Tenim un problema democràtic quan els partits que ens governen i la majoria de l’oposició al Congrés, defensen un model social que des del punt de vista de l’ecologisme es considera que no pot resoldre eficientment la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i alhora mantenir el benestar de la societat i cuidar el planeta.
Aquest article pretén analitzar la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que va ser aprovada definitivament pel Congrés el passat 13 de maig.
Aquesta llei va començar el seu recorregut al gener del 2019 amb un esborrany que no ha canviat significativament en la seva versió definitiva. Aquest fet genera una sensació per part del moviment ecologista de pèrdua de temps ja que mentre no se’ns ha escoltat, ens hem acostat a una situació cada cop més difícil de gestionar.
A l’octubre de 2018, el Grup d’experts de la ONU en canvi climàtic (IPCC) va emetre un informe fent servir el concepte «Emergència Climàtica», tot referint-se a la necessitat d’actuar urgentment per evitar que la Terra s’escalfi més de 1,5ºC. Per aconseguir aquest repte, hi ha una recepta fàcil d’aprendre: reduir a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle cada 10 anys durant els propers 30 anys. Si costa entendre com cal fer aquesta reducció es pot enunciar d’una altra manera: cremar la meitat del petroli (gasolina, dièsel), la meitat del carbó i la meitat del gas natural, en els propers 10 anys, i tornar a dividir a la meitat els següents 10 (del 2030 al 2040), i de nou tornar a reduir a la meitat durant la tercera dècada consecutiva (del 2040 al 2050).
Val a dir que no només cal reduir les emissions de CO2 que són les que generem quan cremem algun d’aquests combustibles, però és la part més fàcil d’explicar. Posant un exemple d’emissions d’altres gasos amb efecte hivernacle, caldrà que reduïm les emissions de metà generades per exemple als abocadors de residus urbans; aquesta reducció es pot dur a terme separant i reciclant eficientment la matèria orgànica de la resta no reciclable que acaba a l’abocador. Sembla una tasca més senzilla que no pas la reducció de l’ús dels combustibles fòssils. I val a dir que no hem de pensar que són uns deures dirigits només a la població, sinó que les administracions hi tenen molt a dir i fer en matèria de gestió de la recollida i de conscienciació per a consolidar els nous hàbits de la societat.
"Quan amb el redactat de la llei es marquen objectius mínims a assolir que no permeten l’assoliment del compromís adquirit, és quan el moviment ecologista comença a indignar-se per la insuficiència de la llei. La Unió Europea ha marcat aquest objectiu de reducció en el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle vers el 2030 respecte a 1990. La proposta de la llei aprovada és del 23% cap el 2030; lluny de l’objectiu ideal i encara més lluny dels objectius proposats per altres governs europeus (65% marcat per Alemanya i 68% marcat pel Regne Unit)"
Tornant a la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, des d’un punt de vista ecologista és un avanç important que s’aprovin lleis que tinguin l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si tenim en compte el context, el compromís per haver signat l’acord de París, podem adonar-nos que aquesta llei no es tracta d’una victòria ecologista sinó del pas necessari pel compromís adquirit.
Però quan amb el redactat de la llei es marquen objectius mínims a assolir que no permeten l’assoliment del compromís adquirit, és quan el moviment ecologista comença a indignar-se per la insuficiència de la llei. La Unió Europea ha marcat aquest objectiu de reducció en el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle vers el 2030 respecte a 1990. La proposta de la llei aprovada és del 23% cap el 2030; lluny de l’objectiu ideal i encara més lluny dels objectius proposats per altres governs europeus (65% marcat per Alemanya i 68% marcat pel Regne Unit).
Només queda esperar que les revisions de la llei, previstes cada dos anys, permetin augmentar els objectius de reduccions a nivells més ambiciosos perquè la nostra contribució a la gestió de l’Emergència Climàtica sigui l’adequada.
Abans d’entrar en detall a analitzar els aspectes de la llei, una esmena a la totalitat al model social i una pregunta sobre com corregir aquesta mancança.
