En un informe publicat per l'Agència Internacional de l'Energia el juliol de 2007 es deia que "és possible endarrerir el xoc petrolier, però no per molt de temps". L'economista en cap de l'agència, Fatih Birol, va declarar al diari Financial Times que "al sistema li poden saltar les rodes", donat que en els propers set anys "pot emergir una bretxa de fins a 12,5 milions de barrils diaris".
Ara fa tot just 10 anys, els geòlegs Colin Campbell i Jean Laherrère van escriure a Scientific American un article titulat "La fi del petroli barat". Campbell i Laherrère es van inspirar en el treball del geofísic nord-amèrica Marion King Hubbert, que va predir, quinze anys abans, l'any en el qual l'extracció de petroli als EUA arribaria al seu punt màxim. És el que es coneix en anglès com peak oil (pic del petroli), per la forma de muntanya que mostra una gràfica de producció de petroli en el temps: arriba a un punt màxim per després descendre inexorablement.
El pic del petroli no té a veure amb el volum de reserves restants, que encara és abundant, sinó amb la capacitat de convertir-les en fluxes de producció suficients per cobrir la demanda que s'espera.
(F)
Avui en dia, més de seixanta països a tot el món han passat el seu punt màxim d'extracció de petroli, entre ells, productors importants com Iran, Estats Units, Regne Unit, Noruega o Rússia. Les reserves cada vegada estaran més concentrades als països de l'OPEP, mentre que la resta de productors estan ja molt a prop d'arribar al punt de màxim extracció. Mentrestant, la demanda del petroli continua pujant. Si avui en dia es produeixen prop de 87 milions de barrils diaris (mbd) de petroli, per al 2030 s'espera una demanda de 119 mbd. Algunes companyies petrolíferes, com ara Shell o Total, ja han dit que no creuen que arribarem mai a aquests volums. Amb prou feines arribarem als 100 mbd, diuen.El petroli es de difícil substitució. El transport mundial depèn en més d'un 98% d'aquest, i no podem esperar substituts abans de dues dècades, i tot i això, no seria gens fàcil.
Tenim a les portes un nou xoc petrolier, potser el definitiu: el començament de la davallada inexorable de l'extracció. I no estem preparats, ni sembla que reaccionem als preus, que han pujat més d'un 400% en els últims cinc anys (i un 25% des de començaments de 2008), enfilant-se ja molt per sobre dels simbòlics 100 dòlars per barril.
Només alguns col·lectius i moviments ciutadans de base han començat a divulgar aquest problema i a preparar solucions. També alguns ajuntaments i regions, com ara San Francisco i Portland als EUA o la regió australiana de Queensland ja han constituït "comissions del pic del petroli".
El pic del petroli canviarà la nostra vida. El transport haurà de canviar, ens sobraran carrils d'autopistes i pistes d'aterratge i necessitarem més trens i bicicletes. Haurem de recuperar terres de conreu local per assegurar l'abastiment d'aliments. Quant abans comencem a treballar, menys problemàtica serà la transició, però per això, primer ens haurem de creure el que sabem: hem de deixar el petroli abans de que ell ens deixi a nosaltres.
