McKinsey & Company és una consultora amb presència a 50 països que treballa especialment en administració estratègica i té entre els seus clients grans empreses, governs i institucions. De fet, ha estat reconeguda com la consultora més prestigiosa del món i molts dels seus empleats surten de les millors escoles de negoci. Aquesta situació tan avantatjada en el centre del capitalisme global dóna un valor especial a un dels seus documents recents How to make a city great. Es tracta d'un informe fet amb anàlisis i entrevistes a fons a líders de 30 ciutats per esbrinar el que el títol apunta: com fer una ciutat gran.
(F)
Evidentment la paraula gran no té el sentit que tothom entenia al segle XX. No és la ciutat que té més habitants, ni els edificis més alts, ni més autopistes. És la que es gestiona bé i aconsegueix ser un lloc millor per viure i treballar. Una de les conclusions principals de l'estudi és que per aconseguir-ho no hi ha un mètode. El Mètode, amb majúscula i singular, és un dels mites del passat recent. Per contra el nostre temps és el de la pluralitat de mètodes. Cadascú ha de trobar el seu propi camí que, això sí, s'ha d'ajustar a uns paràmetres incontestables. Així How to make a city great ens diu que qualsevol ciutat que vulgui reeixir ha de tenir en compte tres aspectes: el creixement intel·ligent (Smart Growth), fer més amb menys, i guanyar suport i consens pel canvi. Gairebé no cal dir que els dos primers aspectes tenen una forta empremta sostenibilista.
Un exemple interessant que se cita és el de San Francisco on el departament de planificació urbana té un pla "viu" amb una visió global molt clara de què es vol per la ciutat, però curiosament amb poca definició sobre quins han de ser els desenvolupaments concrets. No és un defecte, sinó tota una declaració de principis en favor de la flexibilitat. Segons l'informe de McKinsey, els grans documents que determinen el destí d'una àrea de la ciutat per sempre van sent substituïts per planificacions més obertes a les necessitats de cada moment. La flexibilitat possibilita adaptacions ràpides en usos del sòl, infraestructures i reconversió d'espais, que poden contribuir a prendre decisions cas per cas tenint en compte els interessos de la comunitat. La integració de l'agricultura urbana o la generació d'energia distribuïda podrien beneficiar-se d'aquest enfocament.
(F)
Altres línies que es deriven dels grans aspectes esmentats són la necessitat d'establir una transparència total en les inversions que està relacionada amb el compromís i participació ciutadana i també amb la capacitat de construir consens a la societat. El rigor extrem i la monitorització de la despesa pública no és cap moda, sinó una tendència que ha arribat per quedar-se més enllà de la crisi. I el mateix es pot dir del consens entre els agents.
Aquesta sèrie d'apunts d'un informe molt més ampli revelen una manera de fer que en podríem parlar de l'esforç continuat per construir realitats sòlides i duradores. És un model completament oposat al de les explosions puntuals d'energia lligades els grans esdeveniments o a les grans promeses, sobretot quan es plantegen de forma lleugera. Un dels problemes que té en aquests moments la ciutat de Madrid, i així ho està recollint la premsa, és com afrontar el cost del manteniment de les grans infraestructures olímpiques que, com la seva alcaldessa va dir a Buenos Aires, estaven construïdes "al 90%". El destí de les instal·lacions d'Atenes 2004 plana ara com un fantasma sobre la capital espanyola, i a sobre sense Jocs!
(F)
Per raons de feina vaig haver de viatjar a Madrid dos dies després de la gran decepció col·lectiva i em vaig adonar que de decepció res de res. Converses captades al vol pel carrer i en diferents locals reflectien dos sentiments: alleujament "porque nos iban a coser a impuestos" -sentit en una llibreria propera a la plaça Alonso Martínez- i vergonya pel cèlebre cafè amb llet. Després, en una conversa amb les persones amb qui havia quedat (eren periodistes) els vaig preguntar sobre la unanimitat en el suport a la candidatura i em van dir amb mig somriure irònic: "según los medios, era del 90%". Tot seguit em van detallar la llarga llista de deficiències en el manteniment i gestió urbana que, més enllà de les opinions, era constatable a diversos indrets de la ciutat. La sensació era que s'havia ideat una gran fugida endavant esperant que els problemes es resoldrien per la màgia de la celebració.
Evidentment l'empenta dels grans projectes no ha de desaparèixer. Sí que tendirà a fer-ho, en canvi, la utilització d'aquests projectes per desviar l'atenció sobre realitats quotidianes que no funcionen, i també la manipulació de la il·lusió col·lectiva que va associada a aquest tipus d'estratègies. Tal com demostra el seny de molts madrilenys, cada vegada serà més difícil enredar la ciutadania.