Al comunicat de valoració de la llei emès per Ecologistes en Acció es comenta: «Enfrontar l’emergència climàtica fa necessari un debat més profund sobre l’oportunitat civilitzadora que suposa i que no es veu recollida en la llei. Aquesta se centra més en els processos de substitució tecnològica que en afrontar que qualsevol futur viable passa per comprendre i assumir la necessitat de reduir encara més el consum energètic net en els propers anys, i amb això la reestructuració de la societat en base als límits territorials i planetaris. Basar l’aposta de la transformació ecològica únicament en mesures toves basades en incentius o penalitzacions fiscals no sembla el camí més transformador».
"No només cal evitar les emissions amb tecnologies que ens ho permetin, sinó que cal pensar en deixar de fer algunes activitats humanes perquè el planeta no s’ho permet"
Aquesta reflexió es pot entendre de dues maneres diferents. Es pot entendre que a banda dels necessaris canvis tecnològics que permetin substituir els combustibles fòssils per altres fonts d’energia cal també pensar en la reducció del consum energètic per situar-nos en un nivell sostenible pel planeta. L’altra interpretació és la necessitat de transformació de model social, ja que l’actual només se sosté si hi ha creixement econòmic i cal canviar-lo per un altre model social que pugui adaptar-se a les possibilitats que el planeta ens ofereix. Ambdues interpretacions van al mateix lloc: No només cal evitar les emissions amb tecnologies que ens ho permetin, sinó que cal pensar en deixar de fer algunes activitats humanes perquè el planeta no s’ho permet. La primera interpretació no posa en evidència que aquesta menor activitat humana podria comportar problemes econòmics en un sistema basat en el creixement econòmic. La segona versió posa l’èmfasi en el canvi de model social (posem-hi nom! «el capitalisme», que caldrà canviar per un altre model que encara no té nom, diguem-li de moment, el post-capitalisme), però és important que la societat assumeixi que aquest nou model no podrà ser més del mateix del que havia estat fins ara.
Sobretot, no cal pensar que els moviments ecologistes demanen que canviem el model a un sistema pitjor que l’actual. No! El canvi és a millor, ja que no només volem que les necessitats humanes estiguin satisfetes; no només volem que es generalitzi el benestar tot sent conscients que actualment les desigualtats tant entre països com dins de cada regió són molt grans i caldrà reduir-les fins com a mínim que tothom en pugui gaudir; no només posem sobre la taula un model social que protegeixi la vida en totes les seves formes; sinó que som conscients que si no fem aquest canvi cap de les possibles avantatges de l’actual model persistiran en el temps degut en part pel Canvi Climàtic. Per tant, no només és la millor opció, canviar perquè és una opció millor, sinó que alhora també és la millor aposta pel futur, canviar per evitar el col·lapse.
Només queda esperar que l’estima que algunes persones tenen a aquest model, no les faci pensar que el canvi és el propi «col·lapse» i que s’agafin a aquesta afirmació per impedir el canvi necessari.
Tornant a la llei i continuant amb aquest tema, el fet que no es comenti a la llei la necessitat de revisar el model socio-econòmic vigent fa pensar en dos afirmacions:
"Tenim un problema democràtic quan els partits que ens governen i la majoria de l’oposició al Congrés, defensen un model social que des del punt de vista de l’ecologisme es considera que no pot resoldre eficientment la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i alhora mantenir el benestar de la societat i cuidar el planeta"
Per una banda, cal ser conscients que tenim un problema democràtic quan els partits que ens governen i la majoria de l’oposició al Congrés, defensen un model social que des del punt de vista de l’ecologisme es considera que no pot resoldre eficientment la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i alhora mantenir el benestar de la societat i cuidar el planeta.
Per altra banda, ens podem preguntar què passaria si es posés sobre la taula aquest canvi de model. La resposta posa la pell de gallina ja que segurament l’oposició del poder judicial impediria a curt termini avançar per aquest canvi de model. També es pot pensar en l’oposició mediàtica promoguda pel poder econòmic; oposició que ja està activa i considera anticapitalista el propi partit governant social-demòcrata. Cal comptar que una bona gestió democràtica hauria d’inactivar aquesta oposició oligàrquica que defensa de manera egoista els seus interessos costi el que costi.
