La revista Time i les seves llistes anuals conformen un dels millors exemples de màrqueting periodístic del món. La seva 'Person of the year' es converteix cada any en reclam de la pròpia capçalera en els mitjans d'arreu del món... però al seu darrera hi ha llistats diversos, alguns de ben específics, de clar interès per a Sostenible. Time no es troba sola, en aquest temps de balanços, però les seves classificacions tenen una rendibilitat enorme en el mercat de la repercussió mediàtica. El 'hit parade' que aplega les notícies ambientals de l'any l'encapçala Barack Obama, el president electe dels Estats Units d'Amèrica, definit com el primer president autènticament 'verd'. Bé, això si, és capaç de mantenir les seves promeses, puntualitza assenyadament la gent de Time. De moment, una de les primeres decisions preses pel president electe referents al medi convida a l'optimisme. Obama ha incorporat al seu equip per a dirigir la cartera d'Energia el premi Nobel de Física, Steven Chu. En el número 10 de la llista, el mitjà nordamericà es fa ressò d'un neologisme que no trigarà a arribar aquí: hypermiling, una forma verbal que es conjuga amb eficiència i responsabilitat. És l'acció de optimitzar la conducció per tenir el mínim consum de combustible. Els sona? Queda bé, oi? A veure quan temps triga a arribar aquí.
Querelles per a les petroleres
Les persones afectades per l'empitjorament de la intensitat de les tempestes podran denunciar les companyies petroleres i del sector de l'energia que, amb les seves emissions, han contribuït a empitjorar l'efecte d'hivernacle. Així ho sostenen almenys un grup d'experts de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra, al rotatiu britànic The Guardian. Les primeres denúncies es produirien en la pròxima dècada, sostenen, a mesura que les eines per mesurar l'impacte de l'activitat humana en el canvi climàtic es facin més precises. L'equip del professor Myles Allen ha fet servir una nova tècnica per valorar fins a quin punt el canvi climàtic va empitjorar les inundacions de la tardor de l'any 2000, que van perjudicar 10.000 propietats i que van comporar l'evacuació de 11.000 persones. La tècnica consisteix a creuar dues simulacions: un assumeix les actuals emissions, l'altra fa com si la revolució industrial -amb totes les emissions de gasos que va generar- no hagués passat mai. Els científics han d'afinar una mica les seves tècniques, perquè a ningú se li escapa que 'fer com si la revolució industrial no hagués passat mai' ha de tenir, forçosament, importants interrogants metodològics. El que ens mostra aquesta notícia, però, és que la pilota no està només en la teulada de l'acadèmia. Els advocats tenen bon olfacte i són valents. El canvi climàtic als tribunals? Als EUA segur que ja estan "esmolant ben bé les eines".
El reciclatge, en crisi
La crisi també ha arribat al sector econòmic vinculat al reciclatge. Als EUA, i segons explica el NY Times, la tona de paper per reciclar ha passat de 105 dòlars a 25. Això ha tingut repercussions evidents en el sector. La rendibilitat d'algunes de les empreses se n'ha ressentit brutalment. Diferents plantes de reciclatge han començat a tancar les portes amb l'inquietant justificació que 'és més barat llençar que reciclar'. Johnny Gold, vicepresident del Newark Group, que aplega 13 plantes, s'afegeix a la canterella que diu "això és molt més greu del que ens pensàvem". Llençar és més barat que reciclar? No serà que tenim la factura a mig fer? L'actual crisi hauria de servir-nos, també, per fer millor els comptes i hauria de servir-nos, igualment, per no oblidar-nos oportunament de segons quins costos... Que si la suma final ens diu que 'llençar és el més barat', és que potser cal repassar els números.
