La valoració de les funcions ambientals

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
14/10/2019 - 11:59

S’ha generalitzat la posició de considerar l’ambient com una cosa aliena a nosaltres mateixos, a la qual, en funció de les nostres opcions, podem o no prestar atenció, fins i tot protegir-la condescendentment com un acte de generositat gratuïta. És una aproximació errònia. Tots els recursos econòmics, des dels materials fins als energètics, són components ambientals. Totes les nostres necessitats biològiques, començant per les alimentàries, es satisfan amb recursos ambientals. Fins i tot l’elemental acte de respirar posa de manifest la nostra dependència de l’ambient: veure’s privat d’aire comporta la mort en pocs minuts; sense arribar a tant, un aire contaminat comporta serioses disfuncions respiratòries. L’ambient és part de nosaltres, ecològicament parlant. Que no sapiguem valorar-ho adequadament és intel·lectualment lamentable i econòmicament fatal.

"L’ambient és part de nosaltres, ecològicament parlant. Que no sapiguem valorar-ho adequadament és intel·lectualment lamentable i econòmicament fatal"

Ens hauríem de dotar d’eines i convencions per poder valorar econòmicament les funcions ambientals. Caldria atribuir-les un preu, no necessàriament de mercat, i poder calcular d’aquesta manera totes les externalitats que ara el sistema econòmic no sap considerar. El tema, com en tots els casos, s’hauria d’abordar a diverses escales, des de la macro fins a la micro, en el ben entès que el glissement d’échelles de què parlen els francesos, és a dir la capacitat de traslladar-se d’una a l’altra segons el moment i circumstància, hauria de ser una habilitat semblant a la pròpia tipificació escalar de cada cas.

Molts grups de treball porten anys tractant d’avaluar danys ambientals; altres han desenvolupat models d’economia ecològica que no han aconseguit de traslladar a la gestió del món real. No ens referim a res d’això. No ens referim, ni a models teòrics generals, ni a comptes de resultats. Parlem de valorar funcions i patrimoni. Pot semblar un mer exercici d’estil o una impossible missió de complexitat inabordable, però creiem que no es tracta ni d’una cosa ni de l’altra. Seria un propòsit raonable, si es dimensionés adequadament, als antípodes de qualsevol simple passatemps acadèmic. Seria un pas decisiu en l’establiment de balanços socioambientals que permetrien anar desgranant corol·laris escalars per als diferents nivells de gestió de la realitat.

"Hem demostrat ser capaços de calcular els costos marginals externs, en termes de dany ambiental, de determinades obres públiques"

Hem demostrat ser capaços de calcular els costos marginals externs, en termes de dany ambiental, de determinades obres públiques. La demanda, o benefici marginal, creuada amb el cost marginal convencional dóna un preu convencional inferior al preu resultant de creuar aquesta mateixa corba de demanda amb la del cost marginal que internalitza els costos ambientals. En ambients industrials moderns, aquest nou preu s’admet ja com l’únic que ha de ser objecte de consideració, simplement perquè la llei així ho estableix. Es treuen d’aquesta manera comptes de manera diferent, o fins i tot es desisteix de l’obra, si tan alt és el seu cost marginal extern. En poc temps, aquesta forma de calcular s’ha generalitzat. El problema és: i cóm es calcula el cost marginal extern o dany ambiental? Els algorismes disponibles són encara rudimentaris, però han permès avançar. El que xocava o era objectat anys enrere s’ha convertit en rutina processal.

Extret del llibre “Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions” (Fundació Carulla & ESADE, Editorial Barcino, Barcelona 2017 [2ª ed.]).


 

Relacionats

Butlletí