L’alimentació sostenible, una necessitat

Enginyer agrònom i fundador de la cooperativa d'iniciativa social Tarpuna i del web www.horturba.com
19/11/2021 - 19:25

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.


La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de les generacions futures. Aplicat a l’alimentació voldria dir que hem de ser capaços d’alimentar-nos el millor possible sense malmetre els recursos naturals que permetran seguir produint aliment en el futur.

"La producció d’aliments utilitza el 50% de les terres habitables del planeta i el 70% de l’aigua dolça disponible. Parlar d’alimentació sostenible és, per tant, parlar de l’element central de la sostenibilitat del nostre planeta"

Alimentar-nos és una de les activitats essencials de l’ésser humà i probablement la més important de totes ja que és essencial per a la supervivència com a espècie. A les societats preindustrials dedicàvem a produir o buscar aliment la major part del temps i dels recursos. Actualment ja no és així, el PIB del sector agroalimentari és menys del 4% al nostre país i l’agricultura dona feina només al 1,4% de la població ocupada. Aquest canvi en el model cap a una agricultura més industrialitzada i mecanitzada ha comportat també un augment en el consum de recursos energètics i ambientals.

La conseqüència d’aquest model és que l’alimentació és la responsable d’aproximadament el 24% de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Però la sostenibilitat no es mesura només amb l’emissió de gasos, també amb l’ús i conservació dels recursos. La producció d’aliments utilitza el 50% de les terres habitables del planeta i el 70% de l’aigua dolça disponible. Parlar d’alimentació sostenible és, per tant, parlar de l’element central de la sostenibilitat del nostre planeta.

"L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació"

S’ha posat el focus per aconseguir una alimentació més sostenible en dues idees: el consum de proximitat per evitar l’impacte del transport i la reducció del consum de carn. Són dues propostes certes però que val la pena matisar. El transport representa en general el 6% de la petjada de carboni del sistema alimentari, molt per sota, per exemple, de la petjada dels fertilitzants de síntesi o de la despesa en combustible per les feines del camp. Evidentment no té res a veure la petjada de l’aliment que es transporta en avió del què es transporta en vaixell o per carretera. Per tant, l’aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Respecte al consum de carn també hi ha molts matisos. Els diferents estudis mostren una gran variabilitat de la petjada ecològica en funció del sistema de producció. Els sistemes intensius que basen la seva alimentació en pinsos importats, especialment la soja tropical com a font de proteïna, tenen un impacte enorme i molt discutible. Però sistemes de producció agroecològics, que aprofiten recursos locals són molt més sostenibles, més a prop de com eren les explotacions ramaderes en el passat, quan els animals s’alimentaven sobretot d’allò que no es podia aprofitar per al consum humà i oferien aliment i proteïna d’alta qualitat i molt eficient en l’ús dels recursos.

"Una paradoxa bastant particular del sistema alimentari és que quan més cars són els aliments frescos és quan la seva qualitat és menor ja que, com segurament sabeu, l’aliment conservat o transportat de lluny no té mai la qualitat d’un aliment acabat de collir en el seu punt òptim"

Un darrer aspecte que, des del meu punt de vista, és clau per una alimentació sostenible és el consum de temporada. L’oferta de productes frescos durant tot l’any és una proposta del mercat que comporta costos elevats de transport però també costos elevats de conservació d’alguns aliments. La llei de l’oferta i la demanda incentiva a oferir aliments en èpoques que són més escassos, que és quan es paguen millor. Això comporta una paradoxa bastant particular del sistema alimentari: quan més cars són els aliments frescos és quan la seva qualitat és menor ja que, com segurament sabeu, l’aliment conservat o transportat de lluny no té mai la qualitat d’un aliment acabat de collir en el seu punt òptim.

Com a conclusió apuntem, doncs, tres propostes per a participar d’un sistema alimentari més sostenible: consumir de proximitat per demanar i exigir condicions dignes i sostenibles en la producció dels nostres aliments, menjar poca carn però de qualitat i produïda de forma agroecològica i comprar el producte de temporada que és el més bo i el més barat.


 

Relacionats

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Article

La trobada "Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial", entre municipis de tot Catalunya, ha servit per reforçar el vincle entre els territoris rurals-productors i els urbans-consumidors. La jornada, organitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha estat la prèvia a l'inici del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Butlletí