Periodista
08/03/2008 - 00:00
L'any 1999, els ministres d'educació de 29 estats van signar la Declaració de Bolonya, un document que posa les bases d'un espai europeu comú d'ensenyament superior
Ja ens queda menys de dos anys per adaptar els nostres ensenyaments als requeriments fixats en la Declaració de Bolonya i per adaptar a docents i alumnes a les noves formes de treball, estudi i pensament que es proposa en aquest canvi.
En aquest repte, el malson (o oportunitat, segons cadascú s'ho miri) dels docents és canviar el xip sobre la manera d'impartir coneixement. La idea darrera Bolonya és que un ensenyament de qualitat no s'obté només amb classes basades en prendre apunts i “empollar-los” amb l'objectiu d'aprovar un examen i després, si convé, esborrar-ho tot de la memòria per fer espai per altres coses. L'EEES aposta per un coneixement basat en el desenvolupament de competències i habilitats. Això significa, en la pràctica, que no s'aprèn empollant ni s'ensenya parlant i prou sinó que cal un treball i una metodologia més participatius i, en certa manera, més exigents tant per a l'alumnat com per al professorat, però més eficients a llarg termini. Una competència o una habilitat no depenen tant de la memòria, són més aviat com la bicicleta que ja no te n'oblides.
Entre les competències anomenades transversals, útils per bona part dels ensenyaments, se n'inclouen de sistèmiques com la capacitat per aprendre, la capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica o la capacitat per adaptar-se a noves situacions; d'instrumentals com la capacitat d'anàlisi i de síntesi o la resolució de problemes; i d'interpersonals com la capacitat de treball en equip. Fet i mirat, totes aquestes competències poden afavorir i molt un canvi de comportament i de presa de decisions cap a la sostenibilitat. De ben segur que, si som capaços de fer-ho bé, aquest canvi afavorirà el model de la sostenibilitat.
(F)
El 1999 els ministres d'educació de 29 estats van signar la Declaració de Bolonya, un document que posa les bases per a la construcció d'un espai europeu d'ensenyament superior (EEES) amb termini fixat per a 2010. Els principis que mouen l'acord són la qualitat, la mobilitat de docents i estudiants, la diversitat i la competitivitat del sistema europeu d'ensenyament. En altres paraules i simplificant molt: amb aquest conveni, l'ensenyament superior i els nous graduats s'haurien d'homogeneïtzar prou a nivell europeu com per assegurar la mateixa formació i qualitat tant si estàs a Bèlgica com si estàs a Grècia i, en el procés d'ensenyament, s'hauria d'acabar de construir aquesta idea d'una Europa diversa i competitiva.En aquest repte, el malson (o oportunitat, segons cadascú s'ho miri) dels docents és canviar el xip sobre la manera d'impartir coneixement. La idea darrera Bolonya és que un ensenyament de qualitat no s'obté només amb classes basades en prendre apunts i “empollar-los” amb l'objectiu d'aprovar un examen i després, si convé, esborrar-ho tot de la memòria per fer espai per altres coses. L'EEES aposta per un coneixement basat en el desenvolupament de competències i habilitats. Això significa, en la pràctica, que no s'aprèn empollant ni s'ensenya parlant i prou sinó que cal un treball i una metodologia més participatius i, en certa manera, més exigents tant per a l'alumnat com per al professorat, però més eficients a llarg termini. Una competència o una habilitat no depenen tant de la memòria, són més aviat com la bicicleta que ja no te n'oblides.
Entre les competències anomenades transversals, útils per bona part dels ensenyaments, se n'inclouen de sistèmiques com la capacitat per aprendre, la capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica o la capacitat per adaptar-se a noves situacions; d'instrumentals com la capacitat d'anàlisi i de síntesi o la resolució de problemes; i d'interpersonals com la capacitat de treball en equip. Fet i mirat, totes aquestes competències poden afavorir i molt un canvi de comportament i de presa de decisions cap a la sostenibilitat. De ben segur que, si som capaços de fer-ho bé, aquest canvi afavorirà el model de la sostenibilitat.
Periodista i professora universitària
Etiquetes:
