Ara que Apple anuncia que fabricarà cotxes elèctrics al 2020, sembla que això de la mobilitat elèctrica arrenca de veritat. Si Apple s'hi posa serà perquè és el futur, però ja fa molts anys que els vehicles híbrids circulen per les nostres ciutats, potser sense ser nosaltres massa conscients... serà perquè no fan soroll. En tot cas, el que sí que circula ja per la ciutat de Barcelona són 26 taxis elèctrics, amb autonomies de fins a 280 km. De fet, la ciutat ja compta amb 262 punts de recàrrega públics, a més de 13 de recàrrega ràpida, tant per cotxes com per a motos. I estem parlant de vehicles 100% elèctrics, sense motor de combustible líquid associat; no d'híbrids. A Barcelona també es pot experimentar amb el Motosharing elèctric (Motit Barcelona), el Bicing elèctric, la distribució elèctrica de mercaderies, etc. Barcelona se situa, així, com la setena ciutat del món més favorable per a moure's amb electricitat.
La mobilitat elèctrica, especialment en cotxe, presenta encara importants reptes a superar, als quals s'està donant resposta amb avenços tecnològics constants. Una major autonomia, bateries menys pesades, cotxes més assequibles, una xarxa de recàrrega distribuïda, l'opció de recàrrega ràpida (només d'uns minuts), avenços de tracció mecànica com per exemple motors en cada roda, etc; són innovacions que intenten apropar el cotxe elèctric a les expectatives de l'usuari, que de moment el veu com una opció poc competitiva, gens pràctica i molt cara. Per saber més sobre vehicles elèctrics proposo la plataforma virtual d'Ecotendències CosmoCaixa de Fundació la Caixa, on es poden trobar més detalls sobre els avenços tecnològics en mobilitat elèctrica així com d'altra informació d'interès sobre vehicles elèctrics, més enllà d'altres temàtiques sobre sostenibilitat.
El cotxe, un disseny imperfecte
El que m'inquieta en aquesta temàtica de la mobilitat elèctrica urbana és: per què el debat sempre se centra en el cotxe elèctric versus el cotxe de motor de combustió interna?. Constantment les marques que estan apostant pels cotxes elèctrics, com Tesla, Renault, Nissan, BMW; volen convèncer l'usuari que el cotxe elèctric és tan bo com un normal, fins i tot amb més prestacions... i que a llarg termini, surt a compte. Però poques vegades es qüestiona si el disseny del cotxe és el més adequat: si pesa molt en relació al pes que ha de desplaçar (una, dues, tres, quatre o cinc persones); si consumeix combustibles fòssils (de moment); si la seva accidentalitat és molt elevada; si genera molts impactes ambientals negatius com la contaminació atmosfèrica o el soroll i els problemes de salut associats; si ocupa massa espai; si necessita una gran xarxa d'infraestructures per a la seva circulació i aparcament, etc. En conclusió, si genera més problemes dels que resol.
Un cotxe ha sigut, és i serà sempre un cotxe. Ni millor, ni pitjor, un cotxe. Que corre més, que et porta més lluny, que emet potser una mica menys de CO2, que et fa sentir com un ‘ocell lliure i salvatge'... però, en definitiva, un disseny imperfecte amb moltes despeses associades. En canvi, és un producte massiu, que quasi tothom té en propietat i que ningú es qüestiona. Un mal disseny al qual no s'exigeix massa més que seguretat, velocitat, prestacions i estètica; i que a més no resulta barat i perd valor des del primer minut després del comprar-lo.
En aquest context, arriba el cotxe elèctric com alternativa a l'actual model, però continua tractant-se d'un cotxe, amb moltes millores i un balanç ambiental més favorable; però que continua ocupant molt d'espai, més enllà de l'accidentalitat, el consum de materials i d'energia elèctrica, etc.
En definitiva, la clau per a una mobilitat urbana més sostenible no consisteix únicament en electrificar tots els vehicles a partir d'ara, sinó també en reduir dràsticament el número de vehicles, sobretot, de cotxes i motos. Reposicionar la bicicleta elèctrica com a opció alternativa al cotxe i les motos en les ciutats, impulsar encara més el transport públic i promoure polítiques d'ús compartit de vehicles, elèctrics o no; són algunes de les alternatives vers una ciutat menys congestionada, menys contaminada i més saludable.
*Publicat a Quincalla.org
