L'Organització Mundial de la Salut estima que al món 400 milions de persones no tenen accés a serveis sanitaris, i que un de cada tres habitants del planeta no té accés als medicaments que necessita. Davant d'aquesta terrible realitat, la nova agenda global 2030 representa una oportunitat única que col·loca la salut com un element transversal i necessari per assolir les altres metes. Com? Universalitzant l'accés a la salut per contrarestar aquestes grans iniquitats.
Hi ha una mena de "romanticisme" al voltant del concepte d'accés universal i el que cal és, en realitat, posar-ho en pràctica. En alguns països això significarà augmentar el pressupost destinat a la salut, en altres pot ser repensar estratègies o teixir aliances entre actors. Però per a tots implicarà respondre a les necessitats de salut de les persones. En cas contrari, es quedarà en el pla d'un desig ben intencionat.
Perquè això no passi, cada país haurà de pensar en la seva pròpia agenda local. Espanya, en garantir la cobertura sanitària als immigrants; Nicaragua, en oferir serveis de salut sexual i reproductiva a les dones de les àrees rurals més remotes; Bolívia, en garantir l'accés al tractament als pacients amb Chagas, per esmentar alguns exemples. Només quan es treballi pensant en les necessitats reals, l'accés universal serà una mica possible.
En els últims anys l'expectativa de vida ha anat augmentant. Això implica que també emmalaltim més i que incorrem en una major demanda de serveis i inputs de la salut. Però hi ha altres dificultats: els preus exorbitants dels medicaments, el ressorgiment de malalties que consideràvem part del passat i l'amenaça d'altres que "migren" com a conseqüència dels grans fluxos de persones que es desplacen d'un lloc a un altre.
Davant de tot això, s'encén un avís en els sistemes de salut del món sencer. El complex entramat de qüestions socials i sanitàries que afligeixen al món actual, fa que assegurar l'accés universal a la salut es converteixi en un repte transnacional.
Què aporten els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest sentit?
L’ODS 3 es refereix a "garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats”. Col·loca a la salut no només com una fita en sí mateixa, sinó també com un mitjà per assolir els altres objectius. És un plantejament ampli i ambiciós , però d'acord al camí que la salut global ha vingut transitant des de l'any 2000. Des de llavors, els avenços han estat importants. Ha augmentat l'esperança de vida de la població, s'han reduït les taxes de pobresa i la fam extrema, han disminuït els índexs de malària, tuberculosi i la propagació del VIH/SIDA, entre d'altres.
Aquest nou full de ruta també porta associat el compromís, per primera vegada, tant dels països desenvolupats com d'aquells en vies de desenvolupament, per treballar junts per assolir millores econòmiques i socials, entenent que les problemàtiques de la població global estan interconnectades. La sostenibilitat per garantir la vida i els drets de les persones i la cura del planeta. I l'equitat, considerant la realitat dels grups més vulnerables i allunyats, per reflectir, de la manera més clara possible, la realitat d'aquestes persones.
Una manera de treballar en pro de l'equitat és haver incorporat les metes inacabades dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) en temàtiques crucials com la mortalitat maternoinfantil, aspecte en el qual les taxes han disminuït en alguns països, encara que de forma molt desigual entre els països i dins dels mateixos.
El camí que queda per recórrer s’ha de centrar, fonamentalment, en les disparitats dels resultats assolits, els objectius inacabats i les qüestions de salut persistents. I les noves emergències també han de formar part d'aquesta nova agenda 2030. Per tot això, és necessari implementar estratègies multidimensionals , que incloguin la lluita contra la pobresa i la desigualtat, qüestions de gènere, empoderament de les dones i les nenes i una empenta important als drets humans, la justícia i el reconeixement de les dificultats que es plantegen en el model de producció i consum actuals.
El desafiament serà conjugar la construcció de propostes innovadores per aconseguir societats més justes i inclusives que involucrin als diversos actors en la seva concreció. Per poder aprofundir el treball dels ODM i generar més impactes positius en la població, hauran de treballar, de forma conjunta, els estats, la societat civil, l'acadèmia i el sector privat. Tot el que hem exposat fins ara serà tan fonamental com la pròpia voluntat política per posar-los en pràctica.
*Article publicat a .ambiental, la revista del Col.legi d'Ambientòlegs de Catalunya
*Article publicat a .ambiental, la revista del Col.legi d'Ambientòlegs de Catalunya
