Cadascun d'ells s'ha destacat per alguna raó o altra en el terreny ambiental. De tota manera, alguns comentaristes els han desacreditat. En el cas del governador sortint de Califòrnia, per algunes extravagàncies, com fer que la seva flota de hummers funcionés amb biocombustibles i hidrogen. Certament, aquesta transformació del cotxe més representatiu d'un consum irresponsable en verd és més a prop d'una performance daliniana dels anys hippies que no pas d'una acció seriosa. Però també és veritat que Arnold es va enfrontar al lobby de l'automòbil nord-americà, en mantenir unes exigències més rigoroses sobre emissions a Califòrnia que a la resta del país. Ras i curt: qüestionant la famosa unitat de mercat.
I què dir del príncep Carles? Un personatge odiat abans de ser escoltat. El pobre Carles té fama de pentinar el gat del medi ambient. I ha comès errors importants. Un d'ells viatjar pel món en un jet privat que emet centenars de tones de CO2 per divulgar la causa del planeta. Però hi ha persones que l'han defensat, com Vandana Shiva, que ha reconegut que el príncep podria haver-se refugiat perfectament en el confort de la reialesa, i no complicar-se la vida amb un tema que, donada la seva condició, el convertiria en objectiu fàcil dels activistes purs i compromesos. Ell no ha optat per un camí planer.
Evo Morales va defensar la seva posició a la passada cimera sobre el clima celebrada a Cancún, amb una denúncia ferma de la crisi ambiental, com un aspecte de la crisi del capitalisme. Va arribar a parlar de "planeta o mort" tot evocant el "revolución o muerte" castrista. Això va ser suficient perquè els seus enemics l'hagin posat davant el mirall de les contradiccions. Entre elles el fet de tenir encomanat el futur de Bolívia a un combustible fòssil com el gas natural. Malgrat tot, ha reeixit amb la seva iniciativa perquè l'ONU declarés l'accés a l'aigua potable, i a les infraestructures que la fan possible, com un dret humà essencial. A banda de la retòrica de tota declaració, es tracta d'un referent per debatre la mercantilització dels recursos bàsics.
Fora d'aquesta llista, James Cameron també ha estat criticat per immiscir-se en un afer intern del Brasil. Concretament, per lluitar contra un gran embassament projectat a l'Amazònia -Belo Monte- que ha de destruir els habitatges de milers d'indígenes. Tenint en compte que la biosfera de Pandora està inspirada en la mateixa Amazònia i que el director d'Avatar ha filmat un documental de tot el procés, la burla ha estat servida.
(F)
Els detractors d'aquestes preses de partit de certes figures públiques ho veuen com una desfilada d'ecocelebrities. Ensumen un vernís de falsa preocupació que amaga càlculs inconfessables i, això sí, marcadament egoistes. A priori sembla difícil no pensar així. Tanmateix, és profundament injust que una persona, pel fet de ser rellevant, perdi d'entrada tota credibilitat en certes qüestions. En el cas que comentem el pensament que mou la desconfiança cega en les ecocelebrities és el següent: una persona que té poder mai pot ser honesta. Un pensament una mica trist per tirar endavant un món en què sempre hi haurà poder.
La coherència no és precisament una virtut abundant. Imaginem per un instant que les nostres incoherències personals fossin de sobte magnificades per la gran lupa mediàtica, sota el focus atent de mil jutges que no ens coneixen. I quan entra la justícia la metàfora de la balança sempre és bona. Cal valorar els resultats finals, el saldo en definitiva.
(F)
Finalment, hi ha un aspecte que no té res a veure amb les persones ni les celebritats però que és en el rerefons. Era impossible que la integració dels temes ambientals en el mainstream es produís de manera immaculada. L'entrada en el discurs principal implica necessàriament un bany d'imperfecció. Però, ben pensat, no és molt millor això que no pas la marginalitat?
El descrèdit de qui ha arribat més lluny que la resta és un fet recurrent. Una persona que va ajudar a configurar una certa consciència ambiental, quan aquesta idea era desconeguda pel gran públic, va ser Walt Disney. Aquesta és la tesi del llibre The Idea of Nature in Disney Animation, publicat l'any 2008 pel professor de La universitat de Cambridge David Whitley.
Sobre la figura del dibuixant i cineasta s'ha dit de tot. La controvèrsia sobre Disney ha tornat a sorgir 44 anys després de la seva mort perquè el passat mes de desembre es va produir el primer assassinat a la petita ciutat de Celebration. Aquesta curiosa vila era una aventura urbanística iniciada per la corporació Disney els anys 90, que havia de culminar en una ciutat model des del punt de vista ecològic, social i humà L'incident en el paradís es va convertir ràpidament en el material impur preferit d'alguns mitjans que van retreure al fundador de la companyia haver creat un món de cotó fluix lliure de violència. Cal revisar Bambi de tant en tant.
