La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. Mai hauria pensat que m’agradaria la música d’una cantant com ella amb la que no em sento gens identificada a nivell estètic: ungles de centímetres amb complements fins i tot metàl·lics, roba que no sé com catalogar: d’una banda còmoda (xandall, esportives, etc.) i de l’altra no pot semblar més incòmoda (talons, sostens mínims, jaquetes de pèls d’origen espero no animal, etc.) En fi, igual que m’agrada la música de Michael Jackson o Queen i no m’hi sento gens propera al seu estil personal, la música de Rosalia m’agrada i crec que pot esdevenir un referent, si no ho és ja.
"Les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies, i denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona"
Però no escric aquest article per parlar de ‘La Rosalia!’ (com ella s’autodenomina en algunes cançons). La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona. I, fins i tot, s’han fet servir perquè una AMPA d’una escola catalana posi en valor la seva funció i demani més participació.
Abans de veure els vídeos i llegir les lletres i comentaris associats de les paròdies corresponents, vull deixar clar que es tracta de lletres de cançó i que en diversos casos mana més fer una rima que escriure correctament o plantejar conceptes complexes. Però per comunicar a la ciutadania i fer arribar missatges no cal tanta perfecció, en tot cas, el que cal, és riure’s mentre vas dient veritats incòmodes i malsonants.
No sóc massa fan de Los Moranco però he de reconèixer que aquesta paròdia m’ha fet riure molt i trobo que permet fer arribar un tema com la generació excesiva de residus a un públic que no sol ser receptiu als missatges ambientals. I això sempre és una bona notícia. El sentit de l’humor és clau per comunicar i aquest n’és un exemple. Més enllà de les ungles excessives de la Rosalia parodiades amb envasos de plàstic de iogurts, actimels, petit-suisse i culleres i forquilles de plàstic, i de la palleta a l’orella imitant el micro (molt bo!), no s’ha de perdre de vista la lletra. L’analitzo (mentre somric ;-)):
Estamos perdiendo la cordura (doncs sí)
Tirando a los mares la basura (què trist)
Plásticos que nunca se depuran (o perquè no es llencen on toca o per què llavors?)
Y que en los océanos perduran (una crua realitat)
Más bolsas de plástico ninguna. Son basura (aquí comencem a entrar en detall d’allò més qüotidià i cal començar per les bosses de plàstic, i el ‘son basura’ parodiant el ‘con altura’ marca el ritme i reforça el missatge)
Envoltorio para las verduras. Son basura (menjar amb plàstics excessius).
Las pajitas que parecen chulas. Son basura (les palletes, un tema que sembla anecdòtic però que representa un clar impacte).
Piensa en la generación futura. Mano dura (i pensar en les generacions futures… i jo diria les presents, ja ens afecta. Lo de ‘mano dura’ entenc que es refereix a tenir ‘mano dura’ amb tanta ‘basura’).
No te olvides que lo que tú tiras
Al final termina en tu barriga (potser així ens sensibilitzem… el plàstic que llencem ens l’estem menjant ja, ara!)
Y si comes pescaíto frito
Luego vas a echar los plastiquitos (més clar… no pot ser. En època d’estiu que els ‘pescaitos’ entren tan bé, potser no tant si sabem que porten un additiu artificial que es bioacumula i que ens acabarà matant).
Bolsas, tampones y cables. Somos biodesagradables (interessant que parli també dels tampons i dels cables… i molt bo lo de ‘biodesagradables’).
¡Más basura! ¡Mierda pura! (lo de ‘mierda pura’ és tal qual encara que soni malament o no ens agradi).
Bandejas de carnes y pechugas. Son basura (i seguim amb l’enumeració de residus provinents de materials d’un sol ús com les safates de porexpan)
Envoltorios que guardan la fruta. Son basura
Las colillas de to’ los que fuman. Son basura (les burilles de les cigarretes, un altre tema que dóna per parlar-ne i tela!)
Latas de refrescos y pinturas. Son basura (les llaunes d’alumini d’un sol ús, també. I les pintures no sé a què es refereix, la veritat).
Pa’ que tú tengas el ojete fresco (jajaja, toc d’humor per somriure)
Miles de toallitas están apareciendo (i després te la deixen anar amb el tema de les tovalloletes que encara s’usen i a més es llencen al vàter!)
El mundo es prestado (doncs sí, som uns més i el planeta no és nostre)
Hay que devolverlo (més que tornar-lo jo diria perdurar-lo per qui ha de venir i per la resta d’éssers vius que hi viuen. No estem sols!)
Piensa un poco en los que están viniendo
Sólo hay un planeta entérate
Del mismo agua debemos beber (això no se sol tenir present però l’aigua del planeta és limitada, sempre és la mateixa i no deixa de circular)
Y tiene más plástico, ya ves (però el plàstic que ara té perdura i seguirà circulant, sempre!)
que el cuerpo de Leticia Sabater (sense comentaris, no puc opinar sobre el tema ni vull fer-ho).
