10/10/2005 - 00:00
L'ús de combustibles fòssils, el consum desenfrenat de recursos, la producció excessiva de residus, les desigualtats socials, la ineficiència dels processos o l'expansió urbanística dispersa. Aquestes són algunes de les causes més conegudes de la insostenibilitat del nostre model de desenvolupament. Ara bé, si anem a l'arrel d'aquests fenòmens, trobarem motius de calat més profund. L'antropocentrisme, el profit immediat, l'individualisme o la cultura de la rapidesa són algunes d'aquestes raons 'de fons' del camí insostenible. Ens centrarem ara en el culte a la velocitat.
La societat on vivim, sobretot a les grans ciutats, està accelerada. Diu el periodista canadenc Carl Honoré en el seu llibre 'Elogio a la lentitud' que 'en la nostra cultura hiperactiva una vida accelerada al màxim continua sent el trofeu més important que un pot exhibir'. I afegeix, amb encert, que 'el món segueix esforçant-se per fer-ho tot més ràpid i paga per això un elevat preu'. Conseqüència: 'Estem dirigint el planeta i nosaltres mateixos cap a l'extenuació'. Efectivament, aquest culte a la velocitat, que per a molts per assumit els és desconegut, és l'origen d'un gran nombre de pràctiques insostenibles. Vegem-ne alguns exemples.
El consumisme accelerat i sense mesura En el seu assaig 'XXI: Siglo de la ecología', Joaquín Araujo ens adverteix: 'Un dels cultes bàsics del consumisme és la velocitat'. Un culte totalment necessari ja que permet que els objectes i els processos esdevinguin ràpidament obsolets, induint-nos (i fins i tot obligant-nos) a haver de canviar, més aviat del que voldríem, de mòbil, d'ordinador o de càmera digital.
I no només això. El consumisme ens indueix a comprar en quantitat, a acumular més i més objectes molts dels quals no arribarem a utilitzar mai o només els primers dies després de la seva adquisició. Les conseqüències d'aquesta acceleració, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental, són principalment dues: La producció contínua de residus (que majoritàriament no són reutilitzats) i el consum dels recursos naturals amb més rapidesa que la que la natura necessita per renovar-los o substituir-los. Per frenar això, cal ser més responsables a l'hora de comprar, és a dir, adquirir allò realment necessari i adquirir aquells productes que tinguin garanties d'haver integrat criteris sostenibles en la seva fabricació.
Més cotxes per arribar abans Certament, si un artefacte tecnològic ens fa presoners de la pressa, aquest és el cotxe. Més enllà del greu problema dels accidents de trànsit, la influència del transport privat sobre la insostenibilitat del model és claríssima. L'augment imparable d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica, el soroll, la pèrdua d'espais naturals o la degradació paisatgística són conseqüències abastament analitzades en els darrers anys.
Aquests impactes els podríem reduir si féssim caure el fals perjudici que amb el cotxe arribarem sempre abans. Molts dels trajectes que fem, especialment en entorns metropolitans, es poden fer amb mitjans alternatius, com ara la bicicleta o el transport públic. Nosaltres ens estalviaríem cues i temps, i el planeta ho agrairia. No es tracta de frenar les nostres ànsies de moure'ns, sinó de moure'ns amb més seny. Fem servir el cotxe (i compartim-lo) només quan no tinguem més remei i, al mateix temps, seguim reclamant un esforç més gran a les administracions per promoure el transport públic.
Agricultura i ramaderia industrialitzades La industrialització dels conreus i les explotacions ramaderes es deriva de la voluntat d'accelerar els cicles naturals i de produir més i més a qualsevol preu. Cal el màxim rendiment agrari en el menys temps possible. Novament, com passava amb els cotxes, els afectats per la pressa som nosaltres mateixos, i no només el medi. La malaltia de les vaques boges a causa de la industrialització de la producció càrnia, o el problema del sobrepès derivat del menjar ràpid en serien alguns exemples.
