L'aigua i les generacions futures

Castellà F. (Aigües de Mataró S.A.), Marco P. (Dep. Enginyeria Química, Universitat de Barcelona), Navarro D. (Agència Catalana de l'Aigua) i Such S. (Sorea, Grup AGBAR).

L'aigua és un bé escàs. Actualment, els diferents usos de l'aigua, ja siguin justificats o no, n'estan posant en perill la sostenibilitat. Un estudi fet a la comarca del Maresme demostra l'existència d'un dèficit hídric, que és compensat per la sobreexplotació dels aqüífers subterranis i per l'aigua procedent de la ITAM del Tordera. La pregunta que se'ns planteja és la següent: podrem mantenir la sobreexplotació dels recursos naturals sense sacrificar les generacions futures? La resposta és òbvia, no. Cal gestionar adequadament aquests recursos hídrics, buscar alternatives i aplicar polítiques d'estalvi. Una correcta gestió integral de l'aigua pot assegurar aigua en quantitat i qualitat per a les generacions futures amb un criteri de sostenibilitat.

L'estudi realitzat s'ha centrat en el Maresme, una comarca propera al nucli urbà de Barcelona. Aquesta posició, juntament amb l'especulació urbanística de la gran ciutat, ha incrementat el desplaçament de la població cap a aquesta comarca. Diversos estudis demogràfics posen de manifest que ja s'ha ultrapassat el nombre d'habitants projectat a mitjà termini, la qual cosa implica una modificació de les infraestructures existents, incloent-hi la xarxa de proveïment d'aigua de la comarca. Històricament, el Maresme se subdivideix en dues zones, el Maresme Nord i el Maresme Sud. Aquestes dues zones satisfan les seves demandes hídriques a partir de diferents recursos. Així, El Maresme Nord, s'abasteix a partir de les extraccions de l'aqüífer de la baixa Tordera i de l'aigua provinent de la planta dessaladora situada a Blanes, inaugurada recentment. Els dos recursos són gestionats pel Consell Comarcal del Maresme i distribuïts a partir de l'estació potabilitzadora de Palafolls. D'altra banda, el proveïment en alta del Maresme Sud està gestionat per Aigües Ter-Llobregat, entitat que proporciona aigua des d'Alella i el Masnou fins a Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrach. Té com a principal recurs el riu Ter, el qual, a partir de l'ETAP de Cardedeu, abasteix d'aigua gran part del Maresme Sud i del Barcelonès. Un altre recurs són les captacions pròpies a través de mines i pous dels aqüífers del Maresme com, per exemple, de l'aqüífer de Dosrius. El boom demogràfic d'aquests últims anys ha obligat a sobreexplotar aquests recursos i els subterranis són els que presenten un major perill. Estudi de la demanda hídrica La demanda ha estat avaluada per un estudi empíric en el qual coneixem els usos domèstics, els usos municipals, els usos industrials i els usos turístics; a més, s'estima el total de l'aigua consumida introduint l'eficàcia de la xarxa de proveïment, es pot determinar l'aigua total subministrada i, finalment, conegut el coeficient punta es pot avaluar la demanda màxima mensual. Aquesta mateixa anàlisi es pot aplicar a situacions futures, de forma que, assimilant que els recursos hídrics a mitjà termini seran els mateixos que actualment, i que fins i tot disminuiran a causa de la sobreexplotació dels aqüífers i el canvi climàtic, es podrà avaluar el dèficit hídric a mitjà termini. Balanç hídric Per poder establir el balanç hídric resultant entre els recursos i les demandes existents, primerament cal conèixer, d'una banda, els recursos existents i, de l'altra, la demanda d'aigua. Quant als recursos, els resultats obtinguts es resumeixen a la taula 1. Taula 1. Taula resum dels recursos hídrics totals en hm3/any del Maresme D'altra banda, els valors obtinguts a través del model, que es resumeixen a la taula 2, permeten avaluar la demanda existent. Taula 2. Taula resum de la demanda actual en hm3/any, desglossat en cada tipus de consum: domèstic, municipal, industrial i turístic Els recursos de la comarca del Maresme són aproximadament d'uns 53 hm3/any, dins els quals s'engloben les aigües superficials i les subterrànies, incloent en aquestes últimes les captacions pròpies a través de mines i pous. D'altra banda, les demandes d'aigua de boca són d'uns 43 hm3/any. Cal comentar que en l'anàlisi de la demanda no s'han pogut comptabilitzar els hm3/any que s'extreuen dels pous i les mines de propietat privada, de manera que la diferència de 10 hm3/any correspon a aquestes captacions pròpies, moltes de les quals encara estan sense comptabilitzar. En resum, el balanç hídric posa de manifest que, actualment, comptant amb l'aportació actual d'aigües superficials d'altres conques i amb la sobreexplotació de les aigües subterrànies, 20 hm3/any respecte als 33 hm3/any de les captacions superficials, hi ha un equilibri en el balanç hídric. L'extracció contínua de les aigües dels aqüífers ens porta a plantejar que, si la recàrrega natural de l'aqüífer és d'uns 17 hm3/any, hi ha una sobreexplotació de 3 hm3/any. Això, juntament amb el canvi climàtic, el qual preveu que la temperatura augmentarà, segons la zona, entre 1 i 2 °C, reflecteix que els recursos a mitjà termini disminuiran. Aquesta disminució dels recursos pot avaluar-se coneixent les dades pluviomètriques. A partir de les sèries d'unitats hidrogràfiques de precipitació, de temperatura i d'evapotranspiració, es poden estimar els recursos hídrics a mitjà termini. Els resultats obtinguts es resumeixen a la taula 3. Taula 3. Dades hídriques en hm3/any dels recursos previstos per a l'any 2025 Per estimar la demanda a mitjà termini s'ha creat un model de previsió de la demanda, anomenat WAST (Water Demand Forecast). S'han plantejat tres escenaris, el sostenible, el tendencial (laisser faire) i el desenvolupament incontrolat. Per estimar la demanda s'han suposat les hipòtesis següents:

