ens en faltava un 15%, mentre que avui en dia estem entorn del 40%. Encara que darrerament cada any la data se'ns presentava més d'hora en el calendari, segons la Global Footprint Network al 2009 hi hem arribat un parell de dies més tard que l'any passat, un modest llegat de la crisi econòmica que ha portat una lleugera reducció del consum.
És evident, però, que superem la data i aquí no ha passat res. Potser ens hauria de passar alguna cosa per fer-nos reaccionar? Sense voler aigualir la festa, perquè no revolucionar el calendari festiu i lligar la data de la Festa Major a la del dia de l'excés planetari? I si en un futur aconseguim fer-la coincidir per cap d'any, ens haurem merescut celebrar-ho de veritat. Pregó, correfoc, piromusical, campanades, raïm i una copa de cava, què més podem demanar? L'únic problema gros que ens quedarà per resoldre seran les batusses a TV3 per presentar el show.