També cal fixar-nos en la dimensió social de la sostenibilitat, que vol dir, entre altres coses, una distribució justa i equitativa dels beneficis entre tots els habitants del planeta. El cas de la perca del Nil és un exemple prou conegut de la iniquitat social associada a la industrialització i producció en massa d'un aliment tan bàsic com el peix. Resumidament, la perca es pesca als llacs del centre d'Àfrica, però es consumeix en massa als països occidentals. Conseqüències socials: milers de pescadors africans explotats per grans companyies transformadores.
Passem novament a la sostenibilitat ambiental. Una agricultura i una ramaderia intensives, i per tant accelerades, volen dir contaminació dels aqüífers per nitrats, consum excessiu d'aigua, esgotament del sòl, uniformització dels paisatges o pèrdua de la diversitat genètica associada a les múltiples varietats locals de productes agrícoles i races ramaderes. Per totes aquestes raons han sorgit moviments, com el conegut 'Slow Food', que promouen una agricultura que respecti la natura i els productors locals i que ofereixi uns aliments de qualitat. L'èxit d'aquest moviment està sent rotund: Quasi 80.000 membres en més de 50 països arreu del món.
Ens cal més calma A grans trets, i ja per acabar, sostenibilitat vol dir respectar l'entorn perquè perduri, però també més benestar per a tothom, incloent aquells que encara no han nascut. Si alguna cosa provoca el culte a la velocitat, és una pèrdua de qualitat de vida, a part de tots els impactes ambientals que hem anat apuntant. Així doncs, si volem avançar en el camí cap a la sostenibilitat, haurem de calmar-nos una mica, desaccelerar-nos, ser més conscients de les conseqüències de les nostres presses. Haurem de prioritzar qualitat per sobre de quantitat. I, com hem vist, de maneres per fer-ho n'hi ha moltes.
No caiguem, però, en males interpretacions sobre la necessitat de més calma. Carl Honoré ho deixa ben clar a l'inici del seu llibre: 'Els moviments que proclamen la lentitud no es proposen fer les coses a pas de tortuga, o fer que el planeta sencer retrocedeixi a alguna utopia preindustrial'. La filosofia de la lentitud -afegeix- vol dir 'equilibri, actuar amb rapidesa quan té sentit fer-ho i ser lent quan la lentitud és el més convenient'. I al nostre model de desenvolupament insostenible, n'hi convé una bona dosi de lentitud.
Més informació: In praise of slow Slow Food
La societat on vivim, sobretot a les grans ciutats, està accelerada. Diu el periodista canadenc Carl Honoré en el seu llibre 'Elogio a la lentitud' que 'en la nostra cultura hiperactiva una vida accelerada al màxim continua sent el trofeu més important que un pot exhibir'. I afegeix, amb encert, que 'el món segueix esforçant-se per fer-ho tot més ràpid i paga per això un elevat preu'. Conseqüència: 'Estem dirigint el planeta i nosaltres mateixos cap a l'extenuació'. Efectivament, aquest culte a la velocitat, que per a molts per assumit els és desconegut, és l'origen d'un gran nombre de pràctiques insostenibles. Vegem-ne alguns exemples.
El consumisme accelerat i sense mesura En el seu assaig 'XXI: Siglo de la ecología', Joaquín Araujo ens adverteix: 'Un dels cultes bàsics del consumisme és la velocitat'. Un culte totalment necessari ja que permet que els objectes i els processos esdevinguin ràpidament obsolets, induint-nos (i fins i tot obligant-nos) a haver de canviar, més aviat del que voldríem, de mòbil, d'ordinador o de càmera digital.
I no només això. El consumisme ens indueix a comprar en quantitat, a acumular més i més objectes molts dels quals no arribarem a utilitzar mai o només els primers dies després de la seva adquisició. Les conseqüències d'aquesta acceleració, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental, són principalment dues: La producció contínua de residus (que majoritàriament no són reutilitzats) i el consum dels recursos naturals amb més rapidesa que la que la natura necessita per renovar-los o substituir-los. Per frenar això, cal ser més responsables a l'hora de comprar, és a dir, adquirir allò realment necessari i adquirir aquells productes que tinguin garanties d'haver integrat criteris sostenibles en la seva fabricació.