- El creixement de la població de fet es preveu que sigui geomètric fins al 2010, aritmètic en el tram central de l'estudi i que declini segons el Model de la Corba Logística en el tram final. - Tot l'habitatge secundari de 2001 es convertirà en principal l'any 2025. Hem estimat que aquesta conversió es farà de manera regular amb un valor constant cada any. Al seu torn, considerarem que tot l'habitatge nou d'un any es transforma en habitatge secundari el següent. - S'ha considerat la mitjana de construcció d'edificis durant els últims sis anys com a increment anual d'habitatges sempre que el total d'habitatges familiars no superi el POUM2 del municipi. - La dotació mitjana de les llars disminuirà en 0,1 habitants/habitatge cada sis anys.

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal S'ha considerat un augment de la dotació mitjana domèstica testimonial de +0.5% anual per a tots els municipis de la comarca donat el fort creixement de les llars unifamiliars a Catalunya i l'augment de la qualitat de vida.

- Pel que fa a l'ús turístic, creiem que el 2010 haurà acabat pràcticament tot el creixement hoteler a causa de la inevitable saturació del mercat. Es considera que a partir del 2011 el creixement obeirà a ampliacions i millores dels establiments existents (entre 0 i 2%). Es preveu que les places de càmping augmentin un 10% des del 2001 fins al 2025, mentre que les places hoteleres podran augmentar un 1% fins al 2010, i que a partir del 2011 i fins al 2015 disminuiran fins a un 0,5%. La dotació per plaça de càmping no es veurà incrementada, mentre que la dotació per plaça hotelera podrà incrementar-se fins a un 1,5%. - Finalment, es preveu que els rendiments de la xarxa de proveïment vagin millorant de manera gradual, especialment en aquells municipis on el percentatge d'aigua no registrada és molt important.

