Segons el diagnòstic que li havien fet els metges, va ser per inhalar les microfibres de l'amiant que havia contragut càncer de pleura. El seu marit havia mort de la mateixa malaltia anys enrere.
Era una dona valenta (dins les limitacions que li imposava la malaltia) que no dubtà a denunciar l'ostracisme i l'abandó que patien les víctimes de l'asbestosi o contaminació per amiant. Demanava una millor assistència sanitària als malalts, però també més informació sobre aquest risc ambiental, que s'habilités un protocol de prevenció de riscos més ambiciós i efectiu per reduir l'exposició a aquest material tant perillós i que tant sovinteja al nostre entorn. La dona va morir aquest mes de setembre.
Qui no té al seu poble, districte o barri una teulada ondulada de fibrociment? Qui no sap on hi ha uns baixants d'aquest material que estan deteriorant-se de mica en mica, o un dipòsit, o unes jardineres... Fins i tot es feien pavimentacions exteriors amb materials procedents d'enderroc que contenien fibrociment, com en el pati d'una escola de Cerdanyola del Vallés recentment clausurat.
(F)
Fa poc El Periódico de Catalunya publicava els resultats d'un informe elaborat pel grup de treball de l'amiant de la Comissió Europea segons el qual la contaminació provocada per l'exposició a l'amiant provocarà la mort de 50.000 ciutadans espanyols d'aquí al 2030. Uns resultats que coincideixen amb els elaborats per la OMS quan alerta que a Espanya moren cada any 1.100 persones per les greus malalties derivades de la contaminació per amiant: una xifra que suposa 2 de cada 10 morts al món.
Alguns càlculs recollits en aquest informe determinen que per cada 130 tones d'amiant en circulació apareix un mesotelioma, un tumor cancerigen mortal e irreversible al que només el 2% dels diagnosticats sobreviuen més de 12 mesos. Si tenim en compte que abans de la prohibició (des del 2002 l'amiant esta prohibit a tota la UE) circulaven més de 2,6 milions de tones d'aquest material cada any podem fer-nos una idea de la proporció del desastre.
Un desastre que, a més, resta latent a la nostra societat, ja que segons l'Observatori de la Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona el càncer de pulmó relacionat amb l'amiant té un període de latència molt llarg, ja que es pot manifestar fins i tot 40 anys després de l'exposició al material.
Les excel·lents propietats ignifugues de l'amiant, així com la seva alta resistència al desgast i la corrosió va multiplicar les seves aplicacions en la construcció i diversos sistemes de producció industrial. Podríem dir que va ser "el producte estrella" als anys 60. Ningú no va parar atenció però en els seus possibles efectes nocius per al medi ambient i la salut de les persones. L'error va ser monumental. Com fumigar les cases amb DDT per fer fora els mosquits, o carregar els tints de les robes de metalls pesants, o tantes i tantes altres accions que es van dur a terme en aquells anys del "tot s'hi val" en l'ús de productes químics i materials nocius.
(F)
Les circumstàncies han millorat molt avui dia, i més que milloraran quan el reglament europeu REACH sobre substàncies i preparats químics es desenvolupi de manera més ambiciosa i efectiva. Però els que ja no arribaran a temps seran els milers de persones contaminades per l'amiant que avui dia, o bé pateixen càncer de pleura o bé es troben (ens trobem?) en període de latència sense saber-ho. Ells són, seran, serem els grans perdedors d'aquesta tremenda errada. Una atenció mèdica personalitzada i l'adient consideració social és el mínim que demanen. Conèixer les seves reivindicacions ens pot ajudar a interpretar millor aquest greu problema ambiental i de salut pública: www.afectadosamianto.com