"Una bona gestió democràtica hauria d’inactivar aquesta oposició oligàrquica que defensa de manera egoista els seus interessos costi el que costi"
Per entendre què pot significar un nou model socioeconòmic a continuació s’exposen uns quants exemples de propostes polítiques que aïllades no semblen cap canvi revolucionari, però aplicades en el seu conjunt transformen radicalment la societat.
Les previsions econòmiques que alhora marquen les decisions polítiques han de deixar de tenir un indicador, el Producte Interior Brut, com a referència i cal que es basin en indicadors més socials; Índex de Desenvolupament Humà, podria ser un exemple que, val a dir, fa servir el PIB en el seu càlcul; encara no hi ha un consens sobre quin ha de ser l’indicador ideal.
El Deute econòmic que suporten (aquí quasi a parts iguals) els governs (els estats), la població, les empreses no financeres i les empreses financeres és una llosa per la transformació del model. Hi ha un cercle viciós: es promou generar nous recursos econòmics (creixement econòmic) per poder retornar els interessos dels deutes econòmics; i per promoure creixement econòmic es genera nou deute. Els nous models socioeconòmics necessaris haurien de trencar aquest cercle viciós. Cal pensar en deixar de pagar una part d’aquest deute (els Observatoris dels Deutes han posat sobre la taula l’existència de deutes que no s’han de tornar com els deutes odiosos i han identificat els deutes il·legítims als que proposen que tampoc s’haurien de tornar) i sobretot cal deixar de pagar els interessos d’aquest deute. Actualment, amb taxes d’interès quasi zero es genera una situació interessant on es podria renegociar el pagament dels deutes a zero interès i allargant els períodes de retorn a nivells assumibles per economies estacionàries (models econòmics que no busquen el creixement per aconseguir els seus òptims).
"Cal pensar en deixar de pagar una part d’aquest deute (els Observatoris dels Deutes han posat sobre la taula l’existència de deutes que no s’han de tornar com els deutes odiosos i han identificat els deutes il·legítims als que proposen que tampoc s’haurien de tornar) i sobretot cal deixar de pagar els interessos d’aquest deute"
La proposta de la Renda Bàsica Universal també permet gestionar un canvi de model on caldrà deixar de fer moltes activitats econòmiques i estimular que se’n facin d’altres. Si haguéssim tingut vigent aquesta proposta durant la pandèmia, els problemes socials haurien estat molt menors. Cal evitar confondre la Renda Bàsica Universal amb la Renda Garantida de Ciutadania, que tot i les seves semblances generen resultats socials prou diferents.
I a continuació es passa a analitzar aspectes concrets de la llei.
- La llei preveu la reforma de la llei de la propietat horitzontal per facilitar que les comunitats de veïnes instal·lin plaques fotovoltaiques a teulades i terrats.
- Com a molt tard a començament del 2022, s’aprovarà un pla de rehabilitació d’habitatges que hauria de permetre la reducció del consum energètic a les llars i millorar el benestar. Aquest pla hauria de permetre arribar a les llars que per falta d’ingressos no han pogut millorar fins ara les seves condicions. Existeix, però, el risc que deixi aquests habitatges de banda. Caldrà estar atents als passos que seguirà el govern.
- Es crearà un comitè d’experts que assessorarà al govern en les polítiques que permetin avançar cap a la transició ecològica. Aquí la pregunta a fer-se és la transparència en les seves propostes i la capacitat de donar resposta si la recomanació és el canvi de sistema que s’ha comentat en aquest mateix article.
- Es crearà una assemblea popular pel clima que és una reivindicació d’alguns moviments ecologistes però molt probablement no tindrà capacitat propositiva vers les polítiques necessàries a exercir sinó que es quedarà en un dels mecanismes que tindrà el govern per incidir en els canvis socials necessaris per aconseguir els objectius de la llei.
- Pel que fa a les fonts d’energia renovables, solar fotovoltaica, eòlica, hidroelèctrica i d’altres que actualment són minoritàries com la solar termoelèctrica o la mareomotriu, caldrà desenvolupar-les fins que arribin a substituir el 75% de l’energia que actualment fem servir en forma sobretot de petroli (gasolina/dièsel), però també de gas natural i en menor mesura el carbó. Aquesta transformació no només suposa un repte enorme en construcció (sense oblidar el seu finançament) de les instal·lacions que permetin la seva obtenció; sinó també és un repte en l’adaptació dels processos perquè facin servir electricitat en comptes de combustibles fòssils; ja que les renovables aporten principalment energia elèctrica.
