Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.
Els plàstics són una de les majors amenaces dels oceans i de les nostres platges. S’ha fet molt camí per reduir-los i reciclar-los. Però l’ús massiu de dispositius mòbils de comunicació pot suposar un pas enrere si no prenem consciència del rebuig que generen i si no en gestionem els residus amb una mirada global i justa.
"Encara que l’electrònica de les telecomunicacions ens remeti a un món virtual, la veritat és que és ben física. Es dona la paradoxa que la materialitat de l'electrònica s’associa a un consum invisible i fins i tot més net, però consisteix principalment en un complex compost de plàstics, i els plàstics són els materials simbòlics de la societat de consum"
Recentment, escrivia en aquesta mateixa tribuna sobre la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta. En aquella ocasió, destacava la importància de polititzar la brossa que generem. Doncs bé, per polititzar la brossa a banda de generar-la l’hem de veure, remenar, ensumar, classificar, patir i gestionar. Un dels reptes principals amb els denominats e-residus és, per començar, que ni sabem que els generem. Els e-residus o residus electrònics inclouen pràcticament tots els dispositius i equipaments que fem anar avui dia en una llar i a qualsevol organització: equips d'intercanvi de temperatura, pantalles i monitors, equipament electrònic petit i gran i, en definitiva, tots els dispositius informàtics i de telecomunicacions que puguem imaginar. La gran complexitat d’aquest equipament és la variada quantitat de components, materials i tecnologies que incorporen: plàstics, coure, fibra òptica, productes químics i minerals diversos.
"Moltes exportacions de residus electrònics fetes per països desenvolupats van a països com l'Índia, Nigèria i la Xina. Però no sense abans haver retirat els materials preciosos per enviar, només, els residus inútils i perillosos restants. La situació d’injustícia ambiental, desigualtat i inseguretat és ben evident"
Encara que l’electrònica de les telecomunicacions ens remeti a un món virtual, la veritat és que és ben física. Es dona la paradoxa que la materialitat de l'electrònica s’associa a un consum invisible i fins i tot més net, però consisteix principalment en un complex compost de plàstics, i els plàstics són els materials simbòlics de la societat de consum. El que passa és que els països desenvolupats no veiem ni patim la dimensió material de l’electrònica. Els dispositius es fabriquen en països en desenvolupament i aquests mateixos països en reben i gestionen els residus. Molts dels plàstics s'envien des de països econòmicament privilegiats a països on no es considera il·legal l'exportació de residus. Moltes exportacions de residus electrònics fetes per països desenvolupats van a països com l'Índia, Nigèria i la Xina. Però no sense abans haver retirat els materials preciosos per enviar, només, els residus inútils i perillosos restants. La situació d’injustícia ambiental, desigualtat i inseguretat és ben evident.
"A tot el món, s'estima que 11 milions de tones mètriques de plàstic entren a l'oceà cada any i els e-residus són una proporció cada vegada més gran d’aquest volum de plàstic que suposa una greu amenaça per a la vida marina i la salut humana"
Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits. A tot el món, s'estima que 11 milions de tones mètriques de plàstic entren a l'oceà cada any i els e-residus són una proporció cada vegada més gran d’aquest volum de plàstic que suposa una greu amenaça per a la vida marina i la salut humana. L’Assemblea General de les Nacions Unides ja ha donat prioritat a la conscienciació sobre la contaminació per plàstics fomentant la reducció de consum de plàstic i mirant de trobar solucions locals, regionals i globals al problema. Una de les eines que s’ha desenvolupat a aquest efecte és el World's Ocean Litter Model creat per donar visibilitat al problema de les deixalles marines. El model combina avenços en la nostra comprensió científica de l'oceà i l'atmosfera, estimacions estadístiques i dades d'observació relatives a les escombraries de plàstic, així com càlculs d'alta complexitat. El resultat és un model que permet simular processos com el moviment dels plàstics a l'oceà tenint en compte factors com la convecció, salinitat de l'oceà, temperatura, vents, onades i corrents que mouen els residus plàstics que entren a l'oceà des de fonts com ara rius i platges costaneres.
"És esgarrifós veure com es mouen els nostres residus per tots els oceans i com de massius són els fluxos que s’originen a les costes del sud-est del continent africà i d’Àsia, en especial a partir de mitjans del 2014"
Si un entra al model veurà com es mouen pels oceans els residus que es generen des de cada regió del món, començant el 2010. És esgarrifós veure com es mouen els nostres residus per tots els oceans i com de massius són els fluxos que s’originen a les costes del sud-est del continent africà i d’Àsia, en especial a partir de mitjans del 2014. Aquest tipus de visualitzacions ens posen davant dels ulls una realitat que ens queda lluny, però és real. Com dèiem a l’inici, per polititzar els problemes primer els hem de veure. I també els hem de patir. A les costes turístiques de Kenia van començar a patir les conseqüències dels plàstics i no es va trigar a implantar lleis sobre la reducció de bosses i altres materials plàstics. La UE ha acordat la imposició d’un carregador únic per tablets i smartphones a partir del 2024, tot plantant cara a Apple, que s’hi oposava. Quan hem de gestionar la brossa que tenim dins de casa, sabem reaccionar. Però esperem que sabrem fer-ho abans que veiem el problema a les platges que visitem aquest estiu.
