Em demanen opinió sobre el repte que vol assolir en Dave Chameides, alies "El Sostenible". Com molts de vosaltres ja coneixeu es tracta d'un personatge que ha adquirit una certa notorietat per haver decidit posar a prova la seva tenacitat i la de la seva família (viu a Los Angeles amb la seva dona i dues filles) per tal de viure generant els menys residus possibles i, en tot cas, recuperar-ho tot, absolutament tot, ja sigui orgànic o inorgànic, per tal de reciclar-ho i donar-li la millor valorització possible. És a dir: la utopia del residu zero elevat al seu màxim exponent.
Podeu conèixer l'aventura diària d'aquest insòlit personatge, com s'ho fa per reduir les deixalles i quines solucions ha posat en marxa per a reciclar-les, al seu bloc "365 dies sense brossa."
El bo de El Sostenible, tal i com s'autoqualifica i l'agrada que l'anomenin, s'ha convertit en tota una celebritat als EUA on fins i tot la revista Time li ha dedicat un reportatge.
Tota la gent que assoleix sacrificis personals en benefici de la comunitat i del planeta em mereixen molt de respecte. Sí, crec que es digne d'admirar el que fa en Dave. Però no puc modelitzar. I és així que, demanada la meva opinió al respecte, i demanada a més en un programa de ràdio que s'emet per a tot l'Estat, amb centenars de milers d'oients a l'altre banda del receptor esperant el que diu aquell col·laborador que cada setmana els hi dóna la murga amb la necessitat de reduir i reciclar, vaig coincidir amb la conductora del programa a l'hora de qualificar-lo com a "friqui".
(F)
La divulgació i l'educació ambientals, tant és si s'exerceix des de un mitjà de comunicació, una escola o una regidoria, ha d'aspirar sempre a generar el màxim consens possible, l'objectiu és que els preceptes del que s'ha vingut a anomenar com a cultura de la sostenibilitat siguin admesos pel major nombre de ciutadans. En aquest cas, com en cap altre, es infinitament millor el 10 % de 1.000 que el 100 % de 10.Per ser una alternativa social real, el sostenibilisme haurà d'esdevenir el màxim d'universal possible. Per això cal ser pròxims i seductors amb els missatges. I és molt difícil seduir la gent amb propostes que suposen canviar d'hàbits tot posant deures i enfrontant-los amb una realitat, la de la pèrdua de qualitat ambiental, que ningú no vol mirar als ulls perquè genera una profunda incertesa.
La gent que s'ha incorporat majoritàriament als processos de reducció i recollida selectiva dels residus ho fa convençuda que el seu petit esforç és important. Ho fan amb compromís, altruísticament, fins i tot estoicament en bona part dels casos. Però el model només funciona quan convoca majories. I encara són molts, massa, els que es mantenen al marge d'aquests processos.
La tasca de socialitzar els beneficis del reciclatge es molt desagraïda. Personatges com en Dave, amb la millor de les voluntats, radicalitzen els escèptics i generen frustració en els que hi participem de poc a poc, fent el que podem i mirant d'encomanar entusiasme en la resta de la gent amb la que compartim els dubtes respecte aquesta societat.
En Dave ho té clar, el camí es la radicalització i el dogma. No us perdeu el vídeo que ha penjat a YouTube on explica com funciona el vermicompostatge i quines utilitats li dóna per tal de desfer-se de la fracció orgànica de la brossa. Tots els que hem intentat sortir-nos amb l'ajuda dels cucs de terra sabem que aquest es un procés que mai no es podrà socialitzar i que està condemnat a un ús minoritari. Tanmateix en Dave arriba fins i tot a l'extrem d'acumular la brossa que genera als seus viatges per tornar amb ella a casa i reciclar-la mitjançant els seus propis processos de valorització. Bé.
Aquest tipus de personatges son molt llaminers per als mitjans de comunicació, que aprofiten el seu cas per empènyer la tasca diària, modesta però efectiva, dels que promovem el pam a pam, una ambientalització de la societat generalitzada, sense herois. I en aquest sentit l'evangelització del discurs ecologista fa molt de mal. Molt més del que els seus profetes creuen.
Seria molt més efectiu, infinitament més, que al poble d'en Dave tothom participés en la reducció i el reciclatge dels residus, cadascú en la mida que pugui, que el que pot aconseguir ell amb la seva creuada personal.