Un exemple d’aquest canvi en els processos és com resoldre el canvi en la mobilitat des de la situació actual on majoritàriament està basada en combustibles fòssils, cap a una situació on la font d’energia emprada sigui d’origen renovable.
La llei preveu dos solucions criticables ambdues pels moviments ecologistes.
- Per una banda l’aposta clara pel vehicle elèctric tot demanant que la majoria de les estacions de servei incloguin la possibilitat de la recàrrega elèctrica. Per a casos d’emergència pot estar bé tenir aquesta xarxa però sent raonables, la major part dels vehicles elèctrics es recarregaran durant els períodes de descans (nocturn o jornada laboral). Endollar el vehicle a l’aparcament privat és una possibilitat que ara mateix està disponible per a una part de la societat. Apostar per l’electrificació del parc de vehicles pot generar un augment de les desigualtats socials. Esperem que els successius governs que hauran de gestionar aquesta transició i amb l’impuls del comitè d’experts i amb sort de l’assemblea ciutadana treballin per una solució socialment més justa encaminada, igualment a la desaparició del parc de vehicles que consumeixen petroli. A la llei es preveu que a partir del 2040 es deixin de vendre aquest tipus de vehicles. Una opció que podria ser compatible amb aquesta llei és que la societat deixés de tenir la cultura del vehicle propi i es generalitzés el Car-sharing.
- Per altra banda, la segona solució que es proposa a la llei en l’àmbit de la mobilitat és l’aposta per l’hidrogen i el metà. Ambdós es proposen com a font d’energia sintètica generada amb l’electricitat d’origen renovable. En el cas de l’hidrogen no només es proposa per a propostes de mobilitat sinó també com a possible sistema d’emmagatzematge d’energia. Però aquestes propostes no convencen al moviment ecologista que demana descartar-les. Els vehicles que funcionin amb hidrogen necessitaran molta més energia que els que funcionin amb electricitat i bateries.
Per reduir l’impacte ambiental de la mobilitat cal reduir la demanda, és a dir facilitar l’accessibilitat perquè no necessitem tants desplaçaments, i cercar la màxima eficiència, és a dir, si podem moure’ns en tren, millor que no pas moure’ns per carretera amb vehicles molt menys eficients.
Amb aquest exemple s’evidencia que si aconseguim reduir el consum energètic global, ens caldran menys sistemes de generació d’energia renovable que si es pensa en una substitució total del consum de combustibles fòssils actual.
"Per reduir l’impacte ambiental de la mobilitat cal reduir la demanda, és a dir facilitar l’accessibilitat perquè no necessitem tants desplaçaments, i cercar la màxima eficiència, és a dir, si podem moure’ns en tren, millor que no pas moure’ns per carretera amb vehicles molt menys eficients"
Un aspecte que inicialment es va vendre com a interessant en la llei és un esment a l’alimentació. Relacionar alimentació i canvi climàtic és oportú des del punt de vista que segons la tria que fem tindrem més o menys impacte ambiental. Els aliments que provenen de regions llunyanes però sobretot la carn, són els tipus d’aliments que hauríem d’anar reduint a la nostra dieta per reduir la nostra petjada de carboni. En el cas de la carn, cal tenir en compte diferents aspectes que no semblen obvis. Els pinsos amb els que s’alimenten provenen sovint d’altres regions llunyanes; molt sovint les terres on es cultiva l’aliment d’aquests animals s’ha guanyat dels boscos generant la contaminació de gasos d’efecte hivernacle per l’efecte canvi dels usos del sòl. Els excrements d’aquests animals es fan servir com a fertilitzant dels camps de conreu propers, però molt sovint es genera emissió d’un gas d’efecte hivernacle degut a l’excés de nitrogen d’aquests camps. Finalment segurament ja haureu sentit a parlar del metà emès per la ramaderia.
