Els gols de Messi o les eleccions municipals monopolitzen aquests dies les pàgines dels diaris. També hi apareixen desgràcies diverses, causades per la dinàmica de la natura o per la mà humana. Els mitjans de comunicació han esdevingut un sobresalt permanent. Tots aquests estímuls, tensions i trasbalsos passen certament de debò, però una infinitat d'altres peripècies que no mereixen cap esment a la premsa predominen amplament en la realitat quotidiana de les persones. Les consecucions i aplicacions de la ciència i de la tecnologia, per exemple. Val la pena recordar-ho de tant en tant.
Aquest 2015 fa cent cinquanta anys que James Clerk Maxwell (1831-1879) publicà a la revista "Philosophical Transactions of the Royal Society of London" (1865) un discret article de mig centenar de planes intitulat A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field (‘Una teoria dinàmica del camp electromagnètic'). Entre moltes altres coses, hi sostenia que "tenim raons per concloure que la llum és una pertorbació electromagnètica propagada a través del camp d'acord amb les lleis electromagnètiques". És a dir, que llum, electricitat i magnetisme són cares de la mateixa moneda. D'aquesta manera tan simple Maxwell unificà tres dominis que havien estat considerats com a coses diferents des que, unes quantes dècades abans, havien irromput en l'emergent univers del coneixement científic.
(F)
Sense les anomenades Lleis de Maxwell, reformulades l'any 1884 pel físic anglès Oliver Heaviside a partir de les vint equacions que Maxwell proposà en el seu article de 1865, no s'haurien pogut desenvolupar la ràdio, la televisió, els telèfons mòbils o els microones. De retruc, no existirien internet o els GPS. Això és tant com dir que el món no seria tal com és. I això que hi hauria electricitat, hi hauria òptica i fins i tot motors elèctrics. Però no hi hauria la integració de tot plegat en l'electromagnetisme, que és la base del World Mobile Congress i de tot el que representa, sense anar més lluny. Però dubto que els congressistes s'hagin recordat enguany de Maxwell. Tothom en general hauria de fer-ho perquè, si no, acabarem creient que els seus esforços intel·lectuals i els de tants altres científics i pensadors eren una mera distracció. Doncs no, el pensament científic és una moderna dimensió de l'humanisme de tota la vida, amb capitals implicacions en la vida quotidiana de tothom.
Maxwell no hauria pogut concebre les seves equacions sense les aportacions prèvies d'altres científics. L'italià llombard Alessandro Volta (1745-1827) inventà la pila elèctrica, giny que per primer cop a la història produïa electricitat de manera contínua. Gràcies a la pila voltaica, el danès Hans Christian Ørsted (1777-1851) descobrí l'any 1820 la relació entre l'electricitat i el magnetisme, mentre que el francès occità André-Marie Ampère (1775-1836) formulà l'any 1827 la teoria electromagnètica i inventà l'electroimant, que és quasi tant com dir que inventà el motor elèctric. Finalment, l'anglès autodidacta Michael Faraday (1791-1867) descobrí la inducció magnètica, base de tota dinamo o alternador, els generadors de corrent continu o altern. Sembla clar que Volta, Ørsted, Ampère, Faraday i Maxwell són els pares del modern món electrificat, però quan parlem del segle XIX pensem en Napoleó o en la reina Victòria i oblidem aquells propiciadors de la realitat del segle XX i del segle XXI. Amb el naturalista Charles Darwin passa si fa no fa, bé que potser és una mica més conegut (tergiversadament conegut, però conegut).
La grandesa de tots aquests científics és que, com més tard els alemanys Max Planck (1858-1947) o Albert Einstein (1879-1955), van ser capaços de superar l'anomenat obstacle epistemològic, és a dir el prejudici de mirar-se les coses tal com tothom les havia mirades abans. Fou el francès Gaston Bachelard (1884-1962) qui encunyà aquest concepte. No és que la llum vagi a la màxima velocitat possible, sinó que una ona que vagi a la màxima velocitat possible esdevé llum. Quan surts de tu mateix, veus unes altres coses mirant els mateixos paisatges. És així com Planck desenvolupà la teoria quàntica o Einstein la relativitat, nivells d'integració superior que engloben l'electricitat, la llum, el magnetisme o la mecànica newtoniana convencional.
La humanitat no estarà mai prou agraïda a aquests superadors d'obstacles epistemològics. Per això trobo encertat que, en ocasió d'aquest sesquicentenari de les equacions de Maxwell, l'Assemblea General de Nacions Unides decidís que el 2015 fos declarat Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum. Les consideracions precedents vindrien a ser una petita contribució commemorativa. Molt petita davant dels benifets del mòbil, de la ràdio, de la televisió o del microones.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
