El març passat, Scientific American publicava un article del catedràtic de ciències ambientals Robert Nadeu ("Mainstream Economics and the Environmental Crisis") on s'atacava la teoria econòmica estàndard (neoclàssica), presentant-la com "basada en assumpcions no científiques que frustren massivament o perjudiquen de manera efectiva els esforços per implementar polítiques econòmiques i solucions científicament viables".
Les crítiques al marc teòric de les "ciències" econòmiques no són noves. L'economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen, deixeble de Schumpeter a Harvard i amb una molt sòlida formació en matemàtiques i estadística, es pot considerar el pare d'una visió alternativa de l'economia, coneguda com economia ecològica o bioeconomia.
(F)
Per comprendre perquè el que s'ensenya a les facultats d'economia ni és ciència ni serveix per resoldre la crisi medi ambiental planetària, cal anar als orígens de la teoria econòmica neoclássica. L'actual estàndard econòmic té el seu origen en els esforços de filòsofs morals com Adam Smith, Thomas Malthus o David Ricardo per aplicar a les ciències socials i morals la revolució científica de Galileu i Newton. La idea era donar solvència matemàtica a l'economia, gràcies a un refinament formal al que van contribuir altres autors com Jevons, Walras, Pareto o Edgeworth. El resultat va ser una visió mecanicista de la naturalesa del procés econòmic, inspirada en el model de las lleis de la física clàssica.Per a Robert Nadeau, que presenta una ampliació de les seves tesis al llibre The Environmental Endgame, la teoria neoclàssica del mercat el presenta com un flux circular entre la producció i el consum, sense més entrades ni sortides, i que existeix en un domini separat de l'entorn exterior. Les lleis naturals de l'economia, doncs, actuen de manera causal en els actors econòmics, els quals obeeixen aquestes regles en el seu comportament.
Aplicades al problema mediambiental, aquestes tesis defineixen els problemes mediambientals com "fallides del mercat", els recursos naturals com "inesgotables" gràcies a la substitució o la tecnologia, i la natura com un "abocador sense fons" per a tota mena de deixalles i tòxics.
Nadeau defensa una altra concepció:
"Els mercats són sistemes oberts que existeixen en relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (...). El medi ambient natural no està separat del procés econòmic, i les deixalles i els tòxics ja són a nivells que amenacen l'estabilitat i sostenibilitat dels ecosistemes. (...) els límits al creixement de l'economia global en termes biofísics són reals i ineludibles, i la idea de que els mercats poden expandir-se perpètuament i consumir més recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa."
Els economistes "clàssics" ni en volen sentir a parlar d'aquestes crítiques, només cal veure com un d'ells parla al diari Avui de decreixement i de Georgescu-Roegen: un paràgraf i la resta a fer safareig de l'escena política catalana.
I no és per falta de ments obertes a una concepció realment científica de la relació entre l'economia i la biosfera: Georgescu-Roegen té molts "deixebles", alguns d'ells molt propers, com Joan Martínez Alier, Oscar Carpintero, José Manuel Naredo, Federico Aguilera Klink, Jordi Roca, Jesús Ramos i d'altres.
Einstein va dir una vegada que "no es pot resoldre un problema amb la mateixa consciència que l'ha creat. S'ha d'aprendre a veure un món nou". Una nova concepció científica de l'economia es imprescindible per a resoldre la crisi mediambiental. Per a un altre article queda explicar què ha fet impossible fins ara aquesta revolució.