Però tot això no està explicat a la llei de canvi climàtic i transició energètica. L’esment a l’alimentació és en relació al concepte «seguretat alimentària», en la seva accepció de garantir la producció d’aliments. La preocupació és lògica des del punt de vista que el canvi climàtic pot provocar que molts tipus d’aliments no es puguin produir on sempre s’ha fet. Per tant, el que preveu la llei és assegurar una bona adaptació al canvi climàtic per part dels cultius que ens alimenten. Una pregunta que ens podem fer és si es promourà parlar del gran impacte del consum de carn de la ramaderia industrial.
"L’esment a l’alimentació és en relació al concepte «seguretat alimentària», en la seva accepció de garantir la producció d’aliments. Una pregunta que ens podem fer és si es promourà parlar del gran impacte del consum de carn de la ramaderia industrial"
Un altre aspecte de la llei és que als currículums educatius el canvi climàtic passi a ser un concepte transversal. Segurament a la major part dels centres això ja s’està fent, tot gestionant coherentment l’emergència climàtica sense esperar-se a la llei i el seu desenvolupament; però benvingut qualsevol avanç legislatiu en matèria d’educació ambiental.
Per acabar aquest extens article, un esment a la biodiversitat que està present a la llei de la mateixa manera que l’alimentació. Amb la preocupació de l’impacte del canvi climàtic sobre els nostres recursos naturals i obrint la porta al treball necessari per fer el possible per garantir la seva preservació. L’única cosa que es pot criticar d’aquest apartat de la llei és que la concreció a la feina necessària s’haurà de desenvolupar més endavant. Esperem que no se n’oblidin a partir d’ara d’aquesta important tasca.
Per concloure, deixar clar que aquest primer pas que suposa l’aprovació d’aquesta llei no és suficient per complir els nostres compromisos en matèria de reducció de gasos d’efecte hivernacle. Esperem que les revisions i el desenvolupament legislatiu d’aquesta llei permetin augmentar el compromís climàtic.
Un últim apunt: Quines seran les conseqüències de no actuar?
El canvi climàtic amenaça a molts aspectes de la vida a la Terra; i la nostra societat en pot resultar afectada greument.
L’augment dels fenòmens meteorològics extrems és una de les conseqüències del canvi climàtic. Més huracans i més intensos, més fenòmens de pluges torrencials -recordem l’Espluga del Francolí el 22 d’octubre de 2019; recordem el temporal Glòria del 21 de gener de 2020-. El desgel de les glaceres provocant reducció del cabal dels rius i per tant menys aigua disponible per a moltes regions del planeta. La lenta pujada del nivell del mar també pot provocar efectes greus tant per la biodiversitat com per a la societat humana -el 40% de la població mundial viu a la costa-.
Però un dels factors que fa marcar una fita a evitar en el canvi climàtic (evitar més de 1,5ºC d’escalfament global) és el que es coneix com a punts d’inflexió o punts de no retorn. Es refereix a fenòmens naturals que podrien emetre grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle que s’activarien per l’augment de la temperatura del planeta; generant situacions de retro-alimentació on a més Canvi Climàtic la natura respondria amb més Canvi Climàtic. És important assenyalar que fins ara la natura ha tingut un comportament contrari; ha estat retenint gasos d’efecte hivernacle -la meitat de les emissions de CO2 generades per la humanitat han estat retingudes en oceans, boscos i sòls-.
El sol fet que ja no n’absorbeixin més ja és un problema; però es pot produir que el retornin a l’atmosfera accelerant el Canvi Climàtic. Per això les Nacions Unides amb l’acord de París -2015- es va signar el compromís d’intentar no escalfar el planeta més de 1,5ºC (i sobretot no passar dels 2ºC).
L’informe de l’octubre del 2018 del IPCC parlava de l’emergència climàtica tot advertint que si no s’actuava a temps no podríem evitar l’augment de més de 2ºC.Aquesta actuació s’ha de fer de manera coordinada arreu del planeta. No serveix que la majoria actuem mentre que una part no redueix la seva part. No serveix perquè aleshores no s’aconseguiria aquest objectiu crucial. Per sort la majoria dels governants dels països del món s’han compromès a actuar.
