Fins ara, mai no s’havien detectat a Catalunya caravel·les portugueses, una medusa de picadura mortal.
Exemplars de Cotylorhiza tuberculata al mar Mediterrani | Minakryn Ruslan
A finals de juliol es va prohibir el bany a les platges de Tamarit i d’Altafulla per la presència de caravel·les portugueses, que no són pas embarcacions de vela procedents de l’altra banda de la península, sinó uns organismes amb aparença de medusa, de nom científic Physalia physalis. De fet, són organismes colonials formats per diferents tipus d’individus o pòlips que es divideixen la feina -digestió, detecció de preses, reproducció, defensa i navegació- per tirar endavant el conjunt -molt abans que ho teoritzés Adam Smith, la natura ja havia descobert els beneficis de la divisió del treball.
Tenen una picada molt urticant i dolorosa que, en alguns casos, pot ser mortal. És una espècie freqüent a l’Oceà Atlàntic i arriba al Mediterrani arrossegada pels corrents que entren per Gibraltar i circulen per les costes peninsulars cap a les Balears. Fins ara, mai no s’havien detectat a Catalunya i probablement s’han vist afavorides per l’escalfament global.
Parlant de meduses i no d’aquestes falses meduses, els darrers anys ha augmentat la seva presència a les costes catalanes. Probablement, una de les causes és que ha disminuït la població de predadors, com ara tortugues i molts peixos que se les mengen. En moltes ocasions, les tortugues confonen plàstics amb meduses i s’ofeguen quan se’ls empassen.
Però l’augment de temperatures deu ser una de les causes principals. L’arribada de meduses s’ha avançat i també s’hi estan més temps. L’aigua més calenta durant més temps afavoreix la reproducció de les meduses que viuen a les nostres aigües tot l’any en forma de pòlips. Si el mar s’escalfa abans del que ho feia, tenen condicions per reproduir-se abans.
Una de les que es troba amb més freqüència és la Pelagia noctiluca, que té uns tentacles llargs. Quan et pica sents una mena de fuetada que causa dolor i picor uns dies. Es troba usualment a mar obert i arriba a les costes arrossegada pels vents i els corrents.
Però a part de provocar aquests problemes sanitaris, com ara picades més greus o menys, i de dissuadir del bany a les platges on proliferen més, la presència de més meduses impacta en l’equilibri ecològic i pot tenir altres conseqüències. Un estudi fet amb la participació d’investigadors de l’Institut de Ciències del mar de Barcelona (ICM-CSIC) i de centres oceanogràfics de Màlaga, Vigo i Múrcia, publicat el gener del 2022 a Estuarine, Coastal and Shelf Science indica que la proliferació de meduses perjudica les sardines i els seitons del Mediterrani.
«La presència de més meduses impacta en l’equilibri ecològic i fa disminuir la presència de sardines i seitons al Mediterrani»
L’anàlisi es basa en més de deu anys d’informació sobre abundància de sardines i seitons creuada amb el nombre d’arribades als ports de les embarcacions pesqueres, dades climàtiques i amb la proliferació de meduses. I els resultats mostren que l’abundància de meduses, juntament amb altres factors ambientals, tenen un impacte negatiu en l’abundància d’aquests peixos. Una de les raons és que certes espècies de meduses s’alimenten d’ous i larves de peixos i quan proliferen consumeixen molt zooplàncton i representen una important competència amb els altres animals.
Aquest estudi es basava en models, però n’hi ha un d’anterior, fet totalment per un equip de l’ICM encapçalat per Uxue Tilves i publicat el 2016 al Journal of Plankton Research, en què els autors varen analitzar l’aparell digestiu d’exemplars de Pelagia noctiluca. Al juny, pot trobar-se a zones on també abunden larves de peix i, entre altres, de seitons.
Les anàlisis mostraven que a l’aparell digestiu d’aquestes meduses hi havia una abundància relativament alta d’ictioplàncton, és a dir, d’ous i larves de peixos. Varen calcular que les meduses consumien entre el 0,1 i el 0,9% de les larves de seitons i les èfires -meduses joves- consumien entre l’1,5 i el 10,4% de les larves de seitons, però també d’altres peixos. Entre meduses i èfires menjaven un percentatge important de larves i ous de seitons.
La conclusió era que la proliferació estival d’aquesta medusa a les costes catalanes tenia un impacte elevat en les larves de peixos i, especialment, de seitons. Atès que aquest peix blau també està sotmès a la sobrepesca, afirmaven que una anàlisi de tots aquests factors era essencial per una gestió eficient dels recursos pesquers.
Anem molt més lluny. Un estudi d’investigadors de l’Institut Alfred Wegener de Bremerhaven, Alemanya, publicat aquest any a Frontiers in Marine Science, indica que l’escalfament de les aigües a l’Àrtic també facilita que hi arribin espècies inusuals, com algunes meduses. L’anàlisi de restes d’ADN a l’estómac d’amfípodes, un ordre de crustacis, ha permès constatar que les meduses serveixen d’aliment a aquests animals durant la llarga nit polar.
Les meduses son un esglaó imprescindible en les cadenes tròfiques, perquè acumulen en el seu cos una gran quantitat d’aliment provinent de les captures de preses del plàncton. A més de ser font important de proteïnes, quan es moren es dipositen al fons i formen uns bancs que són consumits per diversos organismes. A més, aporten als animals marins aigua, perquè el seu cos està constituït en més d’un 95% per aquest líquid.
«L’escalfament de les aigües a l’Àrtic també facilita que hi arribin espècies inusuals, com algunes meduses, amb efectes tant positius com negatius que caldrà estudiar a fons»
Però que les meduses, guanyadores en l’escalfament global, afavoreixen altres animals no sempre és positiu. Un altre estudi, d’investigadors del mateix institut i publicat aquest mes de maig a Limnology and Ocenaography, apunta riscos d’aquesta proliferació de meduses a l’Àrtic. Tant aquestes animals com altres organismes que formen el zooplàncton poden amenaçar i alterar els ecosistemes.
Algunes espècies, com ara moltes meduses, s’escamparan i d’altres recularan. I com que els ecosistemes tenen un equilibri influït per molts factors -cadena tròfica, cicle de carboni-, tot això pot acabar produint canvis dràstics a mitjà i llarg termini. Per això, els científics ressalten que caldrà tenir en compte les meduses quan s’analitzin les xarxes tròfiques, no només a l’Àrtic sinó també a mars propers, on es du a terme al voltant del 10% de les pesques mundials. Això permetria desenvolupar una gestió més efectiva dels recursos marins en aquestes regions.
Per tant, la proliferació de meduses no significa només un risc per al bany a les nostres costes, sinó que pot afectar la disponibilitat de peix blau i tenir una influència en ecosistemes molt més llunyans.
Iniciatives de ciència ciutadana com la BioMARató o Observadors del mar impliquen voluntaris en l’estudi de la biodiversitat i ajuden a obtenir dades sobre la presència d’organismes molt diversos, com ara les meduses. Però caldrà que l’administració prengui consciència d’aquests problema i ajudi als investigadors que des de centres com l’Institut de Ciències del Mar analitzen, des de fa anys, aquestes dinàmiques i les seves repercussions.
