Del finestral de la residència estant, un avi de mirada perduda contempla el carrer. Passa un entresuat executiu encorbatat. Instal·lat al seu banc, un captaire endreça les seves tronades pertinences. Uns nens enjogassats esperen el semàfor verd. Tots desfilen rabents per la finestreta del meu taxi. Sí, hi ha moltes maneres d'estar al món.
Les dues cooperants segrestades fa dos anys a Kenya han tornat a casa. El sobrat de torn assegura que aquí també hi ha molts necessitats. Ben cert, però ell els presta la mateixa poca atenció que als desheretats africans: ni fa, ni agraeix que altres facin. L'any 1981 vaig fundar una ONG de cooperació sanitària, sé de què parlo. Al Txad, al Zaire o a Moçambic vam ajudar moltes persones sense desatendre'n cap d'aquí. Es tracta d'això.
Al canal CTK passen "8", un film promogut per Nacions Unides (2008) en suport dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Vuit directors diferents els escenifiquen: eradicació de la pobresa extrema, ensenyament primari universal, lluita contra la sida, igualtat de gèneres, salut ambiental... Wim Wenders aborda el menys evident: la cooperació global entre persones. Si cada família europea deixés (prestés, no donés) un microcrèdit de 200 euros, 150 milions d'emprenedors arrencarien petites empreses que donarien feina i recursos a 500 milions de persones.
Per què referim la globalització només a les grans multinacionals? Amb internet seria fàcil globalitzar la cooperació. Res d'almoines: finançament. Amartya Sen rebé el premi Nobel d'economia l'any 1998 per estudiar aquesta mena de coses. La crisi que patim és sobretot de valors. Ara ens ha caigut sobre el cap, després que nosaltres perjudiquéssim els altres durant dècades. Des de totes les maneres d'estar al món es pot actuar. Aprofitin les vacances per pensar-hi. Una mica, si més no.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
