Les tovalloletes humides s’han convertit en un aliat imprescindible de moltes llars i escoles. A la llista dels materials que se’ns demana portar a les escoles bressol sempre hi surten. Les tovalloletes les fem servir majoritàriament per la higiene dels nostres nadons però de mica en mica també han anant guanyant terreny per altres usos que van des de la nostra pròpia higiene, qui no n’ha utilitzat per a desmaquillar-se, fins a la neteja de la llar.
La comoditat que ens proporcionen però no està exempta de generar un impacte ambiental i de tenir repercussions sobre la salut
A la fórmula d’ingredients químics que ens proporcionen blancor, suavitat i bona olor, cal sumar algunes substàncies que poden tenir un efecte nociu sobre la salut, tal com s’explica en un article del mitjà de comunicació especialitzat en consum conscient Opcions. A tall d’exemple: el glicol de propilè, l’alcohol benzílic i el sorbat de potassi són al·lèrgens; moltes substàncies aromàtiques, també ho són; el fenoxietanol és un conservant molt irritant; l’extracte de fulla d’aloe vera, excepte si està decolorat, està catalogat per l’Agència Internacional sobre el Càncer com a possible cancerigen; el clor que s’usa per blanquejar les tovalloletes també pot ser font de toxicitat.
Les tovalloletes però no només afecten la nostra salut sinó que l’ús massiu que fem d’aquest producte d’usar i llençar té un greu impacte sobre el medi ambient i les nostres butxaques.
Tal i com exposa l’informe Catalunya Cap al Residu Zero elaborat per Rezero el 2015, s’estima, mitjançant dades d’Inforetail i Alimarket, que el consum de tovalloletes humides a Catalunya el 2014 ha estat de 892 milions de tovalloletes, el que equival a 12 milions de paquets a l’any. Aquestes dades indiquen un consum de més de 100 tovalloletes humides per habitant a l’any i la generació d’unes 6.000 tones de residus d’aquest producte anualment a Catalunya (0,80 kg/hab/any). A l’estat espanyol la xifra augmenta a 43 milions de paquets l’any 2014 segons dades de l‘OCU.
A més del impacte de la quantitat, el material del que estan fetes les tovalloletes, les converteix en un residu molt problemàtic. Fetes d’un teixit no teixit (el cas més conegut de teixit no teixit potser seria el cotó), les seves fibres estan unides entre si formant una xarxa o una malla que dóna cos al material i les fa molt resistents. Aquesta resistència que ens beneficia quan les fem servir, comporta molts problemes quan les llencem al vàter. A diferència del paper higiènic, que es desfà, les tovalloletes es desfilen i es barregen amb altres residus fins a provocar grans embussos a les canonades de casa, al clavegueram i a les depuradores. Segons un article del 2014 de EurEau (Associació europea d’empreses d’abastament i sanejament), la gestió inadequada de residus de tovalloletes humides i d’altres productes similars comporta un sobrecost de 500 a 1.000 milions d’euros a tot Europa per any que paguem entre tots al rebut de l’aigua.
A més, en períodes de pluges intenses, quan es col·lapsa el clavegueram, les tovalloletes poden acabar al mar danyant l’ecosistema marí. Fragmentades o senceres, les tovalloletes poden ser confoses per aliments per diferents espècies marines. I no només això, sinó que al desfer-se es converteixen en microplàstics que poden ser consumits pel zooplàncton, base de la cadena tròfica. Un estudi publicat al 2014 per les Universitats de Plymouth, Oxford, Barcelona i l’Associació Escocesa de ciència marina, subratlla la gran abundància de fibres de microplàstics presents en els fons marins de l’Oceà Índic, Atlàntic i Mar Mediterrani. Del total de fibres identificades, la més representada és el raió o viscosa (corresponent al 56,9% de les fibres totals), seguit del polièster i les poliamides. La viscosa i el polièster són dos dels principals materials utilitzats per fer el teixit no teixit de les tovalloletes.
Per tant, hauríem de llençar les tovalloletes al rebuig, tot i que la seva gestió posterior en abocadors o incineradors també genera problemes ja que no són productes reciclables.
A part d’aquests problemes, també cal parlar de la despesa de recursos necessària per a fabricar-les i de l’impacte associat al teixit utilitzat.
Les fibres més utilitzades són: les derivades de la cel·lulosa obtinguda de la fusta com ara la viscosa (raió) o el tencel, que poden obtenir-se de fusta verge o de post consum (per exemple paper o cartró reciclats); el cotó que si no és ecològic, és un dels cultius que més ruixen amb insecticides i altres fitosanitaris; el spunlance, una combinació de fibres vegetals i polièster o polipropilé, els quals deriven del petroli.
Per tant, la millor tovalloleta és la que no utilitzem.
Per on començar:
- No les llencis al vàter encara que l’envàs t’indiqui que ho pots fer.
- Escull les marques amb menys impacte ambiental i menys repercussions sobre la salut, incloent l’envàs. El mitjà de comunicació especialitzat en consum conscient Opcions t’ajuda a identificar-les.
- Limita el seu ús en la mesura del possible.
- Substitueix-les per tovalloletes de roba. Te les pots fer tu mateix o comprar-les a botigues especialitzades i transportar-les ja humides dins una carmanyola o portar un esprai per humitejar-les.
- Utilitza l’esponja, la mà, el paper higiènic o el bidet i aprofundeix en els seus avantatges en l’article d’Opcions.
- Suma’t a les iniciatives que demanen als fabricants que utilitzin materials més sostenibles per a fabricar-les i que no facin publicitat enganyosa.
- Demana a les administracions que regulin quines es poden posar al mercat.
Font: La Fàbrica del Sol