Aquestes hipòtesis, introduïdes en el model d'estimació, permeten avaluar les demandes a mitjà termini per als tres escenaris estudiats (taula 4, taula 5 i taula 6). Taula 4. Taula resum de les demandes en hm3/any estimades segons l'escenari sostenible Taula 5. Taula resum de les demandes en hm3/any estimades segons l'escenari tendencial Taula 6. Taula resum de les demandes en hm3/any estimades segons l'escenari de desenvolupament incontrolat Mentre que a la figura 1 es representa la demanda del consum d'aigua previst segons l'escenari tendencial. Figura 1. Representació gràfica de la demanda d'aigua prevista segons l'escenari tendencial. El balanç hídric a mitjà termini posa de manifest l'existència d'un dèficit d'entre 20-30 hm3/any. Aquest balanç negatiu originarà fallades en el subministrament, tant ordinàries com absolutes, de manera que el proveïment d'aigua per a les generacions futures no es podrà garantir amb un criteri de sostenibilitat. Els principals problemes a mitjà termini seran tant pel que fa a la qualitat de l'aigua ?atès que els aqüífers presenten una forta salinització, mineralització i contaminació tant d'origen urbà com agrícola i industrial?, com a la garantia de servei: el 47% de la demanda presentarà fallades ordinàries, xifra que pot arribar al 57% en el pitjor dels escenaris. Una gestió integral dels recursos hídrics i una política d'estalvi poden garantir l'aportació d'aigua en el futur. Alternatives als recursos hídrics existents Les possibles alternatives, ja siguin solucions sense aportacions externes addicionals o amb aportacions externes, es resumeixen en els punts següents:

1. Una alternativa és la reutilització de l'aigua procedent de les estacions depuradores d'aigües residuals com a recurs per a certs usos. L'ús d'aquesta aigua reutilitzada només podrà alliberar uns 15 hm3/any, raó per la qual cal considerar alternatives complementàries. 2. La dessalació de l'aigua és una de les alternatives més viables actualment. Així, la ITAM de la Tordera, amb una capacitat de producció de 20 hm3/any, segons l'obra civil, allibera uns 10 hm3/any en una primera fase i pot arribar a 20 hm3/any. El gran inconvenient és l'elevat preu del metre cúbic d'aigua que es produeix, que repercuteix directament en els consumidors de l'aigua. A més a més, la qualitat de l'aigua no és l'adequada, si bé aquest problema es pot solucionar amb la connexió de l'aigua dessalada i l'aigua depurada provinent dels aqüífers. 3. La depuració de les aigües procedents dels aqüífers contaminats per tècniques de filtració suposa una bona alternativa com a recurs futur. El cost per metre cúbic d'aigua es veurà fortament incrementat, donat que a aquesta aigua se li podrà dosificar aigua procedent de la dessaladora. Amb aquesta combinació de recursos alternatius se solucionaria el problema de la garantia de servei i de la qualitat de l'aigua. Sembla que és una alternativa viable, encara que econòmicament sigui desfavorable. 4. Altres alternatives passen per la proposta d'aportacions de conques externes. Aquests transvasaments aportaran recursos hídrics a tota l'àrea de Barcelona, incloent-hi la comarca del Maresme. Es proposen els transvasaments següents:

a) Transvasament de la conca del Segre La captació d'aigua provinent del Segre és una alternativa poc viable, atès que implica rescindir les concessions de la comunitat de regants del canal auxiliar de l'Urgell i reduir el cabal mediambiental del Segre. Actualment tenen una dotació total de 1.528 hm3/any. Si s'han de transvasar uns 200 hm3/any a l'ETAP de Cardedeu, suposa una incertesa pel que fa a poder garantir els cabals d'origen i destinació a més a més dels costos socials i mediambientals. b) Transvasament de l'Ebre El transvasament de l'Ebre no suposa cap discrepància quant al traçat i el cost, sinó perquè el riu Ebre ha de satisfer totes les necessitats hídriques de la costa mediterrània, amb una aportació de 1.000 hm3/any, que podrien afectar un espai natural de primer ordre com és el delta de l'Ebre. D'altra banda, hi ha una demanda de 400 hm3/any per part de la comunitat de regants, a més de les concessions dels embassaments de Mequinensa i Ribargorça. En resum, el transvasament de l'Ebre requereix la conservació d'un cabal ecològic i un nou règim d'explotació dels embassaments i dels canals de regants. c) Transvasament del Roine El cabal derivat del Roine cap a Catalunya representaria únicament un 0,6% del cabal mitjà segons l'estudi ATLL. L'aigua presenta una qualitat acceptable i ofereix una garantia permanent. Des del punt de vista econòmic no hi ha diferències importants entre el transvasament de l'Ebre i el transvasament del Roine, un metre cúbic d'aigua procedent de l'Ebre tindrà un valor aproximat de 0,25 euros, mentre que un metre cúbic procedent del Roine tindrà un valor aproximat de 0,35 euros, segons els estudis favorables, mentre que els estudis desfavorables taxen el preu aproximat de 0,7 euros/m3.

