Els governs locals i regionals són crucials per una Europa més eficient energèticament. Unes normes clares de comptabilitat energètica han d'ajudar a la creació de llocs de treball vinculats al clima i al creixement econòmic.
L'eficiència energètica és una forma comprovada d'assolir els objectius de la política energètica i climàtica de la UE. Contribueix a una solució estructural per als 54 milions d'europeus que no són capaços d'escalfar les seves llars correctament. La reducció del consum d'energia també suposa la millora de la seguretat energètica de la Unió, ja que per cada 1% d'estalvi d'energia addicional, les importacions de gas es redueixen en un 2,6%.
La creació de possibles llocs de treball en el sector és enorme: l'assoliment de tot el potencial d'estalvi energètic a Europa, en termes de cost eficència, suposaria crear o mantenir més de 11 milions de llocs de treball a la UE. Això és igual a la meitat de les persones que actualment es troben en situació d'atur a Europa. També augmentaria la competitivitat a causa de la reducció de la factura energètica i hi hauria beneficis per a la salut a causa d'un millora de la qualitat de l'aire a l'interior dels edificis i de la reducció de gasos d'efecte hivernacle.
Els governs locals i regionals tenim diversos projectes previstos per posar en pràctica mesures d'eficiència energètica. Hem presentat més de 5.000 Plans d'acció d'energia sostenible (PAES) en el marc del Pacte dels Alcaldes. S'espera que les mesures previstes en els PAES ajudin a la reducció de fins el 20% del consum d'energia final per l'any 2020. Un anàlisi dels informes de seguiment dels PAES conclou que les ciutats signants estan en bon camí per assolir els seus objectius, en particular, han arribat a una reducció del 14% en el consum d'energia final.
Les ciutats i pobles estan ajudant a la Unió Energètica a assolir, doncs, els objectius de necessitats energètiques i climàtiques, especialment en els sectors no coberts pel Sistema de Comerç d'Emissions de la UE, com ara edificis i el transport. No obstant això, pel que fa a les inversions en els nostres propis edificis públics, els criteris de comptabilitat pública estan creant barreres per a les autoritats locals i regionals per posar en marxa programes d'inversió a gran escala, com en el cas del tractament comptable dels contractes amb rendiment energètic (EPC) a l'hora d'imputar-los en els pressupostos públics.
La Unió Europea necessita a les seves ciutats per assolir els objectius a que aspira la Unió Energètica i la Directiva d'eficiència energètica, i per tant ha de reinterpretar les normes de comptabilitat publicades per l’Eurostat sobre l'impacte sobre els comptes públics dels contractes EPC per a les inversions en eficiència energètica.
Estem disposats a ajudar a la UE a complir els seus objectius climàtics i energètics, però això requereix el llançament d'importants inversions. Les inversions en eficiència energètica requereixen d'un capital inicial. Aquest és el capital que el sector privat és capaç de proporcionar, si podem presentar els projectes d'inversió, com en el nostre sector de la construcció. Aquest sector representa el 44% de les reduccions d'emissions generals de gasos d'hivernacle que s'espera per a l'any 2020, per part dels signants del Pacte d'Alcaldes.
Les normes d'Eurostat sobre el tractament comptable dels contractes de rendiment energètic impedeixen que això passi en l'escala necessària. Les normes actualment classifiquen aquestes inversions per defecte com a despesa pública, malgrat el fet que els projectes són finançats en la seva totalitat o en part pel sector privat - que també pren un risc. La conseqüència directa és que aquestes inversions es comptabilitzen en el deute del sector públic.
En molts països europeus, on l'atenció se centra en la reducció del deute del sector públic, aquest és un important desincentiu per actuar, perquè la inversió s'imputa només en el balanç econòmic del govern o del sector públlic. Necessitem tornar a examinar si les normes comptables són aptes per al propòsit i donar lloc a progressos en els objectius del pacte d'estabilitat, com ara aturar la despesa pública innecessària. Justament, els projectes d'eficiència energètica en edificis públics són un mostra que creiem en aquesta línia a seguir i no al contrari.
El resultat pot ser que la inversió no succeeix en absolut o que siguem forçats a una situació en la qual només podem oferir finançament fora del pressupost que s'imputa a deute mitjançant l'ús de programes de subvencions, que mai conduiran a l'escala necessària de renovacions. Aquest és un ús molt ineficient de les finances públiques i una situació en què estem disposats a allunyar-nos-en si les regles ho permeten.
La reinterpretació de les normes de comptabilitat permetrà a les ciutats i pobles utilitzar els fons públics escassos amb un efecte molt més gran: per aconseguir capital del sector privat, que és alhora necessari i es troba disponible i per donar suport els nostres programes d'inversió en eficiència energètica.
En el sector de la construcció només, el nivell d'inversió actual és inferior a la meitat del que ha de ser per complir l'objectiu de millora de l'eficiència energètica del 20% el 2020 de la UE. L'informe del Grup d'institucions financeres per l'eficiència energètica va demostrar que no hi ha falta de diners, tampoc hi ha una manca de barreres per a accedir-hi. La reforma de les normes de comptabilitat és on la Comissió Europea hauria de començar a actuar per superar aquestes barreres i fer que la necessària revisió es dugui a terme.
Els governs locals i regionals estem compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic i avançar cap a una Unió Energètica. Però necessitem ser escoltats i recolzats per convertir el somni en una realitat.
Article de Tine Heyse, Eva Schobesberger i Valentí Junyent i Torras. Tine Heyse és president de l'Aliança del Clima, Eva Schobesberger és regidora de medi ambient de la ciutat de Linz i Valentí Junyent i Torras és president de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat.