Putus cotxes man. Birch. Paròdia ‘Milionària’ de Rosalía. 16 de setembre de 2019. 4.653 visualitzacions.
"Per comunicar a la ciutadania i fer arribar missatges no cal tanta perfecció, en tot cas, el que cal, és riure’s mentre vas dient veritats incòmodes i malsonants"
I ‘La Birch!’ arriba a Barcelona per liar-la amb aquesta cançó també resultat de versionar a Rosalia i la seva nova proposta musical, ‘La Milionària’. En aquest cas els recursos audiovisuals i el pressupost no són tan elevats, ni tampoc les visites, però el missatge és molt bo i m’agrada precisament aquesta atmosfera low cost que fa la cançó més ‘ciutadana’ i propera. Agafem ‘carrerilla’ que la lletra tampoc deixa indiferent.
Jo ja sé que he nascut per morir de càncer, (comencem fort, però molt fort. Dir aquesta frase en to de rumba li treu ferro però no deixa de ser el que és: una veritat amb la que hem de conviure diàriament tot i que l’haguem relativitzant del tot).
per culpa de la contaminació de l’aire,
que ja ni surto perquè em fa mandra,
aquesta ciutat és inhabitable. (esperem no arribar a tant)
Jo el que voldria és poder anar en bici
sense empasar-me un ‘tubu d’escap’ (el que s’ha de dir perquè la rima encaixi! Però sí, a vegades caminar o anar en bicicleta per Barcelona és un risc per la nostra salut)
però tot el dia cotxe pa’rriba, cotxe pa’bajo lo més normal.
(Tornada:) (senzilla i que deixa clar dos missatges: no ens agraden els cotxes circulant per la ciutat i el que volem són més bicicletes)
Jo el que voldria és cridar: Putos cotxes man!
Només vull respirar un aire net. Putos cotxes man!
I veure bicis per tot arreu. Putus cotxes man!
Només vull respirar un aire net. Putos cotxes man!
I veure bicis per tot arreu. Putus cotxes man!
Jo ja sé que he nascut per morir de càncer,
i sinó de calor pel canvi climàtic. (tornem a repetir lo del càncer però ara afegim la calor del canvi climàtic. Interessant parlar-ne ja que serà, si no és ja, un dels aspectes que més ens afectaran a la ciutat, sobretot a les persones més vulnerables).
Diuen que només ens queden 10 anys, (10 anys per a què? bé, suposo que en una cançó rumbera com aquesta no es pot ser massa rigorós… )
però alguns només pensen en ampliar (que si el port, que si l’aeroport). (reivindicacions d’entitats com la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, entre d’altres: que arribin menys avions i vaixells a Barcelona. L’impacte dels vaixells aparcats i tot el trànsit generat per mobilitzar les seves mercaderies, així com el tema dels creuers també té un impacte directe sobre la qualitat de l’aire a la ciutat. El tema té tota la intenció del món i no està aquí només per la rima)
Em tenen fins els collons! (ejem…)
(Tornada)
Quant de fum, quin horror.
Això és una punyetera invasió.
Volem la solució, peatge anticontaminació. (una altra bomba. Està clar que aquesta cançó va dirigida a l’Ajuntament de Barcelona i a la crida per prendre mesures més radicals front el problema de la qualitat de l’aire a la ciutat. Millor haver de sentir aquesta cançó que rebre una queixa per instància, no?)
Però el cotxe elèctric no val, el transport col·lectiu és la clau. (totalment d’acord. Jo diria que el cotxe elèctric ‘només’ no val. I que el transport col·lectiu, sobretot el públic, és la clau)
I si no ves als llocs caminant,
i així de pas t’estalvies el gimnàs. (sí! Caminar és salut i tot i que hi hagi contaminació, s’ha comprovat que compensa més l’exercici físic que es fa que la possible contaminació atmosfèrica que es respiri. Així que no hi ha excusa per caminar per la ciutat).
Cotxe i camió, ai furgoneta.
I també un camió i una motocicleta.
I no s’explica que el pet d’una vaca és pitjor. (aquesta part final la trobo fluixa i sobra una mica, sobretot lo del pet. Però en fi)
(Tornada)
Pedalea, pedalea… (bo!)
Va qui entra (a la Junta de l’AMPA). AMPA de l’Escola Joan XXIII de les Borges Blanques. Paròdia ‘Malamente’ de Rosalía. 3 de juny de 2019. 82.655 visualitzacions.
I tot i que no es tracti d’una reivindicació ambiental sí que es tracta d’una social que em va encantar i que no puc deixar de mencionar. Com fer que formar part d’una AMPA passi a ser atractiu? Aquí, un exemple.
*Article publicat al bloc d'Ana Villagordo