Més cotxes per arribar abans Certament, si un artefacte tecnològic ens fa presoners de la pressa, aquest és el cotxe. Més enllà del greu problema dels accidents de trànsit, la influència del transport privat sobre la insostenibilitat del model és claríssima. L'augment imparable d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica, el soroll, la pèrdua d'espais naturals o la degradació paisatgística són conseqüències abastament analitzades en els darrers anys.
Aquests impactes els podríem reduir si féssim caure el fals perjudici que amb el cotxe arribarem sempre abans. Molts dels trajectes que fem, especialment en entorns metropolitans, es poden fer amb mitjans alternatius, com ara la bicicleta o el transport públic. Nosaltres ens estalviaríem cues i temps, i el planeta ho agrairia. No es tracta de frenar les nostres ànsies de moure'ns, sinó de moure'ns amb més seny. Fem servir el cotxe (i compartim-lo) només quan no tinguem més remei i, al mateix temps, seguim reclamant un esforç més gran a les administracions per promoure el transport públic.
Agricultura i ramaderia industrialitzades La industrialització dels conreus i les explotacions ramaderes es deriva de la voluntat d'accelerar els cicles naturals i de produir més i més a qualsevol preu. Cal el màxim rendiment agrari en el menys temps possible. Novament, com passava amb els cotxes, els afectats per la pressa som nosaltres mateixos, i no només el medi. La malaltia de les vaques boges a causa de la industrialització de la producció càrnia, o el problema del sobrepès derivat del menjar ràpid en serien alguns exemples.
També cal fixar-nos en la dimensió social de la sostenibilitat, que vol dir, entre altres coses, una distribució justa i equitativa dels beneficis entre tots els habitants del planeta. El cas de la perca del Nil és un exemple prou conegut de la iniquitat social associada a la industrialització i producció en massa d'un aliment tan bàsic com el peix. Resumidament, la perca es pesca als llacs del centre d'Àfrica, però es consumeix en massa als països occidentals. Conseqüències socials: milers de pescadors africans explotats per grans companyies transformadores.
Passem novament a la sostenibilitat ambiental. Una agricultura i una ramaderia intensives, i per tant accelerades, volen dir contaminació dels aqüífers per nitrats, consum excessiu d'aigua, esgotament del sòl, uniformització dels paisatges o pèrdua de la diversitat genètica associada a les múltiples varietats locals de productes agrícoles i races ramaderes. Per totes aquestes raons han sorgit moviments, com el conegut 'Slow Food', que promouen una agricultura que respecti la natura i els productors locals i que ofereixi uns aliments de qualitat. L'èxit d'aquest moviment està sent rotund: Quasi 80.000 membres en més de 50 països arreu del món.
Ens cal més calma A grans trets, i ja per acabar, sostenibilitat vol dir respectar l'entorn perquè perduri, però també més benestar per a tothom, incloent aquells que encara no han nascut. Si alguna cosa provoca el culte a la velocitat, és una pèrdua de qualitat de vida, a part de tots els impactes ambientals que hem anat apuntant. Així doncs, si volem avançar en el camí cap a la sostenibilitat, haurem de calmar-nos una mica, desaccelerar-nos, ser més conscients de les conseqüències de les nostres presses. Haurem de prioritzar qualitat per sobre de quantitat. I, com hem vist, de maneres per fer-ho n'hi ha moltes.
No caiguem, però, en males interpretacions sobre la necessitat de més calma. Carl Honoré ho deixa ben clar a l'inici del seu llibre: 'Els moviments que proclamen la lentitud no es proposen fer les coses a pas de tortuga, o fer que el planeta sencer retrocedeixi a alguna utopia preindustrial'. La filosofia de la lentitud -afegeix- vol dir 'equilibri, actuar amb rapidesa quan té sentit fer-ho i ser lent quan la lentitud és el més convenient'. I al nostre model de desenvolupament insostenible, n'hi convé una bona dosi de lentitud.
Més informació: In praise of slow Slow Food
Ambientòleg i consultor en planificació i comunicació ambiental