En el moment de la decisió s'haurien d'actualitzar els estudis econòmics i d'impacte mediambiental per determinar la solució més viable. Gestió de la demanda Les diferents propostes per gestionar la demanda es poden resumir en: 1 . Campanyes d'estalvi, les quals poden arribar a suposar un estalvi màxim de 23 hm3/any (font ICAEN). Diferents estudis realitzats mostren que aquestes polítiques d'estalvi només suposen una disminució de la demanda d'un 15% com a màxim. 2. Una política tarifària de l'aigua en alta adequada, amb un preu base assequible i uns preus dissuasius per als usos sumptuaris. 3. Interconnexió de xarxes per tal de regular les puntes de demanda a l'estiu. Les dessaladores servirien per assegurar la garantia de subministrament i el seu cost, per tant, es podria repercutir a tots els usuaris de la comarca. 4. Reducció de pèrdues i millores de gestió en les xarxes de proveïment. 5. Programes de gestió de la demanda des de les ordenances d'edificació i els plans urbanístics fins als processos d'elaboració i aplicació segons l'Agenda 21. Conclusions Resumint, una bona gestió integral de la demanda i dels recursos existents a la comarca del Maresme, sense necessitat d'aportacions addicionals externes, pot ser la solució més viable i eficient per assegurar el proveïment d'aigua en un termini mitjà. Aquesta gestió integral suposaria un augment en el preu del metre cúbic d'aigua, la utilització de noves tècniques com la nanofiltració i l'òsmosi inversa per a l'obtenció d'aigües potables, la modificació de la infraestructura existent, etcètera. Amb l'objectiu que aquest augment sigui el mínim imprescindible per garantir aigua en qualitat i quantitat i d'una forma sostenible. La pregunta que ens plantegem és la següent, quant està disposat a pagar de més l'usuari per assegurar-se una aigua en quantitat i de qualitat? Aquest estudi realitzat a la comarca del Maresme pot ser ampliat a tota la conca interna de Catalunya i, per què no, a tota la Península. És viable econòmicament una gestió integral dels recursos i de les demandes existents actualment? Les generacions futures podran gaudir d'aquest bé escàs? Es podrà aplicar el criteri de sostenibilitat a mitjà termini?

Bibliografia 1. "El règim hídric de les conques". Agència Catalana de l'Aigua. 2. "Análisis de los sistemas hídraúlicos", cap. 10, 332-370, Ministeri de Medi Ambient. 3. "El proveïment d'aigua a les comarques de l'entorn de Barcelona", Aigües Ter-Llobregat (1999). 4. "Els transvasaments d'aigua a Catalunya", Plana A., 249-283. Universitat de Barcelona. 5. "El proveïment d'aigua a Barcelona i les comarques del seu entorn", Vilaró F., 88-95, Aigües Ter-Llobregat (2000). 6. "Estat actual dels estudis de demandes i recursos hidrícs i el model de gestió hídrica de Catalunya". Agència Catalana de l'Aigua (2001). 7. "Estudi d'actualització de l'avualació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya". Agència Catalana de l'Aigua (2002). 8. "Característiques hidrogeològiques del Baix Tordera", Annex 2, SOREA SA. 9. "Infraestructures i recursos. Ens cal l'aigua del Roine?", Carrera J., 17-25, Medi Ambient. Tecnologia i Cultura. 10. "Uso y ahorro del agua en las ciudades" Tello E. (2000). 11. "Estudi d'alternatives de font de proveïment del Maresme Nord". Agència Catalana de l'Aigua (2000). 12. "Discusión crítica de la memoria y el anteproyecto de ley del Plan Hidrológico Nacional", Carrera J., Universitat Politècnica de Catalunya (2000). 13. "Proposició per a contractar un règim de concessió administrativa al servei comarcal d'abastament d'aigua en alta a les poblacions del Maresme Nord. Estudi Pla Director", tom I, tom II. Annex. UTE Sorea-Saur.